El dret civil valencià avança en el suport del PP, PSPV, Compromís i Unides Podem a les Cort

La proposició de llei presentada pel PP, PSPV, Compromís i Podem eix endavant en l'oposició de Ciudadanos i VOX.

448
Dret Civil Valencià

La proposició de llei presentada pel PP, PSPV, CompromísUnides Podem destinada al fet que es reforme la disposició addicional segona de la Constitució i es permeta la recuperació del dret civil valencià a les Corts Valencianes continua amb 63 vots a favor, 28 en contra i 0 abstencions.

Per la seua part VOX s’ha oposat rotundament i Ciudadanos finalment ha cedit a l’ejecutiva nacional del partido i també s’ha oposat. Encara que estaven a favor de recuperar el dret civil valencià, des de Barcelona li han ordenat que Espanya ha de ser “d’un dret i no dèsset” i que, per tant, han de votar en contra. Membres del partit valencià han mantingut reunions “d’alt nivell” per a intentar convéncer-los sense èxit.

Ciudadanos i Vox, en canvi, han rebutjat obrir la porta a la possibilitat de desenvolupar 17 codis civils a Espanya, i són partidaris que les lleis siguen iguals per a tots els espanyols perquè “el que és bo per als valencians ha de ser bo per a tots els espanyols”.

Què és el dret civil valencià

El dret civil valencià es tracta d’un procediment recollit en l’article 166 del propi text constitucional i que les Corts Generals faran endavant en el projecte de llei.

Actualment, 15 milions d’espanyols viuen en comunitats autònomes que, per motius històrics, tenen especialitats en matèria de dret privat. En el cas d’una comunitat que tinga este dret, tindra més llibertat a l’hora de testar o en matèria de custòdia compartida dels fills en cas de crisis matrimonials, per exemple.

Un dret del qual sí que gaudeixen Galícia, País Basc, Navarra, Aragó, Catalunya i Illes Balears

Els signants defensen que el Dret civil emanat de les Corts possibilita donar una resposta “àgil, moderna i pròpia” als problemes actuals dels valencians, i permet acabar amb “el tracte desigual” amb la resta de territoris que el tenen previst en els seus respectius Estatuts d’Autonomia, com és el cas de Galícia, País Basc, Navarra, Aragó, Catalunya i Illes Balears.

En el cas valencià, la població va tindre furs propis des del segle XIII, amb Jaume I, fins a la seua abolició amb els Decrets de Nova Planta que va promulgar el primer Borbó a Espanya, Felip V, en 1707. Va ser el gran càstig que van rebre després de la derrota en la batalla d’Almansa i que encara hui, més de tres segles després, marca les seues lleis tan i com ha recordat compromís.

Els proponents de la reforma asseguren que, després de les sentències del Tribunal Constitucional que impedeixen a la Comunitat Valenciana legislar sobre el seu dret civil per falta de competències, no els quedava una altra opció que plantejar una reforma constitucional.

El PP ha assegurat que aquesta proposta “no és un capritx”, sinó que suposa assumir un mandat de l’Estatut d’Autonomia valencià, i ha defensat que la reforma proposada “no perjudica a ningú” i permet alçar un edifici legislatiu propi “sense atacar ni l’estructura ni l’esperit de la Constitució”.

Des de Unides Podem, han reivindicat un marc legislatiu que s’adapte a la societat valenciana.