L’afirmació de la responsable municipal d’habitatge de Castello, Maria Jesús Garrido, de que es ven droga als pisos de ‘vivendes‘ socials i a més l’escenari en què ho ha manifestat, el Ple d’este dijous, fa plantejar-se ràpidament la responsabilitat que podria tindre el consistori en este assumpte. Per tant, cal deixar clar, si això és així, fins a quin punt, l’Ajuntament, com a institució pública que és, té l’obligació legal d’actuar “en conseqüència” i sobretot, en quin moment i amb quines mesures hauria de fer-ho.
Si bé és cert que les declaracions de l’edil indiquen que el fet ja està en coneixement de les forces de seguretat: “Hi ha molts conflictes a les ‘vivendes‘ socials que ja hem posat en coneixement de la Policia Local i...esperem que des de la Policia Nacional si fos necessari també,... per erradicar, sobretot, la droga que es ven als pisos de vivendes socials”, la intervenció de la regidora de la formació morada no ha deixat clar ni en quin punt es troba l’assumpte ni quina podria ser la magnitud, ni molt menys de quin possible delicte o delictes estaríem parlant. I menys encara si està parlant de casos específics o d’una pràctica generalitzada de la qual esta regidoria poguera haver tingut constància des de fa temps.
Amb tot, Actualitat Valenciana Castelló ha consultat al Degà del Col·legi d’Advocats de Castelló, Manuel Mata respecte a les responsabilitats i actuacions pertinents davant un fet així. I és que en esta equació no únicament s’esta parlant d’un presumpte delicte contra la salut pública o de tràfic de drogues, depenent de les característiques, sinó que a més s’estaria produint en habitatges socials, que el mateix consistori assigna baix unes determinades condicions i requisits en tractar-se de mesures d’habitatge de caràcter social destinades a aquelles unitats familiars en situacions més vulnerables. Famílies, la majoria de les quals, segons fonts internes municipals, tenen menors convivint. El que, en últim extrem, podria inclús implicar la necessitat d’intervenció de la Fiscalia del Menor.
“Des de l’administració pública el primer que hem d’esperar, evidentment, és un exercici de responsabilitat. Si es té alguna sospita, hi ha l’obligació legal de comunicar-la, com sembla que s’ha fet en este cas, i de la mateixa manera que té també eixa obligació qualsevol persona que sospite que s’està perpetrant un delicte!” explica Mata.
“La qual cosa, no vol dir que, en este cas, a banda del possible tema de la venda de drogues, en ser en habitatges socials, si depenen de l’Ajuntament, no es poguera iniciar també en paral·lel un procediment administratiu perquè si realment és així, eixos pisos tenen unes condicions determinades per habitar-les que es podrien estar incomplint, i si l’ajuntament, com entitat pública no actuara, en eixe cas, podríem inclús estar parlant ja d’altres tipus de tipificació, depenen de la situació”, afegeix el Degà del Col.legi.
El fet és que al marge de la sorpresa que ha causat està afirmació de l’edil de Podemos, que cal recordar, s’estrena en l’àrea i que ha dedicat tota la primera intervenció a criticar i qüestionar el treball de la seua antecessora al càrrec, Garrido podria haver destapat, conscientment o inconscientment una “caixa de Pandora”, ja que, com s’ha denunciat en anteriors ocasions des de l’equip de treball que encapçalava l’anterior regidora de Compromís, Ali Brancal, molts dels anomenats habitatges socials no tenien les mínimes condicions d’habitabilitat i el consistori no havia exercit durant anys cap mena de control sobre elles, ni en termes de cens, pel que fa a moltes de les famílies que les ocupaven, ni a l’ús que d’algunes d’elles se’n feia.
A més, cal recordar que mentre els temes dels desnonaments o de l’accés a una vivenda digna continuen mobilitzant milers de persones com els membres de la PAH (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Castelló) entre altres, i els grups polítics segueixen incloent-los als seus programes i discursos electorals en les campanyes, Castelló continua en la necessitat de crear un pla estratègic de vivenda, en especial, pel que fa a les persones en risc d’exclusió per la impossibilitat d’accedir a un sostre digne.
Per això no és d’estranyar que este tema siga la “munició perfecta” pel tiroteig dialèctic i genere preguntes com la que este dimecres, precisament, ha fet la portaveu del PP, Begoña Carrasco, sobre les raons per les quals havia quedat deserta “la licitació del procediment de contractació del servei d’elaboració d’un Pla estratègic de vivenda per a Castelló de la Plana”, i que ha provocat la comentada intervenció de Maria Jesús Garrido.
