jueves, 18 abril 2024

Información y noticias de la provincia de Valencia

La deriva de la joventut danesa i un duel familiar mexicà conflueixen en Cinema Jove

Magistral interpretació de Dolores Fonzi en la mexicana ‘Restos de viento’, que inicia la seua marxa en la Secció Oficial de Llargmetratges.

La Secció Oficial de Llargmetratges de la 33 edició de Cinema Jove acull aquest diumenge l’estrena de dues propostes ben diferents. D’una banda, a les 20.15 el director Kasper Rune Larsen presentarà davant el públic de la Filmoteca la seua pel·lícula ‘Denmark’ (2017), en la qual retrata la desorientació de la joventut suburbana d’aquest país amb grans dosis de realisme. Per un altre, a les 22.30 s’estrena la mexicana ‘Restos de viento’ (Jimena Montemayor, 2017), retrat intimista d’un duel familiar en el qual destaca la magistral interpretació de l’actriu argentina Dolores Fonzi.

El director danés ha construït un relat de la deriva diària una miqueta insubstancial d’un grup de joves en un entorn urbà, sense major perspectiva que l’alcohol, l’haixix, el rap i el sexe ocasional. Kasper Rune Larsen, la presència del qual està prevista en l’estrena de la pel·lícula en la Filmoteca, creu que “l’autenticitat” que desprén la seua pel·lícula es deu al fet que està basada en la seua pròpia vida i en la dels actors protagonistes.

“He vist bastants pel·lícules sobre joventut fetes per directors que estan molt per damunt dels 50 i no saben molt bé de què va la vida dels joves”, assegura Larsen, que retrata la quotidianitat d’un xic de 22 anys i el seu entorn. “Per descomptat, també he de donar-li mèrit a l’elenc perquè han contribuït molt al guió de la pel·lícula en compartir experiències personals”, afig el jove realitzador.

Els plans subjectius del film, l’absència de música i el naturalisme de la il·luminació remeten inevitablement al moviment Dogma. Fins i tot en un moment donat els personatges parlen sobre Lars Von Trier. Referent a això Larsen assegura que no ha fet una pel·lícula especialment inspirada en el citat moviment i que el paral·lelisme ve donat possiblement per l’ús de la càmera al muscle, “encara que això hui dia és bastant comú”. Quant a la seua formació en una escola de cinema anarquista, Larsen destaca que ha pogut fer la pel·lícula que ha volgut “en lloc que un professor dogmàtic em diguera com se suposa que s’han de fer les coses”.

Una història sobre el dolor

En la mexicana ‘Restos de Viento’, l’actriu argentina Dolores Fonzi dóna vida a una vídua que, davant la mort del seu espòs, sucumbeix a l’alcohol i a la seua promesa d’oblit. Incapaç de processar el seu propi dolor per l’absència o d’ajudar  els seus fills amb el seu, els diu que son pare tornarà, una il·lusió alimentada en la ment del fill per les aparicions d’una estranya criatura que recorda a éssers de clàssics literaris infantils com ‘Allà on viuen els monstres’, de Maurice Sendak, i ‘Un monstre em ve a veure’, de Ness Patrick.

La directora Jimena Montemayor confessa que la pel·lícula està impregnada del seu propi duel per la mort de son pare, si bé el germen, anterior, va ser el duel per idèntica raó de dos cosins seus de poca edat. És per això que es va veure impel·lida, assegura, a dotar el guió d’una doble dimensió, infantil i adulta, i és també la raó que la pel·lícula s’acabara rodant “amb dos enfocaments: el llenguatge del món dels dos xiquets protagonistes, càmera en mà, i el de la seua mare, amb plànols més oberts i fixos”.

L’elecció de Dolores Fonzi com a actriu protagonista no és ni molt menys casual. “M’agrada molt el cinema argentí i Dolores Fonzi és una meravellosa actriu, volia treballar el personatge de Carmen com algú alié al país on es narrava la història, on l’absència es torna major i els llaços amb el món més fràgils”, declara referent a això la directora.

‘Restos de viento’ és el segon llargmetratge de Jimena Montemayor, qui en l’actualitat ja prepara el rodatge de la seua següent pel·lícula, que és precisament l’adaptació d’una novel·la pòstuma de son pare, ‘Les dones de l’alba’, i en la qual encara que la temàtica és molt diferent (narra el primer aixecament armat de la guerrilla a Mèxic des del punt de vista de les dones), també podrem trobar “elements de realisme màgic i diverses veus narratives”, com succeeix en la pel·lícula a concurs de la present edició de Cinema Jove.

Últimas noticias

Contenido relacionado