La Conselleria d’Educació planteja que els aspirants a les oposicions docents hagen d’acreditar el nivell C1 de valencià i no el ‘Certificat de capacitació per a l’ensenyament en valencià’ i el ‘Diploma de mestre de valencià’, que passarien a considerar-se mèrits.
Es tracta d’una proposta que tractarà aquest dijous, 17 d’octubre, en la Mesa Sectorial amb els sindicats de l’ensenyament: l’avantprojecte d’ordre per la qual es determina la competència lingüística necessària per a accedir als llocs de treball docent.
La nova proposta d’ordre pretén actualitzar, adaptar i simplificar la normativa actual, després de 36 anys des de l’entrada en vigor de la ‘Llei d’ús i ensenyament del valencià’, detalla en un comunicat el departament que dirigeix Vicent Marzà.
L’objectiu és “racionalitzar” les exigències per a l’accés a la funció pública docent, així com adaptar-les a la realitat de la formació i garantir que els alumnes aprenen de professors amb la competència lingüística suficient.
“Calia actualitzar la normativa a un context que ha evolucionat molt en més de tres dècades i amb una nova llei de plurilingüisme en vigor”, ha destacat el director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, Rubén Trenzano.
En esta línia, si les primeres actuacions fa més de tres dècades responien una necessitat per la “manca” en la formació ordinària, Educació entén que no pot “continuar actuant com si eixa manca no haguera estat corregida”, amb la intenció d’adaptar-se “als nous temps i les noves necessitats”
Amb la nova proposta, els aspirants als pròxims processos d’oposicions docents que es convoquen hauran de certificar el C1 de valencià. Aquest nivell, segons el Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües, acredita un domini funcional efectiu de la llengua i representa un nivell avançat de competència adequat per a tasques més complexes de treball i d’estudi.
LES UNIVERSITATS GARANTIRIEN LA COMPETÈNCI
Per tant, desapareixerien com a requisit obligatori tant la Capacitació com el ‘Diploma de Mestre de Valencià’, que passarien a considerar-se mèrits. L’avantprojecte contempla que les universitats han de garantir que la competència didàctica siga l’adequada per al compliment dels objectius de la Llei de plurilingüisme.
Açò es faria, d’una banda, a través del màster que habilita per a l’exercici de les professions de professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i ensenyament d’idiomes, i mitjançant els títols de grau que habiliten per a l’exercici de la professió de mestre en Educació Infantil i/o Primària.
La regulació de la Capacitació i el ‘Diploma de Mestre de Valencià’ es compleix actualment mitjançant altres mecanismes en els estudis previs; és a dir, el màster en el cas de Secundària i el grau en Infantil i Primària. “Mantenim la certificació de la competència lingüística pertinent, que en aquest cas continua sent d’un nivell C1 de valencià”, ha subratllat el responsable de Política Lingüística.
PLANS ANUALS DE FORMACIÓ
Amb la nou orde, Educació pretén incidir amb la nou orde en la formació continuada del professorat després de convertir-se en funcionari públic, “una formació de qualitat que acompanye els professionals de l’ensenyament durant tota la seua carrera docent”, mitjançant els plans anuals de formació permanent del professorat que desenvolupen els Cefire (Centre de Formació, Innovació i Recursos educatius).
En definitiva, una formació per a “garantir la competència didàctica necessària per a impartir àrees, matèries o mòduls no lingüístics en valencià, en anglés o en altres llengües d’acord amb la Llei de plurilingüisme”.
