La Casa de Cultura acull des d’ahir una exposició homenatge a Chicho Ibáñez Serrador, que s’emmarca en els actes paral·lels del 32 Festival de Cinema de l’Alfàs del Pi. Sota el nom d”Històries per a no dormir’ es presenta esta mostra en la qual es repassa la trajectòria del gran mestre del terror i la televisió, des del seu enorme èxit amb el mític programa ‘Un, dos tres’ fins a les seues pel·lícules, obres d’art del cinema fantàstic internacional, com ‘La Residència’ i ‘Qui pot matar a un xiquet’, o les seues magnífiques ‘Històries per a no dormir’.
“Un repàs a la trajectòria d’un dels grans genis del cinema i la televisió que tant va fer gaudir a diverses generacions, al qual ret homenatge enguany el Festival de Cinema de l’Alfàs”, va destacar el regidor de Cultura, Manuel Casado, durant l’acte d’inauguració celebrat anit, al qual també van assistir les regidores de Presidència, Mayte García; Residents, Martine Mertens, i Igualtat, Rocío Guijarro.
En esta breu exhibició de la interminable obra de Chicho Ibáñez Serrador es pot gaudir d’objectes curiosos sobre la seua vida, com l’original de la seua primera obra, ‘Obsessió’, que estava desapareguda. També hi ha guions originals amb acotacions de pròpia mà, figures de la seua pel·lícula ‘La Residència’, marxandatge de l”Un, Dos, Tres’, així com algunes figures del vestuari del programa. La mostra acosta, a més, alguns dels premis que va rebre, com el Feroç d’Honor en 2017.
Chicho, en la memòria i en el cor
Nascut a l’Uruguai de pares actors, el que semblava destinat a ser una figura més de l’escena es va establir a Espanya i va arribar molt més lluny: tots aquells àmbits en els quals va col·laborar, es van transformar al seu pas. Va ser dramaturg esporàdic en els escenaris, però sempre destacat (‘Aprovat en innocència’, ‘L’àguila i la boira’…), encara que en realitat no va deixar d’escriure ni un sol dia ni una sola nit: per a televisió, per a cinema, per a revistes… Va llegir més que ningú, va realitzar més que ningú, i sempre transmetia la sensació que encara quedava molt més per fer, que havia encara molt més d’aportar-nos.
Va portar la fantasia més elevada (Poe, Bradbury, Twilight Zone) a la televisió amb les seues ‘Històries per a no dormir’, impulsant de pas a tota una generació de joves escriptors de gènere al nostre país (Buiza, Garci, Tébar, Plans) que van trobar en ell el suport per a donar-se a conéixer. Va indagar en el terror en la pantalla gran, i de manera eclèctica ens va aportar algunes de les obres mestres del cinema en espanyol, com ‘La residència’ i ‘Qui pot matar a un xiquet?’.
I va saber mostrar-nos que la pantalla petita era el lloc ideal per a l’experimentació i la diversió, agafades de la mà, i per a la formació del mateix espectador. Programes pioners com ‘Waku Waku’ o ‘Parlem de sexe’ es van concebre per a divertir i informar xicotets i adults; ‘El semàfor’ va explorar amb humor les possibilitats del xou en viu de nous talents. I ‘Un, Dos, Tres’ va ser l’opera omnia en la qual tot podia cabre i cabia (concurs, comèdia, musical, interacció), una cita ineludible per a tota Espanya, que veia en aquell mític programa la diversió i l’esperança.
Són només alguns dels casos més capdavanters de tota una existència entregada a l’espectador, a la invenció, al servei de la societat i de la seua millora, al vol de la imaginació creativa i de l’autoria en la seua millor expressió. L’Alfàs del Pi i el seu Festival de Cinema, per això, volen tributar i donar este homenatge a un dels noms indefugibles de la història de la cultura espanyola en democràcia.
Balconades de Cinema
Un any més, els carrers del barri antic de l’Alfàs del Pi serveixen d’escenari per a l’exposició ‘Balconades de Cinema’, una mostra retrospectiva de les tres dècades d’història del Festival que pot visitar-se fins a finals de mes als carrers del barri antic.
La pandèmia de COVID-19 ha tingut fins a l’últim moment en la corda fluixa a la 32 edició del certamen, que finalment se celebrarà del 18 al 25 de juliol, dos setmanes després de l’inicialment previst. Una edició més austera, amb menys dies, menys pressupost i menys activitats paral·leles, però que manté la seua essència i l’única secció competitiva de curtmetratges.
Este Festival té com a principal missió la promoció del cinema realitzat a Espanya i, especialment, dels curtmetratges espanyols. Enguany competeixen 24 curts en la secció oficial, triats d’entre els 865 presentats. Després de 32 edicions, ha aconseguit reunir en el municipi a reconeguts actors i actrius, directors, productors, tècnics i guionistes del panorama cinematogràfic nacional, homenatjant amb el lliurament del Faro de Plata a més de 60 personalitats del món del cinema.
