L’Amics Castelló acaricia la permanència davant el FC Barcelona

Va ser un partit amb guió perfecte. Feia temps que l’afició no veia una victòria del Amics en el Ciutat; però l’assolida davant el filial val molt més per l’entitat del rival, pel gran ambient viscut i, abans de res, l’enorme partit que van fer els de Toni Tingues. Amb açò, una novena victòria en l’haver dels de la Plana que ajuda a fregar la permanència amb els dits.

El partit es va iniciar amb uns compassos de tempteig, en els quals no es veia a cap dels dos contendents solts del tot. Els locals van aconseguir mínims avantatges quan van fer més ràpides les seues transicions dirigits pel bon fer d’un recuperat Eric Sánchez amb les seues passades i penetracions. Amb l’entrada de Faner i un perímetre agressiu, els de Toni Tingues van traure profit de la velocitat en més d’una ocasió. Així les coses, el tècnic blaugrana Alfred Julbe no ho veia clar i va demanar temps mort al caient del terme de la primera cambra.

En el segon, Jaka Lakovic va destapar el pot de les essències i va avançar al seu equip sabent jugar amb criteri els bloquejos directes que rebia, la qual cosa va causar diversos maldecaps als castellonencs. A més d’açò, l’Amics estava negat cara al cèrcol, no trobava vies ni des de fora ni dins. Quan ocorre açò, es recorre a la determinació individual i a estrènyer les clavilles encara més en defensa; i va aparèixer Faner amb dues impressionants canastres de coratge (sota el cèrcol envoltat de rivals mesurant poc més d’1,70) i dos triples que van posar al seu equip per davant i la graderia del Ciutat roent (29-27, min. 16). Davant aquesta situació, el Barça va canviar a defensa en zona i van tornar els problemes per a anotar, amb el que el marcador es va tornar a anivellar (33-33, min. 18) i Toni Tingues va haver de demanar un altre temps. Les coses no van canviar molt i es va arribar al descans amb 37-40 en el lluminós.

En la represa, els de La Plana van eixir fent el que millor saben fer: defensar agressius i córrer molt. A més, Faner seguia amb el seu recital i va ficar dos triples més, amb el que el combinat amfitrió tornava a tenir la davantera (49-44). Un triple més de Cabot i una altra canastra d’Hidalgo (bon partit el seu) van fer que per primera vegada s’arribara a la barrera psicològica dels 10 punts (54-44, min. 27). Fins al terme d’aquesta tercera cambra, les diferències es van mantenir més o menys estables i encara que està una mica lleig alegrar-se dels mals @ajeno, la veritat és que a l’Amics li va venir bé la lesió del veterà Lubos Barton, que estava quallant una gran actuació.

D’aquesta manera, es va arribar a l’últim període amb una sucosa renda per al conjunt castellonenc (63-53). Aquests van seguir amb la mateixa medicina, estrenyent al límit en defensa i coratge i decisió a l’hora d’encarar el cèrcol rival. El FC Barcelona es mostrava cada vegada més ofuscat, mentre que la diferència no minvava (fins i tot augmentava per moments) gràcies sobretot a un Garrett que es va fer amo de la pintura picant la canastra blaugrana diverses vegades davant el deliri d’una afició que veia la victòria cada vegada més a prop. A pocs minuts del final, el xoc ja estava decidit per als castellonencs, amb el que solament bastava una bona gestió del temps i les possessions. Així va ser i tant l’equip com la seua afició van poder assaborir un triomf necessari per a la moral, per a reivindicar-se i donar un pasito més cap a la permanència. Tota una festa la que es va viure en el Ciutat amb ona inclosa i el debut del canterà Toni Mut.

CatalanSpanish