La crisi sanitària està deixant al seu pas una economia delmada per la pèrdua d’activitat i ocupació i per un disparat deute a causa de l’increment sense precedents de la despesa per a fer front als estralls de la pandèmia. Amb l’objectiu de canalitzar aqueix deute, el Banc d’Espanya ha demanat este dimarts al Govern un pla fiscal a mitjà termini amb una pujada d’impostos, mesures d’ajust i una reforma de les pensions.
Les demandes de l’organisme supervisor han coincidit amb la certificació per part de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) de la reculada històrica del PIB espanyol del 5,2% en el primer trimestre de l’any, en el qual només va haver-hi dos setmanes de restriccions per l’estat d’alarma, que es va prolongar durant 98 dies.
Amb els focus actius de covid-19 sota vigilància i control en tretze comunitats, Sanitat ha informat hui de 99 nous contagis en les últimes 24 hores, 29 a Madrid i 26 a Catalunya, i de nou morts, que eleven els respectius totals a 249.271 i 28.355.
PUJADA D’IMPOSTOS I AJUSTOS
L’INE ha confirmat este dimarts l’enfonsament del 5,2% de l’economia espanyola en el primer trimestre de l’any, al qual seguiran altres caigudes ja descomptades en les previsions d’organismes nacionals i internacionals, com les últimes de l’FMI, que auguren un vertiginós descens del PIB espanyol del 12,8% en la primera meitat de l’any.
Este descens, que doblega al major registrat en l’anterior crisi econòmica (2,6% en el primer trimestre de 2009) es recolza en un carrusel de frenètiques baixades: el 6,6% del consum de les llars, el 5,7% de la inversió, el 8,2% de les exportacions i el 6,6% de les importacions.
A esta frenada i marxa arrere econòmic mundial li han seguit les intervencions de màxima urgència de Governs, bancs centrals i altres organismes financers amb la despesa com a eina de contenció a l’espera d’una ràpida i expeditiva recuperació, que el Banc d’Espanya no creu que es vaja a concretar al país abans de finals de 2022.
L’organisme supervisor fa esta afirmació en un informe anual fet públic hui i dedicat globalment a la pandèmia, els seus efectes i els seus diferents escenaris de present i de futur.
En aqueix context, el Banc d’Espanya reclama, una vegada es toque fons en la crisi econòmica propiciada per l’epidèmia de SARS-CoV-2, una estratègia a mitjà termini, “ambiciosa i sustentada en amplis consensos”, capaç de canalitzar el deute situat en les seues successives notificacions en màxims històrics.
L’organisme supervisor propugna en conseqüència augmentar el marge fiscal i redefinir la cistella d’impostos, limitant els tipus reduïts d’IVA i millorant l’eficiència de la despesa, és a dir, pujada d’impostos directes i indirectes, i ajust de despeses sense especificar, a més d’una reforma del sistema de pensions.
