Les conclusions de l’estudi realitzat pel grup d’investigació «Neuropsicologia i Neuroimatge Funcional» de la Universitat Jaume I de Castelló mostren que el bilingüisme actua com a factor de reserva cognitiva contra la demència, «perquè encara que les persones bilingües malaltes mostren una major atròfia cerebral, el nivell cognitiu entre bilingües i monolingües és el mateix», explica Lidón Marín, una de les autores de l’article. El treball ha estat publicat en la revista científica Alzheimer’s Research and Therapy, sota el títol «A cross-sectional and longitudinal study on the protective effect of bilingualism against dementia using brain atrophy and cognitive measures» i finançat per la Fundació La Marató de TV3.
La investigació ha analitzat un centenar de pacients amb deteriorament cognitiu lleu bilingües i monolingües amb una mitjana d’edat en la franja dels 73 anys. S’han considerat bilingües aquelles persones que usen alternativament el valencià i el castellà independentment del registre i monolingües (o bilingües passius) aquelles persones que, encara que coneixen, entenen i poden usar puntualment el valencià, no l’usen de forma indistinta. «L’ús alternatiu d’estes dos llengües (valencià i castellà) en qualsevol situació —explica César Ávila, director del grup castellonenc— és complex en l’àmbit cognitiu perquè hi ha moltes similituds entre elles».
Els dos grups de malalts mostraven, a l’inici de l’estudi, el mateix nivell de deteriorament cognitiu (llenguatge, memòria, etc.), però en el cas dels bilingües l’atròfia cerebral era major que en el cas de les monolingües. Este fet implica la necessitat de més càrrega de lesió cerebral per mostrar els mateixos símptomes. Els investigadors han realitzat un seguiment de l’evolució dels pacients durant set mesos, en els quals han pogut observar que el grup de bilingües ha tingut una menor pèrdua de volum cerebral i ha mantingut millor les seues capacitats cognitives. «Això ens explica —comenten— que existeix una reserva cognitiva del bilingüisme». Els resultats són especialment rellevants perquè «es tractaria de la primera evidència longitudinal d’este possible efecte protector del bilingüisme contra la demència», indica Ávila.
Les dades prèvies de l’estudi, que s’ha desenvolupat amb pacients de l’Hospital General Universitari de València i l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe de similars característiques sociodemogràfiques i nivells educatius, ja indicaven que les persones bilingües (de qualsevol llengua) tarden cinc anys més en arribar a la demència que les persones monolingües, però una de les aportacions d’este estudi, a més de comparar dos moments diferents en el temps, ha sigut desvelar que el mecanisme que fa que siga així és l’estimulació cognitiva afavorida per l’alternança en l’ús entre una llengua i una altra. Encara que és aviat per a l’aplicació dels resultats obtinguts en els tractaments contra la demència, «sí que tenim constància que hi ha teràpies d’estimulació cognitiva que inclouen exercicis pràctics d’ús de distintes llengües», explica l’investigador Víctor Costumero.
A més del grup castellonenc, l’estudi ha comptat amb la participació del Centre en Cognició i Cervell de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona; l’ERI de Lectura de la Universitat de València; el Grupo Médico ERESA de València; el Departament de Neurologia de l’Hospital General de Valencia; la Unitat de Neurologia de l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe; la Secció de Processos Cognitius del Departament de Cognició, Desenvolupament i Psicologia Educacional de la Universitat de Barcelona; el Grup de Cognició i Plasticitat Cerebral de l’Institut d’Investigació Biomèdica Bellvitge (IDIBELL) de l’Hospitalet de Llobregat i el Departament de Ciència de la Computació de la Universitat de Jaén.
