El Ple del Consell General del Poder Judicial ha aprovat per unanimitat un informe favorable a l’avantprojecte de Llei orgànica de protecció integral a la infància i l’adolescència enfront de la violència la finalitat de la qual és introduir en l’ordenament jurídic els compromisos assumits per Espanya en la lluita contra la ciberdelinqüència (Conveni de Budapest, 2001), el tràfic d’éssers humans (Conveni de Varsòvia, 2005), l’explotació i l’abús sexual (Conveni de Lanzarote, 2007) i la violència contra la dona i la violència domèstica (Istanbul, 2011). Aquest text normatiu suposa, com assenyala la seua Exposició de Motius, una clara aposta per col·locar als xiquets i adolescents en el centre de les polítiques dels poders públics.
El text analitzat modifica de forma parcial, entre altres lleis, el Codi Penal, la Llei d’Enjudiciament Criminal i la Llei orgànica del Poder Judicial.
De la mateixa manera, l’informe –del qual ha sigut ponent el vocal Juan Manuel Fernández- emet un judici favorable a la nova redacció donada a l’article referit a la limitació de drets professionals dels condemnats, perquè amplia el catàleg d’activitats, retribuïdes o no, sobre les quals els jutges poden imposar la pena d’inhabilitació especial. El dictamen adverteix que les activitats vedades als condemnats hauran de presentar “una estricta connexió amb el delicte comés” i recorda la necessitat que la restricció dels drets professionals vinga acompanyada d’una “adequada motivació” en la resolució judicial. També considera positiu que l’avantprojecte deixe a criteri del jutge la possibilitat de restringir la inhabilitació a “determinades funcions o aspectes d’una determinada activitat”, perquè d’aqueixa manera es permet als condemnats fer tasques que no estiguen directament relacionades amb el delicte comés.
Augment de l’edat de la víctima de 13 a 16 anys
Entre altres modificacions, l’Avantprojecte augmenta de tretze a setze anys l’edat de la víctima dels delictes contra la llibertat i indemnitat sexuals (prostitució, explotació sexual i corrupció de menors), modificació que el CGPJ aprova quan suposa la transposició de la normativa europea dirigida a millorar la protecció dels menors a l’ordenament jurídic intern.
Així mateix, modifica el termini de prescripció dels delictes d’abús sexual, explotació sexual, pornografia infantil i tràfic d’éssers humans, entre altres, quan la víctima és menor d’edat. En aqueixos casos, la prescripció començarà a comptabilitzar-se a partir del moment en el qual la víctima complisca 30 anys i no, com fins ara, quan adquirisca la majoria d’edat. Espanya compleix així amb l’obligació (continguda en una directiva de la UE) de desenvolupar mesures que permeten enjudiciar aquestes conductes “durant un període de temps suficient”, després que la víctima haja complit la majoria d’edat. De fet, aquest tipus de delictes són de lenta assimilació per la víctima i poden tardar molt de temps a detectar-se.
El perdó com a causa d’extinció de la responsabilitat penal
El text objecte d’informe modifica els requisits perquè el jutge puga rebutjar el perdó a l’agressor com a causa d’extinció de la responsabilitat penal quan la víctima és menor d’edat o és una persona amb discapacitat. Fins ara, abans de prendre la decisió, el jutge havia de “sentir” al representant del menor o de la persona amb discapacitat; després de la reforma, que el CGPJ avala, a més de sentir al representant legal, el jutge haurà de sentir al menor si té capacitat per a expressar-se i, en tot cas, si té més de dotze anys, o a la persona amb discapacitat.
D’altra banda, l’Avantprojecte afig al catàleg d’agreujants genèriques contingut en el Codi Penal l’agreujant per motius de discriminació dirigida a persones sense recursos o en risc d’exclusió social, omplint així un buit legal lloc de manifest pel Tribunal Suprem.
Efectes de la pèrdua de la pàtria potestat
El reconeixement dels menors com a titulars de drets subjectius està present en una altra de les modificacions que el text analitzat introdueix en el Codi Penal quan preveu de forma expressa que els fills menors continuen gaudint de determinats drets si el condemnat ha sigut inhabilitat per a l’exercici de la pàtria potestat. El dictamen considera positiu que l’avantprojecte deixe en mans del jutge la concreció dels drets que han de subsistir, prèvia valoració del superior interés del menor o persona amb discapacitat, perquè permet que la decisió s’adapte en cada cas a les circumstàncies i necessitats del xiquet o de la persona amb discapacitat.
En aquest punt, el Ple recomana tindre en compte la reforma del règim jurídic de la discapacitat -sobre la qual el CGPJ va informar recentment i que està pendent d’aprovació definitiva-, que reconeix plena capacitat jurídica i d’obrar a les persones amb discapacitat i que regula un règim de protecció basat en suports concrets per a la realització de les activitats de la vida quotidiana.
Nous tipus penals
L’avantprojecte introdueix nous tipus penals que castiguen aquelles conductes que, mitjançant l’ús de les noves tecnologies, suposen un risc per a la vida i la integritat física, la llibertat i la indemnitat sexual i la salut de menors d’edat o de persones amb discapacitat.
El dictamen qüestiona no obstant això la inclusió de la regla aplicable al concurs medial o ideal de delictes en la tipificació d’aquestes figures delictives, perquè amb ella «es corre el risc de predeterminar normativament la imputació del resultat en què es concreta el perill previngut i de predeterminar així mateix l’apreciació de la concurrència delictual, limitant les facultats del tribunal».
L’informe avala també que l’avantprojecte limite l’exercici del dret de dispensa de l’haver de declarar per raó de parentiu quan la víctima siga un menor i el testimoni del delicte un dels seus representants legals.
Prova preconstituida
L’avantprojecte estableix també el caràcter obligatori de la prova preconstituida quan menors de catorze anys o persones amb discapacitat necessitades d’especial protecció hagen sigut víctimes o testimonis de delictes comesos contra la vida, la integritat física o moral, la llibertat i indemnitat sexuals i la intimitat, entre altres. Quan es tracte de majors de catorze anys, la conveniència o no de la prova preconstituida serà opcional.
El dictamen expressa el parer positiu del CGPJ puix que aquesta regulació de la prova preconstituida és respectuosa tant amb el dret de defensa de l’investigat com amb el dret de víctimes i testimonis menors d’edat a no patir victimització secundària com a conseqüència de la reiteració de declaracions en el curs del procés. L’avantprojecte aplica d’aquesta manera els estàndards internacionals de protecció i també la jurisprudència del Tribunal Suprem.
Nova especialitat
L’Avantprojecte contempla la creació d’una jurisdicció especialitzada en matèria d’Infància, Família i Capacitat. En aquest punt, el dictamen recomana més claredat en la redacció amb la finalitat de determinar si el que es pretén és crear una nova especialitat en la Carrera Judicial (juntament amb la mercantil, contenciós-administrativa, social, violència sobre la dona, etc.) o si, per contra, es refereix a la conveniència de dotar d’una adequada formació en la matèria als jutges i magistrats que, dins de l’àmbit jurisdiccional civil, s’ocuparan d’infància, família i capacitat.
El CGPJ recolza l’articulació d’aquesta jurisdicció especialitzada, però adverteix, no obstant això, que seria imprescindible “un redimensionamiento i una reorganització de l’actual planta judicial i de l’Administració de Justícia”, doncs en cas contrari la finalitat última de l’Avantprojecte, que és millorar la protecció del menor, seria “molt difícil, si no impossible, d’aconseguir”. En concret, seria necessari augmentar de forma significativa els òrgans judicials, dissenyar una nova organització territorial dels mateixos i augmentar les oficines judicials, així com els mitjans personals i materials.
