Gens més lliure que la matèria, que s’obre, uneix i es fa pensant, per explicar-se a si mateixa. Una assemblea d’àtoms que pren consciència del que som, hem estat i serem. Matèria complexa, per entendre que la història de l’univers passa per tots els éssers vius íntegrament, i que per ells, estem aquí l’espècie humana, punta de llança de la matèria amb una destinació: conquistar la llibertat plena i reconéixer-se en el cosmos, després de 18.000 milions d’anys de viatge.
Escriurem sobre els pells blanques -i jo sóc blanc gesmil-, rostres pàl·lids que tracten d’URBANITZAR LES MENTS, després d’esculpir toscament una civilització salvatge i espoliadora de les matèries fòssils, que han alliberat de l’ampolla al seu geni devastador de l’atmosfera terrestre, dels seus paisatges que va desolant, després d’incendis apagats amb urbanitzacions, perquè han exterminat les platges afusellades pel plàstic. Els pells blanques, antics aris, estan cavant la seua pròpia tomba, perquè hauran de tornar a les coves, que és on millor podrien estar, on menys molesten. L’escalfament global i l’anihilament de les capes d’ozó- entre altres desastres atmosfèrics i ecològics-, que ens protegien dels mortífers rajos ultravioleta d’alta intensitat, són un fet fartament provat i indiscutible, per això, el càncer de pell o melanoma, és més agressiu i virulent que mai, i s’està multiplicant exponencialment cada any. Els aris, els blancs, solament tenen dues opcions, per sobreviure en un futur que ja ha arribat: barrejar-se amb pells més fosques, o tornar a la clandestinitat cavernícola. Veieu, cap ètnia és superior a una altra, es tracta d’evolució i conseqüències imprevisibles, que de vegades, esdevenir dels temps, posa a cadascun en el seu lloc. La paradoxa és que les condicions que unes persones creguen per al seu propi benefici en detriment d’altres/as, acaba perjudicant més, als qui abusen del seu poder avassallador que als quals sofreixen els seus atropellaments autoritaris i mesquins. Els regnes es destrueixen de vegades a si mateixos, la cobdícia es transforma en verí i a l’esnifar profund, alguns acaben estirant la pota. Les platges verges que hi han desvirgat, ja no les podran seguir gaudint, perquè la pell els delata, el raig exterminador del sol, baixarà per l’immens forat que ha provocat les seues copioses riqueses…, i aquest estel de les seues fatals dissorts, projectarà un faraònic mausoleu sobre les seues ombres.
Hem de tenir en compte, que la nostra atmosfera terrestre necessita permanentment la calor d’un efecte hivernacle, provocat pels gasos naturals dels éssers vius i dels volcans, sense aquest increment calorífic la temperatura baixaria uns 15 graus de mitjana, la qual cosa provocaria una glaciació permanent i la vida humana es veuria reduïda a una estreta franja geogràfica, situada entre els dos tròpics, a part que una atmosfera “pura”, sense gasos d’hivernacle, seria altament verinosa i impossible perquè existís vida animal, amb l’excepció de bacteris anaeròbics, ja que mancaria d’oxigen. La qüestió fonamental és que estem acostumats des de fa milions d’anys a una atmosfera “natural”, creada per la mateixa evolució, com a autoprotecció, i la que ens ha endossat el “progrés” és tan artificial, pel seu alt índex de contaminació, que està deixant de ser compatible amb la vida…, i acabarà destruint-nos. Encara que es conjectura ja un pròxim canvi mundial en les consciències.
