L’exhumació de les restes de Franco, va entrar com protagonista esperat de la recta final d’una campanya electoral atípica. Amb la també inèdita arribada de Sánchez al poder per mitjà d’una moció de censura, el trasllat de la mòmia va ser el seu gran anunci, aquell cop d’efecte mediàtic per demostrar havia hagut un canvi en la Moncloa. Si Zapatero va suposar una ventada d’aire fresc amb mesures com ara la retirada de les tropes d’Iraq o el matrimoni entre persones del mateix sexe, Sánchez volia tindre també la seua fita emblemàtica.
Però, això després de 44 anys de suposada democràcia formal, com era possible que encara amb els pressupostos de l’Estat s’estiguera pagant i mantenint una mausoleu macabre, amb honors de cap d’Estat?. Doncs precisament perquè no va existir mai un trencament entre la dictadura i la democràcia. A hores d’ara, el règim franquista i el seus tribunals (i per tant, les seues sentències), continua sent legal. La llei d’Amnistia va deixar lliure de qualsevol responsabilitat als autors del colp d’estat i de més de 40 anys d’una dictadura ferotge amb milers i milers de crims de lesa humanitat, impunitat total.
En 2007, la conjuntura política fa que Zapatero siga el primer president del Govern que propose una llei de memòria històrica, que potser va ser una fita, però que va vindre tard i insuficient, com ha demostrat el pas del temps.
10 anys després de l’aprovació d’aquella llei, i ja jo duent any i mig interromput i caòtic en una cambra con el Senat, vam vore com les llacunes de la pròpia legislació permetia l’existència encara de milers de símbols, títols, plaques, monuments.
Penseu i equipareu si voleu, penseu que la societat alemanya o italiana vorien com normal que la seua televisió pública tinguera com estrella d’un programa en horari de màxima audiència, i previ o post pagament suculent, a la neta de Hitler o Mussolini protagonitzant un programa concurs de ball, sent el seu gran mèrit de ser “ famosa” ser la neta del dictador? Penseu que eixos països destinarien diners públics per finançar o desgravarien les aportacions a les fundacions feixistes o nazis?, penseu que existirien carrers dedicats a Hitler o Mussolini?, penseu que el poder judicial estaria encara infectat de nazis o feixistes?, que hi hagueren 265 normes preconstitucionals vigents, 66 d’elles sense haver estat modificades ni un sol cop des del franquisme, o 43 encara amb la signatura de Franco?. O que tot el que va robar, saquejar el dictador i la seua família, continue sent propietat d’eixa família de malfactors?
Penseu que en 2019 se dipositarien les restes del dictador genocida, a un nou mausoleu propietat de l’Estat, amb un desplaçament del cos en helicòpter pagat amb diners públics?. No ho podeu imaginar, perquè en Itàlia, Alemanya o Portugal, a les seues dictadures se les va derrotar, en Espanya es va morir el dictador sent cap de l’Estat, nomenant al seu successor en la prefectura de l’Estat, i va continuar com president del Govern un ministre del règim.
Per això, es pot entendre com encara en 2007, més de tres dècades després de la “democràcia”, encara s’aprovara una llei de memòria històrica, sense efectes pràctics.
En 2017 trobem a Rajoy de president del Govern, al cap d’un partit que no ha condemnat mai com cal el franquisme, un partit fundat també per un ministre franquista i on els franquistes de sempre han estat fent i desfent. Les exhumacions puntuals s’han deixat de finançar perquè s’han retirat tots els fons públics, de les recomanacions de la comissió d’experts creada pel Govern de Zapatero, per actuar en el Valle de los Caídos, sols van fer cas a la de desviar diners públics per evitar el seu deteriorament accelerat.
Fent un treball artesanal, buscant per webs de grups memorialistes, en articles de premsa, en comentaris, fem un llistat extens de carrers franquistes que perviuen a tot l’Estat, i de tot i cadascun d’aquests casos, fem una pregunta escrita concreta de les mesures que havia pres el Govern o anava a prendre’l, per a fer complir en cada cas, amb la llei de Memòria Històrica del 2007. La resposta de Rajoy, a més de 700 preguntes concretes, és un paràgraf absurd dient que és competència dels propis ajuntaments. Reiterem totes les preguntes, i ens tornen a contestar amb un paràgraf sense atendre al que li estàvem preguntant ( i per allò li vam preguntar per si tenia un protocol per a l’apocalipsi zombi, a vore si en eixa pregunta ens feia més cas).
I precisament d’eixa manera veiem la inutilitat d’eixa llei de 2007; “obligava” a retirar els carrers, escuts i reconeixement franquista dels espais públics, però no tenia cap tipus de procediment, l’administració de l’estat no havia ni enviat una mínima circular per fer retirar aquests símbols, no existia cap termini de compliment, ni cap règim sancionador per a qui ho incomplirà.. i això ho viurem en primera persona quan denunciarem a certs ajuntaments davant Fiscalia, o quan se’ns posen impertinents,… impunitat total.
Demanem un llistat actualitzat al Institut Nacional d’Estadística (INE) de tots els carrers existents, i interpretem l’article 20 del reglament del Senat com ningú ho havia fet abans; està clar que sols podem “preguntar” al govern o administració general de l’Estat, però el reglament diu que podem sol·licitar documentació a qualsevol administració pública, i administració pública és un ajuntament, i ens posem a demanar ajuntament a ajuntament, carrer per carrer, còpia dels acords plenaris o d’òrgans de govern on s’haja acordat el canvi de denominació del carrer o plaça en qüestió per complir amb la llei.
Ens topem en que generem més de 4000 cartes des del Senat per via oficial, i que és en la majoria de casos, la primera administració que es comunica amb els ajuntaments al respecte d’aquests carrers. I veiem de tot; ajuntaments que ni ens contesten ( començant pel de Castelló de la Plana, a pesar de reiterar en diverses ocasions, i enviar peticions d’un grapat de casos) ajuntaments que justifiquen que allò que diu l’INE fa anys s’ha canviat per ple i les plaques ja compten amb nova denominació ( i acte seguit comuniquen a l’INE que s’actualitze), altres ajuntaments, que només reben la carta del Senat, convoquen un plenari i canvien els noms, 44 anys després…I ahí van des d’ajuntaments que sols tenen un o dos carrers amb noms inapropiats a altres que tenen fins a 10 o 12. Altres que es posen impertinents ( més de 10 i 12 també…) que justifiquen que la “Calle José Antonio” no saben a quin José Antonio es refereix, que si podia ser el propietari d’una gasolinera, un metge o ves a saber qui, que Jose Antonio no va ser part de la Guerra Civil ni la dictadura, sino tècnicament una víctima prèvia. Que el carrer Primo de Rivera està dedicat al pare d’aquest i per tant, a pesar de ser un dictador, no li afecta la llei. Altres directament contesten que no pensen canviar el nom…etc
Aquesta faena ha estat de formigueta, acumulem unes 600 respostes d’ajuntaments que ens diuen que han canviat el nom físicament o en l’INE després de la nostra acció (altres que justifiquen l’error de l’INE; o que no volen fer-ho, i més de 2000 requeriments per contestar). Calculem que la nostra xicoteta acció ha aconseguit eliminar més de 2000 plaques i carrers franquistes. I òbviament, els carrers que vam poder identificar en el INE van ser els dels militars o dirigents franquistes més reconeguts, després poc a poc ens han fet aplegar casos locals de personatges, militats, alcaldes, dirigents franquistes d’àmbit local que no coneixíem, i hem anat a fent. Amb la dificultat que des de 2017 fins ara hem estat contínuament amb dissolucions de les Corts Generals, i per tant, dissolent-nos, i decaient aquestes peticions de documentació, on hem hagut de reiterar i tornar a reiterar contínuament als ajuntaments que remeteren els informes.
Nosaltres vam presentar una proposta de llei de víctimes en 2017, molt ambiciosa, que resolia aquestes llacunes. El PP va votar en contra i el PSOE es va abstenir; no va prosperar.
Hem fet una faena de formigueta, com dic, perquè altres no l’han fet durant 40 anys, però fins i tot una formiga, amb molt de temps, i especialment amb l’ajut de més formigues, pot menjar-se un os formiguer. Malauradament, tot açó demostra com de present, vigent, legal i ufà està encara el franquisme en massa estaments, i queda molt per fer.
Carles Mulet.
