El Govern aprova de nou la ‘Llei Celaá’

El Consell de Ministres ha aprovat este dimarts el projecte de Llei orgànica de Modificació de la Llei orgànica d’Educació (LOMLOE), una reforma elaborada pel Ministeri d’Isabel Celaá que ja va ser aprovada fa un any, el 15 de febrer de 2019, el mateix dia que es va produir l’avançament electoral, la qual cosa va truncar la seua tramitació parlamentària.

“És la primera peça de tot un projecte educatiu que tindrà un gran impacte transformador en el sistema educatiu espanyol, que es fonamenta en l’excel·lència i en l’equitat”, ha resumit Celaá en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. “Ningú pot quedar arrere, perquè un país necessita el talent de tots”, ha proclamat.

Segons ha subratllat Celaá, l'”ensenyament personalitzat és el cor” de la LOMLOE, que té entre els seus principals objectius evitar la “segregació de l’alumnat per raons socioeconòmiques o de qualsevol altra naturalesa”, per la qual cosa eliminarà els itineraris en Secundària que va traçar la Llei orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE).

La LOMLOE pretén derogar per complet la vigent LOMCE, aprovada en 2013 pel Partit Popular. La ‘Llei Wert’, com també és coneguda la LOMCE, està qüestionada des de llavors per bona part de la comunitat educativa. La seua derogació ha sigut promesa reiteradament pel PSOE, i també és un dels punts de l’acord de govern de coalició signat pels socialistes i Unidas Podemos.

Celaá ha detallat algunes de les pretensions de la seua reforma per a cada etapa educativa. En eixe sentit, ha parlat de l'”esforç” que es destinarà a l’extensió de l’Educació Infantil de 0 a 3 anys. També a l’avaluació per cicles en Primària per a evitar l’augment de “repeticions indesitjables” en esta etapa, que xifra en un 15% després de la implantació de la ‘Llei Wert’.
En Secundària, “etapa crucial” en opinió de la ministra, s’eliminarà la “canalització de talents”, en al·lusió als itineraris introduïts per la LOMCE per als estudiants quan compleixen 13 anys.

“On hi havia barreres establim una ampla avinguda amb diferents camins que porten a la titulació de Secundària. Quina menys formació ha de tindre un espanyol que l’ESO”, ha dit Celaá marcant un dels objectius de la seua reforma: incrementar el percentatge de titulats en Secundària.

Celaá ha recordat que la seua reforma educativa pretén també retornar poder de decisió als Consells Escolars, fomentar la Formació Professional, introduir el desenvolupament sostenible a les aules i transformar l’actual currículum, que considera massa “enciclopèdic i memorístic”.

RELIGIÓ SERÀ DE “ASUNCIÓN VOLUNTÀRIA”

A preguntes dels periodistes, Celaá ha explicat que l’assignatura de Religió serà “d’oferta obligatòria” i “assumpció voluntària”, encara que no tindrà “assignatura espill” com fins ara. Sobre l’eliminació dels concerts a centres privats que separen a l’alumnat per sexe, la ministra ha indicat “categòricament” que es concertarà “preferentment” amb els centres que no segreguen.

Així mateix, Celaá ha assegurat que la norma respecta “absolutament” la Constitució i l’article 3 d’esta, així com les sentències del Tribunal Suprem en relació a l’ensenyament del castellà. Concretament, ha assenyalat que llei estableix que al final de l’ensenyament obligatori tots els alumnes tinguen coneixement i capacitat d’ús del castellà i de la llengua cooficial de la seua comunitat autònoma.

INCLUSIÓ EN CENTRES CONCERTATS

La ministra ha defensat que tots els centres sostinguts amb fons públics assumisquen les necessitats que requereixen més reforç del sistema. “No farem avançar a través de mesures proteccionistes a l’educació en el seu conjunt, sinó a través d’injeccions de qualitat i tota la llei incorporar elements de qualitat potents, robustos, per a millorar l’educació en el seu conjunt, tant la pública, com eixe sector important de concertada que acompanya i que s’até al que signifiquen els objectius i consensos socials”, ha dit.

En este sentit, ha apuntat que el seu projecte de llei assenyala que les administracions educatives vetlaran per la presència equilibrada de l’alumnat amb necessitat especifica de suport educatiu entre tots els centres sostinguts amb fons públics del seu àmbit d’actuació.
“Esta és una llei que busca la justícia o equitat, que és donar a cadascun el que correspon i això no pot ser confós amb una resta de llibertat. Al contrari, és llibertat per a tots, més enllà de les seues circumstàncies”, ha recalcat.

Per part seua, la ministra d’Igualtat, Irene Montero, que també ha participat en la roda de premsa posterior al Consell, s’ha limitat a remetre’s a les paraules de la ministra d’Educació en ser preguntada per la seua opinió sobre el tractament que la llei dona a l’assignatura de Religió i als centres que separen per sexes.

UN ANY A LES PORTES DEL CONGRÉS

El text aprovat este dimarts és idèntic al qual fa un any va aconseguir el vistiplau del Govern de Pedro Sánchez abans de dissoldre les Corts. D’esta manera, la reforma evita passar de nou pels òrgans consultius i arribarà a la fi al Congrés després d’un any esperant iniciar el seu tràmit parlamentari.

En el Congrés es debatrà en la Comissió d’Educació i Formació Professional, on els grups parlamentaris podran presentar esmenes al text i postergar durant mesos la seua definitiva aprovació, que requereix majoria absoluta, amb el suport de 176 diputats, mentre PSOE i Unides Podemos, socis de Govern, sumen 155.

En les últimes setmanes, la ministra d’Educació, alliberada en este nou Executiu del Càrrec de portaveu del Govern, ha estret la seua agenda per a rebre a responsables educatius de quasi totes les comunitats autònomes, també a sindicats docents, patronals de l’educació concertada o associacions de pares i mares, amb l’objectiu de detallar-los el contingut de la seua reforma educativa, també batejada com a ‘Llei Celaá’.

Després d’assumir la cartera el juny de 2018, Celaá va assenyalar com una qüestió “urgent” acabar amb els aspectes més “lesius” de la LOMCE. La reforma educativa de la ministra Celaá va passar de ser una modificació puntual de la ‘Llei Wert’, com va anunciar durant els seus primers mesos al capdavant d’Educació, a una derogació completa que retrocedeix fins a la socialista Llei orgànica d’Educació (LOE) de 2006 amb una renovació del seu articulat.