El Port de València s’ha marcat el repte d’autoabastir-se i aconseguir l’autosuficiència energètica, a través d’energies renovables, en l’any 2025. Amb aquest objectiu, ha dissenyat un ambiciós pla que abasta des de la construcció d’una subestació elèctrica, fins a la instal·lació de plaques fotovoltaiques i la construcció de torres eòliques, i en aquest últim cas, donades les “limitacions” d’espai, està en pensant en la possibilitat de situar aerogeneradors en el mar i fins i tot fer un escull artificial per a atraure vida marina.
Així ho ha avançat aquest dijous el president de l’Autoritat Portuària de València (APV), Aurelio Martínez, en un esmorzar informatiu, en el qual ha explicat que aquests aerogeneradors es podrien a una distància “raonable” de 4 o 5 quilòmetres amb un “xicotet impacte visual”.
Segons Martínez, existeix tecnologia que permet construir aerogeneradors en dics flotants, no ancorats amb una xicoteta estructura. A més, seria una oportunitat per a fer “potser” un “bonic escull artificial”, com a “fórmula per a atraure vida allí i són també molt visitats” per gent aficionada al submarinisme, ha ressaltat.
En la mateixa línia, el director general de l’APV, Francesc Sánchez, ha defès que encara que les torres marines tindran cert “impacte visual”, cal tindre en compte que “si ens estem carregant l’atmosfera i volem anar a l’autosuficiència energètica basada en energies renovables, cal preguntar-se què preferim més emissions o veure unes aspes en l’horitzó”.
L’APV ja va explicar en el seu moment la necessitat d’escometre un pla eòlic per a instal·lar entre cinc i set torrres amb l’objectiu d’aconseguir entre 12 i 16 megavats. Cadascuna costarà al voltant d’1,1 milions d’euros per megavat instal·lat, de manera que tenint en compte que s’estimen de prop de 4,5 megavats, cada torre costaria prop de 5 milions d’euros.
Ara, donades les “limitacions de superfície” en terra per a instal·lar les torres, l’APV es planteja la possibilitat de posar-les en el mar. En tot cas, per a conéixer el tipus de torres eòliques més adequat per al port valencià, s’ha instal·lat un equip de mesurament de vent que, durant un any, captarà els vents, la seua forma i els seus horaris, i amb les dades que recopile es decidiran les torres més aptes per a aquest entorn.
Aurelio Martínez ha subratllat que a més de la importància de la sostenibilitat, es tracta d’un pla “econòmicament rendible” i ha calculat “en un termini de set o huit anys es recuperarà la inversió”.
Per la seua banda, la subestació elèctrica, que rondarà els 8 milions d’euros i tindrà una potència d’uns 30 megavats, segueix pendent de l’autorització de Conselleria. Quan estiga construïda, la intenció és fomentar i pactar amb els vaixells que quan entren al port valencià es connecten a la xarxa elèctrica, i amb açò reduir les emissions.
Fins aleshores, no es pot donar aquest pas, ja que la potència actual del port està entre 12 i 13 megavats i un sol creuer ja consumeix 6.
La idea de l’APV és avançar-se a les exigències de la Unió Europea, que insta els ports a arribar a l’eficiència energètica entre 2020 i 2025, i fer del Port de València un recinte capaç d’autoabastir-se amb energies renovables en 2025.
