El punt de la humiliació

La primera oportunitat del partit no se va fer esperar. Santi Mina va recuperar un baló en el primer minut i va xutar davant del porter, però el bot del baló va fer que se’n anara per molt poc. Però a la següent va arribar el premi. Un gran centre de Siqueira des de l’esquerra el va aprofitar Munir per a, de primeres, rematar i posar un baló impossible de parar per a Mario. El primer gol del partit. Però poc va durar el partit ja que només cinc minuts després, un baló que no encertava a traure Mario Suárez l’aprofitava Oriol Riera per posar l’empat al marcador. El VCF volia recuperar-se ràpid, i Munir va estar a punt de fer el segon amb un xut després d’un rebuig en l’àrea que se’n anava alt per molt poc. L’encontre va entrar en una fase de joc sense massa atac. Rodrigo va protagonitzar una de les més clares ben a prop del descans, amb un xut després de centre de Montoya que se’n va anar fregant el pal. I just abans del descans va arribar la gran alegria. Un córner tret per Parejo el va pentinar Oriol Riera cap a la seua pròpia porteria, posant per davant els nostres.

En el segon temps, Voro va donar entrada a Lato en lloc de Siqueira. Diego Alves va haver de fer una gran parada després d’un xut des de dins de l’àrea d’Unai García. Res va poder fer el porter valenciansita quan Roberto Torres, en un segon intent en una jugada embolicada dins de l’àrea, posava el baló en el mateix escaire. El camp també jugava el seu partit, i el VCF va patir uns minuts d’atac i d’estar tancat en l’àrea. Voro va buscar alternatives, i va donar entrada a Nani en lloc de Rodrigo. I uns minuts després, una gran combinació valencianista acabava en Munir servint de primeres per a Montoya, que com si d’un davanter centre es tractara, va controlar amb calma i va definir a la perfecció per a fer el tercer. El Osasuna se’n va anar amunt en busca de l’empat, i ho va aconseguir en el temps de descompte amb un gol de Clerc.

CatalanSpanish