El suïcidi com tal no és una cosa contagiosa, ja que és un fet en si i no una malaltia o una condició mèdica, no obstant això, els científics han afirmat que de certa manera sí, el suïcidi és contagiós. Dit d’esta manera pot resultar confús, així que et convide a aprofundir en què és el que intenten explicar els científics amb açò i si llavors el suïcidi es pot contagiar o no.
El “suïcidi contagiós” i les seues possibles causes
Tota esta qüestió va cridar l’atenció de la comunitat científica quan es van conéixer les dades en relació amb les taxes de suïcidis en les forces armades nord-americanes, ja que es va saber que l’any 2012, quasi 350 persones que formaven part d’estos serveis es van llevar la vida. D’altra banda, les notícies sobre adolescents que s’han suïcidat argumentant que l’assetjament escolar i les seues relacions en les xarxes socials, havien incidit directament en el cas, cada vegada apareix amb més freqüència i altres casos similars són àmpliament coneguts, com per exemple el dels suïcidis col·lectius (com el del cas del culte de Jim Jones a Guyana).
Tot açò ha portat als experts a reconsiderar el tema i especialment a investigar sobre cuán significatius són factors com la interacció en les xarxes socials, la influència dels mitjans de comunicació, les relacions i el codi genètic, en el moment en el qual el suïcida pren les decisions que li donen semblant classificació. Tots estos factors no fan que un suïcidi siga contagiós, per descomptat, però sí que incideixen en les decisions que una persona emocional, intel·lectual i psicològicament vulnerable puga considerar.
Recerques científiques
L’any 2009, els científics van desenvolupar una sèrie d’estudis respecte a la temàtica, assenyalant que el suïcidi pot funcionar de forma contagiosa entre aquelles persones que coneixen a algú que després es lleva la vida, sent més probable el pensament suïcida entre estes persones que en les altres. De fet, l’estudi va detallar que les persones que tenien un company de treball o d’estudis que es va llevar la vida, tenen fins a un 3.5% més de probabilitats de considerar fer el mateix.
Açò és encara pitjor quan es tracta d’un familiar o algú molt proper, ja que en este cas, en eixa persona hi ha un 8.3% més de probabilitats de suïcidar-se que en les altres, d’acord a un estudi dut a terme entre les universitats d’Estocolm i Oxford. La Dra. Monika Nordvik, qui va participar en les recerques, va assenyalar que el seu treball estava adreçat cap als aspectes contagiosos i les formes en les quals este succés pot percebre’s en els grups i les xarxes socials. La senyora Nordvik, també ressalta el fet que estos riscos podrien fins a duplicar-se entre joves i adolescents, tenint en compte l’etapa de les seues vides que transiten i el significatiu de la seua relació en grups.
El suïcidi pot figurar com una idea o una possibilitat teòrica en el cap de moltes persones, no obstant això, poden existir disparadors que animen a la persona a dur-la a terme. Així, el suïcidi d’una altra persona pot mostrar que açò és possible, que eixa idea pot ser real i pot animar a fer-ho, especialment si es tracta d’un ésser proper, si el fet es magnifica pels mitjans i si existeixen factors genètics que incrementen encara més les possibilitats.
