El testimoni protegit acusa Cano i als del club Mesalina d’encarregar-li el crim de l’alcalde de Polop

No obstant això, no s'ha referit a la conversa que presumptament va escoltar en un passadís del club Mesalina sobre l'assassinat de Ponsoda i que figura en el sumari.

PublicitatAVL

El testimoni protegit del cas Polop ha acusat este dijous l’exregidor d’Urbanisme, Juan Cano; l’empresari del calçat Salvador García Ros, a més d’Ariel Alberto Gatto i Pedro Jesús Hermosilla, gerent i propietari del club Mesalina i dues persones no identificades, de proposar-li “matar una persona que era l’alcalde de Polop”, Alejandro Ponsoda, en el transcurs d’una reunió que es va celebrar en la sala vip d’este club de Finestrat.

No obstant això, no s’ha referit a la conversa que presumptament va escoltar en un passadís del club Mesalina sobre l’assassinat de Ponsoda i que figura en el sumari. Sí ha confirmat que un amic li va comentar que “el treball ho havien realitzat Radim Rakowski i Robert Franek, però que no els havien pagat”, en referència als dos acusats de ser els autors materials del crim. Ponsoda va morir en l’hospital dies després de ser tirotejat, el 19 d’octubre del 2007, a les portes de la seua vivenda en la pedania de Xirles.

PublicitatRovira  

El testimoni, que ha reconegut que treballava sense horari fix en el club Mesalina en qüestions relacionades amb “extorsió i seguretat”, ha descrit minuciosament en la seua declaració en l’Audiència Provincial, protegit per un paravent, que una nit de setembre de 2007, al voltant de les tres de la matinada, els presumptes instigadors de l’assassinat de Ponsoda li van dir que tenien un treball per a ell, al que va respondre que no estava “interessat” i ha negat, a preguntes de les defenses, que no acceptara l’encàrrec “per un desacord en el preu”.

Segons el testimoni protegit, tres setmanes després va ser cridat a una segona reunió, en la qual tan sols van participar el gerent i l’amo del club Mesalina, i en la qual li “van oferir 35.000 euros”. En la seua declaració, ha reconegut que els va suggerir una possible forma de pagament: “S’abonarien en una bestreta 20.000 euros i pagaments de 1.000 euros en 15 comptes diferents”.

A preguntes del Ministeri Fiscal, el testimoni ha assegurat que, davant la seua negativa, els presumptes inductores li van preguntar si coneixia a algú que poguera cometre l’assassinat, al que ha respost que els va donar “els noms de Radim Rakowski i Robert Franek”, al que ha afegit, que no va voler “saber res més”. i ha conclòs que “malgrat que hi havia rumors que l’havien fet ells, no puc confirmar-ho”.

“DIANA EN L’ESQUENA”
El testimoni protegit, que ha treballat com a mercenari a Àfrica durant dècades, ha negat haver sigut confident de la Guàrdia Civil de la Vila Joiosa, amb la qual assegura “no va tindre cap tracte”. Nega haver rebut algun tracte de favor i ha assegurat que l’única cosa que ha guanyat “és eixir d’este juí amb una diana en l’esquena”.

Afirma que ha sigut amenaçat en múltiples ocasions i que hi ha hagut de “canviar de domicili huit vegades” i fins i tot que li van recomanar a la seua aleshores advocada, que “canviara la declaració perquè m’anava a passar alguna cosa”.

Quant als detalls de la seua declaració, ha explicat que no va ser seua la iniciativa de declarar perquè “cal anar amb compte a Benidorm amb qui es parla”. És un “inframón”, ha dit. Assegura que va testificar després que dos agents de l’UCO li interrogaren en el club Mesalina. “Vaig contestar el que sabia i l’endemà passat vaig firmar una declaració davant els dos agents de la UCO”, que arribaria al jutjat de la Vila Joiosa, ha explicat.

Ha confirmat que Juan Cano, al qui anomenaven “el director”, era un assidu de la sala Vip, “on acudia a comprar grams de cocaïna”. Assegura que Salvador Ros també acudia habitualment el 2007 al club perquè tenia una relació sentimental amb una cambrera i que era amic dels caps. Quant a Raúl Montero, no ho coneix en persona i sí que ha confirmat la seua amistat amb Radim Rakowski i Robert Franek, amb qui va treballar com a porter el 2008.

Ministeri Fiscal i acusació particular sol·liciten 25 anys de presó per als inductors i instigadors de l’assassinat i altres 25 per als presumptes autors materials dels tirs que van acabar amb la vida de Ponsoda, més dos per tinença il·lícita d’armes. Les defenses dels set acusats demanen la lliure absolució.