Eleccions al temps dels rovellons

Amb l'elecció d'esta data i no d'una altra, es torna a demostrar que Rajoy era molt més astut que Sánchez

Qui anava a dir que estos primers dies de l’Octubre encara estaríem mig sufocats amb la calor i amb uns rajos de sol que ens fan suar la gota mortal a les hores centrals del dia. Sembla que tot i arribar al primer mes amb dues xifres de l’any (i això que només hi ha tres!) encara queda estiu i les estacions ja han passat a ser com els horòscops, quelcom que mesura unes dates i que pocs tenen en compte. I tot siga dit, molt millor tampoc no ens va des que mesurem les coses d’altra forma.

Però no voldria que la climatologia em fera deixar de pensar que amb l’arribada de la tardor també arriba un temps que esdevé bucòlic. Bucòlic perquè sembla que la caiguda de les fulles, la foscor que avança a passos gegants furtant les llargues vesprades i amb l’arribada de fongs com els rovellons, tothom canvia la forma de pensar la vida. La tardor és, una volta més, eixe sempitern nou punt de partida que les persones ens fiquem per a mesurar la nostra existència. Una oportunitat més per complir el que volem. I és precisament en esta estació de l’any quan els nostres no-polítics han decidit que tornem a votar. Al cap i a la fi, ells tornen a somiar amb allò que voldrien fer, i com una dieta oblidada, ens fan tornar a encetar-la sense saber molt bé com acabarà.

Rovira  

Si dic la veritat, no sé jo si la gent està massa convençuda de tot açò de tornar a votar. I és més, crec que amb l’elecció d’esta data i no d’una altra, es torna a demostrar que Rajoy era molt més astut que Sánchez. No només perquè va ser Rajoy qui va aconseguir generar una imatge que ja ha esdevingut referent de la història de la comunicació mitjançant la substitució d’ell mateix, President del Govern d’Espanya, per una bossa de El Corte Inglés. Si no perquè Rajoy, quan ens va fer votar, va optar pel Nadal: eixa època on la gent s’estima, fa regals i creu en la pau mundial entre digestió i digestió. Pedro Sánchez, si més no, ho fa en Tot Sants, no sé si perquè espera que l’ajuden les Animetes (tradició autènticament Valenciana després d’encomanar-se a Mònica Oltra a través d’Errejon) o perquè si li tornen a donar carabassa els seus amics més units, estes li puguen aprofitar per a fer una festa de Halloween a la Moncloa; encara que siga com fins ara: a destemps.

PublicitatJuega Limpio Orihuela