La Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General, regula el dret a vot a Espanya. Incloent la jornada de reflexió (article 53), hui, un dia en què no es pot demanar el vot directament ni repartir propaganda. Però, quins límits ens imposa als habitants d’Internet?
Què és la propaganda electoral?
La llei la prohibeix, però no la defineix. Correspon a la Junta Electoral decidir sobre cada cas en particular. Per als partits polítics, inclou tots els actes electorals i materials típics d’una campanya, des de repartir programes fins a celebrar mítings. Més la prohibició de demanar el vot fins i tot en Internet. Els ciutadans del carrer -sempre que no siguen militars, policies o membres o de la judicatura en actiu, que no poden fer-ho ni durant la campanya-, poden fer més o menys el que vulguen, encara que la Junta Electoral pot revisar cas per cas si es tracta de candidats o membres de partits polítics.
Tant “propaganda” com “demanar el vot” són conceptes difusos: pot anar des de reclamar el vot per a una formació concreta fins a intentar perjudicar a unes altres. Així que sí, insultar a aquests candidats als quals tant odien es considera una infracció de la llei electoral.
Què més està prohibit?
Publicar enquestes electorals durant els cinc dies previs a les eleccions. I això sí que inclou a tothom… Dins d’Espanya.
Puc ficar-me en algun embolic si em pose propagandista en Twitter?
Teòricament, sí. Algú hauria de denunciar-te a la Junta Electoral, i aquesta hauria de decidir si el que has fet està bé o malament, segons la seua doctrina i la seua interpretació de la llei. En la pràctica, si eres un espanyol del carrer, és una mica difícil que ocórrega alguna cosa. I no inclou Whatsapp: són converses privades.
Què pot passar-me?
Segons l’article 144, “pena de presó de tres mesos a un any o la de multa de sis a vint-i-quatre mesos als qui porten acabe algun dels actes següents: a) Realitzar actes de propaganda una vegada finalitzat el termini de la campanya electoral. b) Infringir les normes legals en matèria de cartells electorals i espais reservats d’aquests, així com les normes relatives a les reunions i altres actes públics de propaganda electoral”.
Aquesta última línia? Apunta directament al 15-M, que té tota la intenció de reunir-se hui en Sol, com ja fera en la jornada de reflexió de fa quatre anys.
Qui compon la Junta Electoral Central?
Huit jutges del Tribunal Suprem i cinc catedràtics d’alguna carrera “política” (Ciències Polítiques, Dret o Sociologia). Als membres del Suprem els tria el Consell General del Poder Judicial a l’atzar, i els cinc experts són persones proposades pel Congrés.
Té sentit la jornada de reflexió?
Una llei de fa tres dècades, prèvia a Internet com a eix de la nostra societat, que va ser modificada en 2011 sense que els principals partits volgueren afegir excepcions al dia a dia digital de la nostra societat?
