Elevada contaminació per microplàstics en la zona sud del Golf de València

L'estudi del Campus de Gandia UPV ha analitzat la densitat de microplàstics en la zona sud del Golf de València, entre el tram de Cullera i Dénia

La densitat mitjana de contaminació per microplàstics en la zona sud del Golf de València és de 329.500 ítems per quilòmetre quadrat. La xifra reflecteix una contaminació elevada per microplàstics, amb valors similars a altres zones del Mediterrani i una situació una mica millor que la coneguda com a ‘illa de plàstic’, en el gir del nord del Pacífic.

Aquesta és una de les conclusions de la primera investigació desenvolupada sobre la presència de microplàstics en la costa de la península Ibèrica, concretament en un segment de la costa valenciana, els 54 quilòmetres que van des de Cullera fins a Dénia. L’estudi ha sigut realitzat per Nuria Felis en el seu Treball Final del Màster en Avaluació i Seguiment Ambiental d’Ecosistemes Marins i Costaners de la Universitat Politècnica de València, sota la direcció dels professors del Campus de Gandia de la UPV, Silvia Falco i Miguel Rodilla.

Rovira  

Per a dur a terme la seua investigació, Nuria Felis ha pres mostres de la capa superficial marina de deu trams perpendiculars a la costa i ha identificat i quantificat els microplàstics. Segons el seu estudi, els trams amb major densitat de partícules són els pròxims a les desembocadures dels rius de la zona, el Xúquer i el Serpis.

En la seua investigació, Felis ha constatat grans diferències entre la densitat de microplàstics de la zona del Serpis i Marenyet (al sud de la desembocadura del Xúquer), amb una mitjana superior a 900.000 ítems per quilòmetre quadrat, i la que presenten zones com Piles i Oliva Nova, amb una densitat mitjana pròxima a 100.000 ítems per quilòmetre quadrat. Segons la científica, prop del 80% dels plàstics que hi ha en el mar provenen de fonts terrestres: rius, séquies, emissaris submarins… que són arrossegats per l’escolament i transportats pels corrents.

Felis assenyala que existeix una correlació entre la presència en el mar de microplàstics i la contaminació per plàstics de més grandària (microplàstics). Segons la investigadora, en l’àmbit d’aquest estudi s’han trobat un 66% de microplàstics procedents de la degradació de microplàstics.

Origen dels microplàstics
La investigadora exposa que els microplàstics són de dos tipus. D’una banda, estan els microplàstics primaris, entre els quals es troben, per exemple, les micro esferes procedents de productes farmacèutics i cosmètics, com la pasta de dents o exfoliants. ‘Tots ells s’aboquen a la xarxa de clavegueram i arriben a les depuradores d’aigües residuals, però la seua xicoteta grandària impedeix que es retinga en alguna de les etapes del tractament, per la qual cosa acaben en el mar a través de l’abocament’, explica Núria Felis.

El segon tipus de microplàstics són els secundaris, procedents de fragments de plàstics grans que es generen per l’acció d’agents erosius. ‘La combinació de radiació ultraviolada, la força de l’onatge, la temperatura, disponibilitat d’oxigen i turbulències, juntament amb les propietats dels polímers plàstics, influeixen en la fragmentació del fem de plàstic’, explica Núria Felis.

Presència de microplàstics en la fauna
Nuria Felis adverteix que la presència d’aquest plàstic en el medi marí afecta la fauna i a través d’ella, als éssers humans; com els microplàstics tenen una grandària inferior a 5 mil·límetres, són ingerits des dels nivells més baixos de la cadena tròfica, com a mol·luscos o plàncton, del qual s’alimenta una altra fauna; a través de l’alimentació, els microplàstics passen també a l’organisme humà.

‘Donada la importància d’aquest tipus de contaminació, hem volgut realitzar una primera aproximació a la presència de microplàstics en les nostres costes; així, quan es vulguen posar en marxa mesures, es podran conéixer els problemes prioritaris’. En l’actualitat, Nuria Felis continua investigant per a completar la seua tesi doctoral, també sobre microplàstics.

PublicitatJuega Limpio Orihuela