Els Rei Jaume I dedicaran el premi a “motivar” els joves, fomentar la conciliació i recolzar la ciència bàsica

Així ho han avançat els 31 Rei Jaume I en declaracions als mitjans després de rebre el premi en un esdeveniment presidit pel rei Felip VI en la Llotja de València.

La majoria dels sis Premis Rei Jaume I 2019 dedicaran la seua dotació de 100.000 euros al talent jove, amb objectius com “motivar” els nous investigadors, cobrir baixes o convocar places postdoctorals, a més d’altres com facilitar la conciliació familiar o donar suport a la ciència bàsica com a caldo de cultiu dels emprenedors.

Així ho han avançat els 31 Rei Jaume I en declaracions als mitjans després de rebre el premi en un esdeveniment presidit pel rei Felip VI en la Llotja de València. Els guardonats són Xavier Tolsa, en Investigació Bàsica; José García Montalvo, en Economia; Pura Muñoz-Cánoves, en Investigació Mèdica; José Antonio Sobrino, en Protecció del Medi ambient; Ánibal Ollero, en Noves Tecnologies, i Carlota Pi, en Emprenedoria.

Ollero –catedràtic de Sistemes i Automàtica de la Universitat de Sevilla (US), director d’un grup líder en robòtica aèria i assessor del Centre Avançat de Tecnologies Aeroespacials (Catec)– aposta per dedicar els seus 100.000 euros a integrar el seu projecte en el context europeu i “sobretot, motivar els joves” estudiants de grau i màster. “És fonamental generar inquietud per la investigació a Espanya: sense ells, els que estan realment en el laboratori, és molt difícil aconseguir resultats”, ha manifestat.

En la mateixa línia, el valencià José García Montalvo –doctor en Economia per Harvard, catedràtic de la Pompeu Fabra de Barcelona (UPF) i investigador de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE)– pretén destinar la dotació a recolzar la ciència bàsica en els seus projectes, encara que ha reconegut que encara no ho té clar: “Al final, d’ací és on sorgeixen nous productes: és la matèria primera amb la qual treballen els emprenedors”.

“TREBALLAR AMB RATOLINS ÉS MOLT COSTÓS”

La portaveu dels premiats, Pura Muñoz-Cánoves –investigadora valenciana del Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC) i del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Neurodegeneratives (Ciberned)– vol invertir els seus 100.000 euros a cobrir becaris i especialment pagar la tecnologia “molt cara” que utilitza en els seus projectes. “Treballar amb ratolins i mantindre’ls com en un hotel de cinc estreles fins que són molt vells és molt costós”, ha il·lustrat.

També en contractació, el matemàtic Xavier Tolsa –enginyer industrial, doctor i professor en la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i premi 2004 de la Societat Europea Matemàtica per a investigadors jóvens– té intenció de destinar la majoria del guardó a convocar alguna plaça postdoctoral, doncs “en matemàtiques no és habitual invertir en elements de laboratori, sinó en capital humà”.

Un dels premiats que encara no té clar on invertir és José Antonio Sobrino –catedràtic de Física de la Terra de la Universitat de València (UV), president de l’Associació Espanyola de Teledetecció i coordinador de la Xarxa Nacional d’Observació de la Terra–, ja que té “molts fronts oberts” en les seues línies d’investigació forestal, de temperatura de les aigües o del clima de l’Amazones. “Hem de reposar i veure qual és més necessària”, ha reconegut, destacant que “sempre falta finançament”.

LA PROBLEMÀTICA DELS INVESTIGADORS QUE SÓN PARES

I com a premi a l’emprenedoria, Carlota Pi –cofundadora, ‘fundraising’ i màrqueting d’Holaluz, un projecte d’energia “100% renovable” sorgit fa dos anys que compta amb 170 empleats– posa el seu cas com a exemple per a cridar a derrocar les “falses problemátiques” a les quals s’enfronten els investigadors quan tenen fills: “Amb 30 anys havia de triar entre una bona carrera o ser mare, però jo volia ser les dos coses”.

Per açò, aquesta emprenedora de Barcelona aposta per dedicar els seus 100.000 euros a evitar els “biaixos en la contractació” i afavorir tant la conciliació familiar com la igualtat dels seus treballadors. “Sóc fan de les quotes; no de les quotes en si, sinó del resultat que produeixen”, ha asseverat, amb l’objectiu de recolzar “un ecosistema en el qual tothom es puga desenvolupar” però “sense que els pares hagen de dividir-se per la mitat”.

CatalanSpanish