Els taxistes d’Alacant i València s’han mobilitzat per demanar-li a l’administració autonòmica que els presente algun tipus d’esborrany que establisca la regulació de cotxes de lloguer amb conductor. Des que al setembre d’aquest any, en el qual el consell de Ministres aprovava un Reial Decret que permetia a les administracions autonòmiques regular aquestes autoritzacions per a aquells vehicles de transport amb conductor (VTC), que estan prestant servici en l’àmbit urbà, els taxistes es queixen que estant en dates nadalenques no s’ha mogut un dit.
El president de Ràdio Tele Taxi d’Alacant, Ignacio Picó, ha comentat que el que es demana és que es mantinga la proporcionalitat establerta en la llei d’ordenació dels transports, perquè no els afecte la competència deslleial, en haver-hi un volum de VTC entre 2009 i 2015, un desfasament que es va establir en la legislació. “Uber i Cabify o qualsevol plataforma digital el que està fent és fer d’operador de transport i envair un servici com és el del taxi, suplanta d’alguna forma el servici públic del taxi. L’administració intervé per oferir i garantir una sèrie de servicis sobretot, els estratègics als ciutadans, i en aquest cas el taxi està dins del sector estratègic del transport i ha de mantenir el servici públic amb garanties i per a això, ha de regular la prestació de servici en l’àmbit urbà, perquè si no es feia, d’alguna manera estaria entorpint la dificultat per poder explotar aquestes llicències de taxi”, ha assenyalat Picó.
La manifestació ha estat concentrada enfront de l’edifici del Registre del Servici Territorial de Transport a Alacant, i el president de Ràdio Taxi ha presentat el manifest d’exigències, ja que són quatre anys en què la Comunitat Valenciana no ha establert la proporcionalitat entre els VTC i els taxis amb el que donaria per conclòs el conflicte.
El president d’Eurotaxi Alacant, Paco Soler, ha explicat que la invasió que suposa aquest tipus de servicis s’ha vist minvada en la recaptació dels taxistes baixant en més d’un 40% en l’època d’hivern i sense a penes turistes en la ciutat. “El que no pot ser, és que a nosaltres ens apliquen una llei restrictiva d’horaris, de territori, de descansos setmanals, i a la competència que treballen 24 hores, els set dies a la setmana, 365 dies a l’any sense cap classe de correcció a l’hora de les tarifes, sense cap mena de control tant dels vehicles com del personal” ha destacat Soler, que ha afegit que “al gener els passaran una ITV del taxímetre amb les respectives tarifes i els dies de lliurança”.
El taxista alacantí, Carmelo Sala, coincideix amb la resta dels seus companys que en aquesta competència entre els taxistes i els VTC, ells salen perdent, havent de pagar unes assegurances desorbitades de més de mil euros que cobririen al client que es puja a un taxi, mentre que els VTC arriben a pagar assegurances de 300 a 400 euros posat que per a les asseguradores no són considerats dins del barem de servici públic.
La problemàtica perquè existisquen tants VTC ve després del 2009 que es va concedir llicències sense control a tot aquell que les sol·licités, anteriorment a aquest any estava regulat amb una normativa que deia que per cada trenta taxis podia haver-hi un VTC. Entre el 2013 i el 2015 es va tornar a regular i a limitar els vehicles de lloguer amb conductor, però ja s’havien atorgat massa llicències, un exemple que comenta Carmelo Sala és el cas d’un fill d’una socialista a Andalusia que havia aconseguit fins a 3.000 llicències, l’empresa a la qual es refereix aquest taxista alacantí és Auro News Transport, encara que no és l’única, amb unes 5.000 llicències es troba Moove Cars. En l’actualitat la ràtio de VTC és un per cada cinc taxis en tota Espanya, operant sense problema des de qualsevol ciutat espanyola, amb la qual cosa, per a un taxista el radi d’acció es troba a la ciutat on està registrat. L’operativitat de treball dels VTC, ha estat una altra de les queixes dels taxistes, que demanen un 20% de limitació a la seua zona i fora d’aquesta acotació no podrien treballar. “Els VTC es desplacen quan hi ha Fogueres a Alacant o Falles a València que saben que el volum de persones és major” ha remarcat Sala.
El taxista alacantí, Francisco Sánchez, ens mostrava als mitjans de comunicació, com els VTC aprofitant la vaga dels taxistes havien pujat les seues tarifes, costant el recorregut des de l’Avinguda Maisonnave fins al Centre Comercial Gran Via uns 15 euros quan l’habitual seria que costés uns 9,85 euros, un augment de preu com a conseqüència de la manifestació dels taxistes convidant-nos al fet que ho comprovàssem en l’“aplicació disruptiva”. “Ens trobem que un servici que habitualment val 10 euros, pot arribar a passar a valer 30 euros sense problemes, això pot ocórrer quan hi ha una falta de taxis”, ha comentat Sánchez. Els VTC no té una regularització ni de tarifes, ni d’horaris i tampoc una capacitació professional, i són treballadors d’una empresa, mentre que els taxistes són autònoms. Una altra de les diferències que els taxistes descrivien, era la numeració que a ells els acreditava exercir la seua professió i amb la qual l’usuari es podria queixar d’un mal servici al Servici Territorial de Transport, no obstant això, amb els conductors dels cotxes de lloguer caldria anar a queixar-se a una empresa, perquè no tenen aquest codi de regulació. Els taxistes saben, que al final la seua situació es convertirà en una promesa electoralista a la qual no estan disposats acceptar, per això, esperen que s’aplique el que ja es va aprovar a València.
