El 27 de juliol se commemora el 743 aniversari de la mort de Jaume I. Ni institucions, ni associacions històriques, ni tan sols la mateixa localitat on va morir, dedica un instant a l’òbit del monarca que va fundar el regne de València i el va annexar a la Corona d’Aragó.
La vida de Jaume I és una de les més documentades en comparació amb altres monarques medievals del s. XIV. Fou sobirà de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d’Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d’Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276). Començà a regnar a l’edat de 10 anys assistit pel Consell Reial, regnà 58 anys i morí a l’edat de 68 anys.
En el Llibre dels Fets narra com Jaume I va morir en la Casa de l’Olivera (actualment un solar) de la localitat valenciana d’Alzira durant la revolta dels sarraïns, el monarca va emmalaltir ràpidament i va acabar abdicant en Pere el Gran el 21 de juliol. En morir el rei en Jaume, les seues despulles foren dipositades a la catedral de València, prop de l’altar de Santa Maria. No fou fins dos anys després de la seua mort i un cop sufocada la tercera revolta dels sarraïns valencians que el seu fill i hereu, el rei Pere el Gran, va poder complir els designis testamentaris del seu pare. Així, el maig del 1278, amb grans honors i ornaments, el cos del rei Jaume fou traslladat al monestir de Poblet, on fou soterrat.
Sobre l’aniversari de la mort de Jaume I no hi ha actes ni records en cap de les tres províncies. Només en 2016 la mateixa ciutat d’Alzira va reivindicar la vinculació de la ciutat amb el monarca, tampoc brilla pel record de la ciutat on precisament va morir. Tot queda en una crida a tindre un relat amb fins turístics.
