jueves, 28 marzo 2024

Información y noticias de la provincia de Valencia

Els valencians podran dirigir-se a l’administració en les dues llengües oficials

En representació del Botànic, la socialista Ana Besalduch ha lamentat la "valencianofobia" de l'oposició.

Els partits del govern del Botànic II (PSPV, Compromís i Unides Podem) han recolzat dues esmenes de Ciutadans (Cs) al pressupost del 2020 perquè el Consell garantisca que els valencians puguen dirigir-se a l’administració i rebre resposta en les dues llengües oficials i atendre la gratuïtat de l’educació secundària obligatòria en els centres privats concertats on hi haja demanda, encara que han remarcat que són objectius que ja es contemplen.

En la segona jornada de la comissió de pressupostos de Les Corts, el debat de les esmenes ha continuat sense canvis, de nou amb unitat de vot i rebuig a quasi totes les propostes de l’oposició en Educació, Cultura i Esport. El Botànic només ha acceptat al PP potenciar l’accessibilitat per a discapacitats dels espais culturals i a Cs la creació d’una xarxa de ‘bibliobus’ per a zones rurals i costaneres, però sense la dotació de 250.000 euros que demanava.

Estos dos partits –Vox no ha presentat esmenes– han tornat a centrar les crítiques en la “imposició” del valencià, la llibertat d’elecció de centre per part de les famílies, els barracons o les ajudes a entitats “catalanistes” o de fora de la Comunitat Valenciana com la Ramón Llull de Barcelona.

Els ‘populars’ han exigit al conseller d’Educació, Vicent Marzà (Compromís), que “entone el ‘mea culpa'” per la seua gestió des del 2015 i que “el nacionalisme no s’apodere de les aules valencianes”, mentre que Cs ha advertit d’alumnes que van a classe amb mantes o col·legis on encara hi ha fibrociment i ha lamentat que el Botànic no accepte la seua proposta perquè la Comunitat siga la primera regió d’Espanya amb una llei contra l’assetjament escolar.”

PP: “MÉS DINERS PER A ESTUDIAR A CATALUNYA”
Per part del PP, la portaveu d’Educació, Beatriz Gascó, ha carregat contra “la sorpreseta i la joia de la corona” dels primers pressupostos del Botànic II: “175.000 euros per a la Universitat Ramón Llull, 25.000 més i més diners per a estudiar tot el que passa a Catalunya”.

De Cs, Merche Ventura ha retret el Botànic que no es comprometa a acabar amb els barracons abans de 2023 i no augmente els sis psicòlegs que hi ha a la Comunitat per a atendre les milers de denúncies per assetjament en les aules, així com que no augmente els fons contra el fracàs escolar quan els valencians estan “a la cua del rendiment acadèmic”.

EL BOTÀNIC VEU “VALENCIANOFOBIA”
En representació del Botànic, la socialista Ana Besalduch ha lamentat la “valencianofobia” de l’oposició i ha recalcat que “el pla per a acabar amb els barracons existeix i es diu Edificant”, mentre Pilar Lima (Podem) ha replicat al PP que s’atrevisca a parlar de barracons després de la seua gestió en l’empresa pública Ciegsa durant la seua etapa al capdavant del Consell.

Papi Robles (Compromís) ha defés que l’ajuda a la Ramón Llull és “insignificant” i ha ironitzat: “Clar que som uns catalanistes, anem a l’altra part del món”, davant les crítiques de PP i Cs per les ajudes a entitats “nacionalistes”. Per contra, ha tret pit dels comptes que presenta el departament de Marzà: 4.400 milions, “un 30% més per a cada xiquet valencià amb més professors que mai” i una inversió “històrica” en Cultura.

QUASI DOS MILIONS MÉS PARA ELS ARTS
En el detall dels comptes de Cultura, el Botànic ha aprovat augmentar en 1,8 milions les transferències a la Fundació Palau dels Arts Reina Sofia, fins als 18,15 milions; en 1,58 a l’Institut Valencià de Cultura (IVC), fins als 35,33 milions; en 500.000 euros a l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), fins als 7,84 milions, o al mig milió al Consorci de Museus fins als 4,74 milions. Un altre increment, de 450.000 euros, va per a la promoció de les arts i la cultura fins als 1,1 milions.

Dins d’Educació, baixen en quasi tres milions les despeses de funcionament en infraestructures educatives, fins als 6,9 milions, o en un milió la renovació d’instal·lacions esportives municipals, fins a quatre milions. També hi ha canvis menors entre partides: un milió de formació de professorat –baixa a 9,23 milions– que passa a inclusió educativa fins a 2,54 milions.

Últimas noticias

Contenido relacionado