Emilio Fernández Escudero és l’actual alcalde de Redován, té 53 anys i és advocat. Està orgullós dels seus dos fills Emilio i Paula, el seu pare és paleta i la seua mare treballa en una fàbrica i de petit va començar a estar involucrat amb temes referents al seu poble natal el quin gestiona. En la inquietud de la seua infància li agradava buscar qualsevol qüestió històrica que tingués a veure amb Redován i participar en tot el referent al seu poble. En aquest poble de la Vega Baixa té un despatx d’advocacia amb uns companys i la seva incursió en la política es va deure a un repte en el qual va encapçalar la candidatura del Partit Popular per a les eleccions municipals. Emilio explica que tot va començar un 29 de desembre de 2005, que va anar just el moment en el qual va assumir la presidència del partit i a partir d’aquí, va començar a treballar per les sigles que representa, i per a l’any que ve seran catorze anys que estan els populars en l’alcaldia, defensant els interessos dels seus veïns, com remarca ben l’actual alcalde que no es presentarà com a candidat per a l’any que ve.
Quina valoració podria fer des que porta vosté governant?
La legislatura passada va ser molt complicada, ja que, assumim l’alcaldia amb una situació realment complexa, amb un deute molt important i amb factures de més de dos anys sense pagar. Va ser una candidatura terrible, des del mateix context nacional, amb la crisi galopant que teníem i que va provocar que fos una legislatura molt dura, per tant, ens dediquem a intentar redreçar l’economia municipal, i intentem que els nostres proveïdors cobrassen en termini, recuperar la confiança i la credibilitat que l’havíem perdut totalment i aquesta va ser nostra primera aposta. Sobretot, també fer molta política social a fi de poder ajudar al màxim nombre de persones possibles. Ens ha costat molt pels serveis socials, però no en la dimensió simplement del servei social tradicional com s’entén, sinó que, hem passat de cinc persones a setze i amb això, la qual cosa hem volgut és ajudar a totes les persones amb ajudes econòmiques, amb inserció laboral, amb cerca d’ocupació per aconseguir rebaixar la xifra de la desocupació, que nosaltres trobem que era molt important i sobretot, generar riquesa, que anàssem un municipi atractiu per a les empreses, per a les indústries i bé, a poc a poc, anem aconseguint que es vaja avançant. La valoració que es fa és quant al treball del dia a dia, de molt sacrifici i que fa que Redován siga avui, un poble una miqueta més bonic, que els seus proveïdors cobren en el termini d’onze dies, que no hi haja deute, que no tinguem pòlisses, prestem i que en definitiva, que el poble vaja creixent en intensitat, vaja creixent en alegria i vaja creixent en treball amb l’esforç que estem fent tots.
Els deutes que van tenir, han estat el motiu pel quin el consistori va decidir ser transparent?
Nosaltres la transparència és absolutament una qüestió vital d’aquest equip de govern. Ens vam engegar la legislatura passada i hem seguit aprofundint en aquesta legislatura i puc dir, que tota l’activitat de l’ajuntament apareix penjada a la nostra pàgina web, poden trobés videoplens que es poden veure perfectament amb totes les intervencions. Tots els documents, tot està en el perfil del contractant. Però és que a més volem anar més enllà, nosaltres tenim com a informació tots els nostres telèfons mòbils, de tots els regidors i fins i tot de l’alcalde, així com els nostres correus electrònics, perquè els nostres veïns puguen contactar de manera immediata, en qualsevol situació que puguen tenir un dubte i en definitiva, tenir una proximitat amb ells, sobretot, que vegen tot el que s’està fent aquí.
Gens més començar vosté el seu mandat va haver-hi una polèmica sobre el tema d’assignació de sous, què pot comentar sobre aquest tema?
La polèmica era erma perquè era tan senzill com comparar els sous que tenia el govern anterior i de l’equip de govern que entrava. L’equip de govern anterior, l’alcaldessa cobrava 2.500 euros al mes amb catorze mensualitats i el tinent alcalde també. Quan nosaltres comencem, jo vaig estar un any sense cobrar gens, fins que no aconseguís l’equilibri pressupostari vaig dir que no anava a cobrar i a partir de l’any el meu sou era d’1.100 euros i el tinent alcalde no cobrava absolutament gens. La diferència era radical, reduïm en més d’un 60% els salaris del que eren els regidors i el que era l’equip de govern. Era una intencionalitat per part de l’oposició de voler intentar treure debat on no tenia cap contingut i bé, aquí estan els pressupostos, aquí s’aproven, estan penjats a la web, també les nòmines i tot el que hi ha es pot comprovar que no hi ha hagut cap problema en aquest particular.
Tornant a la transparència, creu vosté, quina aquest tipus de gestió que fa vosté hauria de ser un exemple en altres municipis perquè el ciutadà sabés el que es fa a la seua ciutat?
No sóc qui per donar consells als altres, cada municipi sap el que ha de fer, cada alcalde i alcaldessa sap el que ha de fer i prioritza d’alguna forma uns temes o uns altres. Al meu entendre crec que, perquè la política siga creïble la política ha de ser transparent. Un ciutadà ha de ser capaç d’agafar una lupa i mirar-nos de dalt a baix tot el que fa un polític. Un polític no ha d’amagar absolutament gens, perquè d’aquesta manera serem creïbles, al moment que amaguem un contracte, amaguem una nòmina, amaguem una factura, en aquest moment perdem la credibilitat, perquè si amagues alguna cosa és perquè alguna cosa no estes fent bé, per tant, eixa és la meua opinió.
Sent ja festes a Redovàn, quines novetats hi ha per a aquestes festes?
Estem casant els elements tradicionals, que sempre s’efectuen a les festes com és obvi i que tenen molt bon contingut, amb un bon recorregut i ho fem a més, barrejats amb activitats lúdiques, activitats que permeten a la gent divertir-se. El cap de setmana d’últims d’agost es va fer el primer certamen nacional de pasdobles que va tenir una molt bon acolliment, de fet, els dos primers premis van recaure en dos compositors un d’Úbeda i un altre d’Eivissa. Hi ha hagut obres de tota Espanya que han participat, estem molt imbuïts amb el tema de la música aquí a Redován, perquè creiem que és una manera de potenciar la cultura musical i fer possible que joves compositors participen a través de la seua composició en certàmens que els donen un caché finalment. Aquesta és una novetat que hem fet, l’endemà per exemple, vam posar un tobogan aquàtic gegant que va agradar moltíssim als xiquets i que l’hi van passar genial. Vam tenir tributs musicals el dissabte passat, també vam tenir la fogonada que va donar inici a una retreta que tenim súper divertida, on hem establit una campanya “no et passes amb l’alcohol” que és una campanya molt potent, la qual cosa volem és que la gent es divertisca i no tinga necessitat d’acudir a prendre més cerveses del compte. Perquè si no, al final ni et diverteixes tu, ni es diverteixen els que estan al voltant i ho passes malament, llavors hem fet una campanya molt potent en aquest sentit, i de tal manera un control sobre els menors, sobretot, perquè no consumen alcohol. Al mateix temps, també hem posat una campanya per a totes les festes que es diu “no tens el meu permís”, és una campanya contra l’acaçament guia de carrers i especialment en festes, amb un equip de voluntaris que van a estar durant totes les festes a la disposició de totes les dones que venja aquí a Redován a divertir-se i que no sofrisquen cap tipus d’acaçament en cap sentit. Amb la gent d’igualtat hem muntat una sèrie d’activitats que volem que a les festes es note aquesta campanya, ja que, és una campanya amb un llarg recorregut que comencem a legislar sobre l’acaçament de carrer des de fa temps, de fet, vaig rebre l’altre dia una carta de la ministra d’Igualtat, Carmen Calvo, relativa a la campanya contra l’acaçament de carrer i l’hem informat de totes les nostres iniciatives. Tornant al que són les festes, a més tenim desfilades tradicionals amb la seua exhibició de grama, que forma part de la nostra història del municipi, tenim una activitat bastant singular i és que li hem dedicat un carrer a un soldat de València que va morir a l’Iraq, Aaron Vidal López, que va morir un 8 de setembre que és el dia que se celebra la festa major de la patrona en honor a la Verge de la Salut. Aquest dia el Batalló Lusitània al qual pertanyia el soldat, vindrà a Redován a acompanyar-nos al matí per inaugurar el carrer i per participar en la processó. Haig de dir, que es farà una videoconferència amb l’Iraq perquè els soldats que estan allí, puguen participar, encara que siga des de la distància per a l’homenatge que li anem fer.
Josep Manel Sánchez
Què suposa la creació d’una via ferrata per al municipi?
Ha suposat un revulsiu total, és a dir, jo tenia al cap que nostra muntanya és molt benvolguda, ve molta gent els caps de setmana fer escalada i ve gent fer senderisme, jo sempre tenia en la ment que una via ferrata podia ser molt important, sobretot, perquè no hi ha cap i la més propera està a Villena. Llavors, aquesta via ferrata la dissenyem i hem tractat més d’un any a poder-la tirar endavant. Des de la data de la seua obertura, fa un parell de setmanes, doncs és rar que no hi haja cada dia quaranta o cinquanta persones fent la via ferrata i estem parlant d’agost, estem parlant que fa calor, estem parlant de dies entre setmana, jo sigues, que quan comence a refrescar una miqueta, els caps de setmana va a ser tremenda la gent que va a venir a fer la via ferrata. És una via ferrata que a més, és la més gran de tota la Comunitat Valenciana, i aquesta dissenyada per divertir-se amb seguretat, però per divertir-se. Perquè la primera part és més per a principiants, on pots divertir-te, passar per ponts i són 300 metres. La segona part, que són 600 metres, és més bé per a experts o per a gent amb més valentia, on està l’únic pont frontissa que existeix en tota Espanya, no existeix un altre, la qual cosa ho fa d’un atractiu enorme. Jo crec que és bo per al municipi, crec que és un atractiu de turisme d’interior per a tota la comarca, és un element que posem a la disposició de tot el turisme que ve a veure’ns que és moltíssim des de zones de platja, sobretot, en zones com Oriola Costa i Torrevella, i significa una sinergia econòmica evidentment per a tota la comarca i també per al municipi de Redován. El que ve aquí, es pren un café, menja aquí, compra alguna cosa, en fi, busca un lloc on quedar-se a dormir, de fet ja hi ha un projecte d’una casa rural que està reparant-se aquí a Redovà. S’ha fet també una sèrie d’allotjaments per a tota la gent que vol venir a quedar-se a passar la nit, i per tant, crec que va ser important.
En aquest cas és una oferta d’oci per a potència el municipi.
Sí, i a més ja tenim un plantejament que es va fer fa dues setmanes, perquè aquest oci encara siga major. Estem parlant de fer un turisme actiu en el qual no solament anem a poder fer la via ferrata, sinó que anem a poder fer més activitats que anem a presentar, estem preparant unes memòries amb activitats que van a ser molt atractives per a xics, xiques, per a xiquets, per a xiquetes, per a adults i en definitiva, doncs que la gent venja a divertir-se.
Què li sembla la gestió que està fent el Botànic, en relació amb els municipis, ha notat algun canvi?
Jo haig de dir dos aspectes, haig de dir que des de serveis socials, jo sóc president de la Mancomunitat de Serveis Socials La Vega, estem tenint un respatller molt important per part de la conselleria que és el particular. Sí que és cert, que hi ha un retard en els pagaments de les subvencions, jo he parlat amb la directora general i l’hi he dit, que estem una miqueta atabalats. També entenc, que evidentment si s’han incrementat d’una manera considerable les ajudes, òbviament, això provoca que siga més complicat, és una qüestió que jo crec que es resoldrà. Haig de dir, que en altres aspectes és molt difícil obtenir les subvencions de la Generalitat, són procediments molt complexos i després, les quanties són molt petites per a les necessitats que tenim en el municipi. Crec que devien fixar-se en els municipis que som la primera administració que està prop de la gent, som les administracions que resol immediatament els problemes de la gent. Els problemes no es poden derivar en el temps, a un ciutadà no se li pot dir venja vosté dins de tres mesos perquè el seu problema és el problema més gran que pot tenir, perquè és el seu i cal donar-li una solució i per donar-li aquesta solució, els ajuntaments necessitem més recursos. Jo sigues, que la Generalitat es queixa que està infra finançada, doncs no diguem els ajuntaments, que estem en l’infra món pràcticament del finançament i tenim uns recursos molt limitats, amb una normativa de control de despesa molt dura que no té l’administració autonòmica, nosaltres no tenim marge de dèficit i això fa que tirar endavant projectes que són fonamentals per al ciutadà es fa complex. Jo li demanaria a la Generalitat més generositat amb els municipis.
Quins projectes li queden per fer i com li agradaria acabar aquesta legislatura per ser recordat?
Projectes queden molts, temps queda poc i jo no vaig a repetir. No em presente a les pròximes eleccions, jo vaig anunciar que seria alcalde vuit anys i la paraula donada és paraula obstinada. Al principi de la legislatura ja vaig dir públicament que aquesta era la meua última legislatura, i no vaig a continuar, s’ha fet ja la presentació de la nova candidata, que si el poble vol serà la propera alcaldessa (en referència a la regidora de Benestar Social, Educació, Festes, Dona i Tercera Edat, Manuela Ruiz Peral). Tenim principalment un projecte que anem a deixar en marxa, que és la construcció d’un Pavelló Esportiu, tenim projectes de la rehabilitació del que és el col·legi públic Sagrat Cor, que és un edifici dels anys seixanta que està en molt mal estat i ho hem engegat també, el projecte són uns 2.700.000 euros, i també tenim el projecte de l’ampliació de l’institut d’ensenyament secundari Jaume de Sant-Àngel, que portem onze anys pelant per les seues aules, que són fonamentals i necessàries, aquests tres projectes estan canalitzats. Són tres projectes que no anem a veure acabar, però són tres projectes que estan molt canalitzats, i bé algun més que tenim per aquí i intentarem veure si en aquests vuit mesos podem arrencar, encara que no siga jo que puga veure el final d’ell. A mi m’agradaria que em recordassen d’aquesta legislatura com un veí més, ja està, ser capaç d’acabar, sortir al carrer i prendre’m un café amb els meus veïns i veïnes, ser un més. Si en definitiva, l’alcalde no és gens més ni gens menys que un veí, perquè l’important són els veïns, l’alcalde l’única cosa que fa és gestionar i el que gestiona són les necessitats dels seus veïns, per tant, com un més, no pretenc ser una altra cosa.
