Enric Nomdedéu: “Treballar tres dies a la setmana no significa necessàriament baixar els sous”

Enric Nomdedéu, històric regidor a l'Ajuntament de Castelló durant 14 anys (de 2003 a 2016) formant part de les candidatures del Bloc Nacionalista Valencià i posteriorment de Compromís, és actualment Secretari Autonòmic d'Ocupació i Director General del SERVEF, servei d’ocupació que han transformat durant esta legislatura i ha passat a dir-se Labora. Parlem amb ell d’ocupació i d’altres temes d’actualitat política valenciana de cara a les pròximes eleccions.

L’altre dia va proposar la jornada laboral de 3 dies setmanals. Quin hauria de ser el full de ruta per poder arribar a este model de treball?

El debat públic. De fet, em va parèixer oportú posar el tema sobre la taula en un debat d’economia a Alzira amb els secretaris generals de CCOO, UGT i un representant de l’associació empresarial local, ja que en este moment el món laboral ha canviat absolutament i sabem coses tan evidents com que la producció no va associada al número d’hores treballades. En el cas espanyol i valencià treballem més que la mitjana i estem en un nivell de productivitat molt més baix.

La globalització i la mecanització dels processos productius fan que difícilment puguem tornar a parlar de la ocupació per a tot el món, per tant hi ha que plantejar altres possibilitats i solucions. Això no és un debat que vaja al marge del de la renda valenciana garantida que comença a aparèixer per tot el nostre entorn. Com a societat entenem que si no som capaços de trobar una fòrmula per a que tu guanyes el teu sustent no te podem deixar caure, per tant hem de buscar una forma per a que tots tinguem uns mínims que ens permeten viure. Nosaltres no hem dit “esta és la solució”, només hem posat el debat sobre la taula i creiem que s’ha d’analitzar.

 No pensa que açò amb model actual -on es treballa per hores- afectaria a la economia familiar?

No hem dit en cap moment que la solució tinga que ser baixar els sous. Hi ha coses que sabem segures com per exemple que el 40% de les hores que es fan ací són extres (moltes més que la mitjana europea) i es cobren en negre i no es tributen.  Calculen els experts que ixe 40% d’hores extra que es fan per treballador suposarien 72.000 llocs més de treball.

Quan analitzem totes estes dades haurem de valorar de quina manera l’increment del salari mínim interprofessional millora esta situació de precarietat que tenim fins ara i haurem de vore si treballar menys hores és a canvi de rebre menys sou o com en altres experiències això es resol amb ajuda pública per a les empreses en el sentit que diem abans. Nosaltres tenim més preguntes que respostes, per això obrim ixe debat.

s’han creat 184.400 llocs de treball esta legislatura

Ha hagut una evolució positiva en les taxes d’atur durant esta legislatura. Com valores això des de la Secretaria Autonòmica i cap on penses que s’ha d’anar?

L’evolució evidentment és positiva, s’ha reduït l’atur en un 31,5% i s’han creat 184.400 llocs de treball esta legislatura. En el últim any 47.700 contractes són fixes i 11.900 temporals, això també s’ha de posar sobre la taula perquè continuem tenint un problema d’estructura de mercat per la dependència de certs sectors com el turisme, l’agricultura i els serveis que són molt temporals.

Evoluciona favorablement però continua quedant-se gent per el camí i continua havent un nombre massa important de persones aturades i de famílies on no entra cap euro de renda per treball. Subratllar això, que a banda de que les grans xifres són en positiu, millorem sobretot en els contractes fixes i això era un dels nostres reptes, que la ocupació que es cree siga de qualitat i per a fer això hem tret una gran quantitat de programes nous que abans no existien (els hem augmentat un 30%) i convocatòries específiques amb subvencions per a les empreses contractants.

Ara amb la baixada de l’atur del 15% les empreses han perdut algunes de les bonificacions perquè estan condicionades a la baixada de l’atur.

No necessàriament. Efectivament, això era una marca que es posava per part del Ministeri: “mentre estiguem per damunt del 15% hi haurà estes ajudes”. El govern s’ho està replantejant i en este moment no hi ha cap empresa que s’haja vist afectada, no se que passarà. No se qui governarà d’ací uns mesos i és una situació un poc confosa en ixe sentit, però en principi les ajudes es mantenen.

Durant el teu període s’ha canviat la marca de la Secretaria Autonòmica que ha passat de dir-se Servef a Labora. Com veus l’evolució de la implantació de la nova marca?

Anem fent lentament. La veritat que després d’una marca amb 17 anys d’història, com era Servef, a l’imaginari col·lectiu costa molt de canviar. Però la evolució en quant a cost econòmic la fem molt lentament, canviem la cartelleria però no toquem res més. Només a mesura de que algunes oficines necessiten reformes els anem afegint ja el nou model d’oficina. Recordem que le canvi de marca ve donat per un canvi també en la forma de treballar, on canviem els espais físics.

Una de les coses principals amb les que ens evalúen als serveis públics d’ocupació (jo no hi estic d’acord) és la intermediació entre oferta i demanda. Quan nosaltres vam arribar intermediàvem en el 1,7% dels contractes (la mitjana espanyola estava en el 2%) i ara estem en el 2,4%, superant la mitjana espanyola, això significa que hi ha un repunt en la confiança que deposita en nosaltres la gent que busca treball. També és molt important que confien les empreses, per això jo des del principi vaig demanar un “grup d’empreses tractores”.

Estes empreses havien de ser de sectors diferents, amb suficient massa crítica (número important de treballadors per a fer programes de formació específics) i sobretot que no confiaren en el Servef. Aquesta proposta ha funcionat molt bé estos tres anys i ens ha ajudat a aprendre molt sobre nosaltres mateixos com a servei públic i a les empreses els ha servit també per a conèixer un servei que no coneixien i en el que no confiaven.

En tota esta part de legislatura, quin ha sigut el projecte que has viscut més personalment?

El tema de la Garantia Juvenil m’ha desgastat molt i ha necessitat un enorme esforç intel·lectual de tot l’equip de Labora, especialment dels tècnics però també de la direcció política. Garantia Juvenil són uns fons que dona la Unió Europea en funció de les condicions socioeconòmiques d’un territori i són programes de 5 anys. De l’any 2012 al 2015 s’havien executat zero euros, és a dir, hi havien milions en un calaix que ens donava la UE per a oferir oportunitats als joves i no s’havien gastat perquè no hi havia cap programa previst, amb l’agreujant de que el Partit Popular (qui governava en aquell moment) s’havia guardat per a sí mateix la formula amb la qual els joves s’havien d’inscriure a la plataforma de Garantia Juvenil.

Quan vam arribar i vam vore com estava funcionant, vam tindre que gestionar els diners d’ixos 5 anys en un únic any perquè sinó es perdia tot. Va ser una gran tensió sentar-se en els tècnic i mirar com es podien invertir ixos diners, ja que les propostes tenen que passar el nostre propi filtre, el de la Conselleria, després el d’un organisme intermedi que controla els diners públics dins de la Generalitat, més tard el del Ministeri i després el de la UE. Crear un programa que tinguera la capacitat de passar tots els filtres i que fora creïble per a tot el món ens va costar molts mesos i esforços.

El resultat, a banda del 30% de disminució de l’atur jove, és que no només vam conseguir invertir els diners que no s’havien invertit els anys anteriors sinó que vam arribar a un acord amb el Ministeri que si ens passàvem i gastàvem més del que teniem ells ens ho finançarien (este any ens han oferit 52 milions d’euros addicionals). Hem passat de no executar res a ser una de les quatre comunitats que més executa i hem hagut d’anar dos vegades  a la UE a explicar com a experiència d’èxit què hem fet en aquest àmbit i a la OCDE a explicar el nostre programa i com havia funcionat. No l’he creat jo, però és innegable que és un dels èxits d’esta legislatura i hem posat en evidència que si no s’havia fet abans era perquè no havien volgut.

aconseguir unes proves de forma clarament il·legal, guardar-les durant quatre anys i intentar enganyar a la jutgessa diguent que ho acabaven de descobrir és obviament una estratègia maliciosa

Durant esta etapa t’ha passat factura “el cas dels sobres” de l’Ajuntament de Castelló?

En l’àmbit personal i emocional sí, moltíssim. M’afecta perquè no és agradable vore el teu nom vinculat a un suposat cas de corrupció, ja que se’ns acusa de gastar de forma indeguda 450€ en segells. Jo quan he vist o he sospitat que s’estava fent una il·legalitat he portat el tema als jutjats, ja que pense que és la meua obligació com a càrrec públic. Ara, aconseguir unes proves de forma clarament il·legal, guardar-les durant quatre anys i intentar enganyar a la jutgessa diguent que ho acabaven de descobrir és obviament una estratègia maliciosa per a que el cas afecte politícament en un moment exacte.

La querella era contra mi però la més perjudicada ha sigut Ali Brancal perdent el seu càrrec de vicealcaldessa, ja que jo no estava. Veurem com acaba tot este tema, nosaltres encara no hem començat la nostra estrategia de defensa i en este moment l’únic pronunciament és l’acusació particular. El dia 21 l’Audiència Provincial determinarà. Però sí, passa factura i és injust que es comparen coses.

Què faràs a partir del mes juny quan ja t’apartes de la política?

Si fa bon temps espere estar en Benicàssim i banyar-me a la platja. Jo el que he explicat és que no em presente a les eleccions municipals i vaig publicar un article per a que quedara constància de que, fora o no fora alcalde, jo no anava a repetir i ara en les primàries no m’he volgut presentar perquè no tinc ganes de ser diputat. A més, s’està configurant una llista molt interessant amb bons perfils.

Jo acabe la meua vida de representació, no és que no vaja a fer mai més política, si se’m demana alguna cosa per a la qual puga ser útil la meua aportació no tindré cap problema de treballar. Hem posat un projecte en marxa que vull que continue i estic a disposició del govern per a fer-ho possible. Si no es dona el cas, continuaré amb la meua vida privada, ja que abans de dedicar-me a la política jo ja havia cotitzat 23 anys en la “vida civil”. Als 57 anys és complicat però confie molt en la gent de Labora i de segur que em troben una feina “xula”.

“VOX ho té molt difícil per a dir coses més bèsties que les que diu Toni Cantó”

Penses que el nou partit (VOX) que entra en el mapa electoral va a afectar directament a la forma de fer política i va a repercutir en els interessos dels valencians?

 Sense cap mena de dubte, sí. És evident que apareixen amb certa força en les enquestes i que són un formació política absolutament antagònica als nostres postulats. Mentre nosaltres demanem un major autogovern, ells proposen una cosa que ni tan sols és constitucional, que és la desaparició de les autonomies. Serà complicat, de totes maneres VOX ho té molt difícil per a dir coses més bèsties que les que diu Toni Cantó.

La dreta ha entrat en una dinàmica estranya de competir en lloc de situar-se i posar-se línies rojes. Açò està afectant a Ciudadanos (així ho diuen les enquestes) i al Partit Popular de Casado, que ha retrocedit en el temps i està ara més cap a la dreta que fa un any. La gent tria i decideix, si nosaltres som capaços de posar en l’agenda la política valenciana i les millores que hem aportat en esta legislatura en quant a recuperació de drets i qualitat de vida, tinc esperances i confie en vendre el que hem fet i explicar el que ens queda per fer.

Publicitat