Història, color, música i espectacle en una impactant entrada Morocristiana d’Ontinyent

La Hispana Visigòtica, els estaments socials medievals, la batalla de Yarmuk i l'evolució dels vestuaris festers protagonitzen els boatos.

348

Història, color, música i espectacle es combinaven aquest divendres en una impactant entrada de Moros i Cristians d’Ontinyent. Desenes de milers de persones omplien els seients que abarrotaven tot el recorregut de l’Avinguda Almaig, l’Avinguda Daniel Gil i la Plaça de la Concepció. Entre les diverses autoritats que acompanyaven a l’alcalde d’Ontinyent en la tribuna destacaven el President de Les Corts, Enric Morera (encapçalant en la vessant política un nombrós grup que incloïa càrrecs autonòmics, diputats provincials i alcaldes); així com representants del món educatiu i cultural, amb el rector de la Universitat d’Alacant al front, Manuel Palomar; i altres autoritats entre les que destacava el Comandant General de l’Eurokorps de la Unió Europea i la OTAN a Estrasburg, Alfredo Ramírez.

Dansa, teatre i música s’integraven amb carrosses, exhibicions i el pas dels festers, en primer lloc en una capitania cristiana de la comparsa Asturs que recordava la Hispània Visigòtica i repassava moments com la batalla de Guadalete, que va tenir lloc l’any 711 i on el rei godo Rodrigo va ser derrotat per les forces comandades per Táriq ibn Ziyad suposant així l’inici de la invasió musulmana en la península ibèrica però també la batalla de Covadonga, considerada l’inici de la Reconquesta. La capitania incloïa grups d’estendards, ballets, la recreació de batalles i l’arribada en carrossa del capità Gabriel Ferre encarnant la figura de Pelayo, considerat tradicionalment el fundador del Regnum Asturorum.

L’ambaixada dels Gusmans es fonamentava sobre dos línies argumentals: la pròpia Ambaixada Cristiana escrita per J.J. Cervino i els diferents estaments socials cristians de l’Edat Mitjana. Així, es recreava l’itinerari propi de l’acte d’Arcabusseria; la posterior Ambaixada i es recreaven espais emblemàtics de la ciutat com el Pont Vell i els seus voltants o la Plaça Major, entre d’altres. Així mateix, a la ambaixada participaven el cantautor Pep Gimeno Botifarra i la muixeranga d’Algemesí, declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO. L’ambaixador Rubén Montava i el banderer Vicent Xavier Vila recorrien els carrers amb dos cavalls engalanats.

Ja per la nit, la desfilada del bàndol moro l’obri la capitania dels Saudites, que recreava la batalla de Yarmuk entre l’imperi Bizantí i forces musulmanes del Califat ortodox. Aquesta batalla va tindre lloc l’any 636 on hui es situen les fronteres Siria-Jordània i Palestina. Entre els elements destacats de la capitania encapçalada per Àngel Torregrosa trobem un espectacle de fum i la presència destacada de les dones per homenatjar el paper d’aquestes durant la batalla.

Per últim, l’ambaixada dels Chanos no estava basada en cap travessia ni batalla del passat, sinó en la voluntat de delectar al públic amb una visió colorista a través dels vestits i la música. L’ambaixada amb José Luis Belda com ambaixador i José Luis Azorín com abanderat (que desfilaven en una vistosa carrossa) incloïa un repàs als diversos vestits oficials que la comparsa ha tingut des de la seua fundació en 1918, incloent fins i tot la vestimenta original, així com cavalls batedors i un ballet amb una recreació d’una serp enorme. L’acte, retransmès íntegrament per la televisió autonòmica À Punt, transcorria amb un públic que no abandonava els seus seients fins passades les 2 i mitja de la matinada del dissabte.