Carlos Escorihuela: “No hi ha prou personal que vullga treballar al sector turístic per cobrir la demanda, i això no s’entén!”

El president de l'associació provincial de turisme i hostaleria (Ashotur), un sector sense conveni des del 2008, alerta del perjudici econòmic que pot suposar el no poder oferir els serveis adequats

565

A les portes dels mesos més forts pel turisme de la província de Castelló i amb la seguretat que passarà una altra temporada sense que se signe un conveni que regule les condicions de treball d’este sector, la demanda de personal continua sense cobrir-se. I ho fa, a més, en un any on les previsions d’ocupació “a priori” són similars a les del 2017 que va resultar ser un any “excel·lent pel sector turístic en termes d’ocupació”.

“A la província de Castelló, en estos moments faltaran prop d’un miler de professionals des de cambrers i cambreres fins personal de neteja d’hotels i això sense contar llocs més especialitzats com caps de sala o similars!”, afirma preocupat el president de l’associació d’Hostaleria i Turisme (ASHOTUR)Carlos Escorihuela.

-Sr. Escorihuela, però….treball, en quines condicions? Per què cal recordar que el conveni està parat i eixe reconeixement de salaris, hores extres, etc. és una de les coses que demandes des dels sindicats. “Mire, respecte al conveni fa temps es va tornar a obrir la taula de negociació, i el 6 de juny ens vam passar els esborranys de totes dues parts, que parteixen d’un punt zero perquè ara no tenim res, per això estem aplicant l’Estatut dels Treballadors i hem estat usant-lo durant tot este temps, i no hi ha passat res. Res!

La província de Castelló ha complit la llei, però està clar que hem d’estudiar les dues bandes les propostes i ja li dic segur que estan a anys llum l’una de l’altra. Però li torne a dir que nosaltres no tenim ni el més mínim remordiment que hàgem fet les coses mal. No hi ha ningun treballador que no hi haja cobrat el que s’ha pactat i si això és així, nosaltres serem els primers a recomanar que vagen als organismes que pertoca. Ara es fixaren les reunions però no tenim ni la mateixa pressa els uns ni els altres. En cap cas ens sentim malament perquè estem dins de la normativa actual, Quan puguem ens asseurem!”, afirma amb contundència!

-És a dir, que passarem una altra temporada sense conveni? “Això segur perquè també tenim ara altres preocupacions a més de les de seure’ns a negociar. Però ja hem fet un pas. Ara fa falta personal per poder oferir uns serveis adequats al nostre turisme”.

-Referit a eixa falta de personal i de regulació per conveni del sector,.…de quins sous estem parlant i per quantes hores? A veure, són dues coses diferents. Jo li puc assegurar que salaris estan per damunt del SMI, ningú paga menys de 900 euros! Però és que sempre sembla que el sector turístic és el gran pirata i això no és així, perquè això no vol dir que no es puguen fer hores extres i que no es paguen, vol dir que si un restaurant tanque cuina a les 4 i ha d’oferir servei, segurament s’acabaran fent més hores, però això sempre ha sigut així, el problema és que la llei no permet fer més que un determinat nombre d’hores extres i si una persona és bon professional i a més estem en un moment on no es troba personal...què hem de fer?, no permetre-li que se’n dugui diners per un treball que a més fa bé i que sembla que no tot el món vol fer? Nosaltres depenem dels clients, i necessitem que això es regule i es compense!”.

-Això vol dir que al sector turístic falten professionals, és cert? “Sí, estem malament. Ho diem amb la veu alta. Hi ha alguna cosa que ens està preocupant i molt. Jo parle del meu sector però passa en més. És molt difícil d’entendre que estiguem en un país amb més de tres milions d’aturats i que no trobem gent per a treballar. És curiós que a Peníscola no es troben, com suplim això?. Tenim poca mà d’obra i estant poc preparats.

-Però estem parlant també de contractes de temporada…no de treballs de més llarga durada…no? “Però, per què no hi ha mà d’obra?, perquè si una persona està rebent una ajuda de 400 euros per “no produir”, de vegades s’està utilitzant la desocupació com una aeina per a no treballar això és un problema molt greu!!!” – exclama amb vehemència- Perquè si s’aposta perquè per a no perdre un subsidi la solució és no treballar, arribarà un moment que els qui paguen, d’on venen els diners, també es cansaran de pagar!

I amb això no vull dir que no han d’haver-hi ajudes sinó que poden estar subjectes a ser productives. Mire, només un exemple: hi ha cursos de formació per a avorrir i a més en aquesta comunitat hi ha cursos de turisme, gratuïts en el que el personal ix amb una bona formació i ara, ara!, hi ha escassetat d’alumnes. No podem estar amb tres milions de parats i que a Castelló ens falten en estes dates un miler de professionals d’hostaleria i turisme!.

Hi ha restaurants que fins i tot s’estan plantejant reduir horari, i això va en contra del turisme. La gent no es mou només per dormir en un hotel. Les grans empreses ho solucionen però eixos autònoms que tenen un bar i està mitja família fent hores i no troben personal per cobrir els serveis del negoci, es veuen obligats a reduir horari i això fa que tots ens ressentim!

Nosaltres com empresaris podem col·laborar en la formació però jo no puc obligar a la gent al fet que vingui a treballar si d’una altra banda sembla que se’ls faciliten les coses perquè no hagen de buscar feina. Mire!, en el moment que hi ha hagut ajudes, els centres de formació s’han buidat, I això ix dels que tenen una nòmina, dels que paguen els autònoms, els que paguen el seu IRPF i això…no es pot mantenir així!