Enric Aguilar: “El tauler revoluciona l’estratègia a La Fallera Calavera”

Entrevistem a Enric Aguilar, l'autor del joc de cartes 'La Fallera Calavera', amb motiu del llançament del seu últim treball 'La Fallera Calavera 3'

La Fallera Calavera 3
Fotografía: Javier Zapata.

Enric Aguilar és un jove de Dénia expert en tradició valenciana i il·lusionat amb la seua feina que fa un pas més enllà en la seua carrera emprenedora. Porta una camisa i jaqueta texana amb vaquers ajustats, té una aparença juvenil que xoca amb la imatge de dissenyador de jocs que molta gent tindria al cap.

La Fallera Calavera és un mite de joc que ha envaït diversos grups culturals de la Comunitat com són les comissions falleres, les comparses de Moros i Cristians o les bandes de música. Després del seu primer llançament a 2014, Aguilar torna en la segona expansió de La Fallera Calavera 3: més enllà de la paella, ficant-se de ple en un nou projecte. Com és apostar en tot per un hobby? Enric Aguilar ens ho descobreix en una xicoteta cafeteria als peus del Mercat Central i també com és el cap pensant al darrere de La Fallera Calavera.

La Fallera Calavera 3
Fotografía: Javier Zapata.

P: Abans et dedicaves a treballar a la TV3 en un programa anomenat El Gran Dictat. Ja que el primer joc va sortir com a un hobby, com vas passar a dedicar-te a temps complet al disseny de La Fallera Calavera?

R: Com vaig crear el primer joc com un hobby, quan vaig traure La Fallera Calavera 1, vaig haver de finançar-la amb micromecenatge. De fet, anava per les tendetes venent el producte jo mateix. Per això, em vaig donar d’alta d’autònom, perquè podia combinar-ho amb el meu treball a temps complet com a redactor.

Així comencí a fer les primeres factures, fins i tot quan va eixir la primera expansió, La Fallera Calavera 2: Els elements de la discòrdia. Després, el negoci va créixer moltíssim i vaig tindre un punt d’inflexió al final del 2017: em vaig adonar que guanyava més diners en el joc que en el meu sou com a redactor al concurs on era. Doncs, vaig proposar reduir la meua jornada per compaginar les dues coses i no van acceptar. Si dedicant-li dues o tres hores al dia ja estava guanyant diners, dedicant 8 hores com aniria el projecte? D’esta forma, em vaig llançar a la piscina i finalment ha eixit bé.

P: Hui en dia hi ha noves formes de finançament com el crowdfunding que estan molt de moda. Com ha influenciat este tipus de micromecenatge en la història i creació de La Fallera Calavera?

R: Determinant, perquè sense eixa forma de finançament no existiria. Evidentment era un projecte molt personal i diferent que no podia ser fàcil de vendre a les editorials comercials. “Qui anava a estar interessat a produir un joc d’una fallera zombi, tematitzat en els ingredients de la paella i escrit en valencià?” Doncs el micromecenatge fou l’única oportunitat de tirar endavant el joc.

A l’última expansió que hem tret ara, La Fallera Calavera 3 ja ha sigut pròpiament finançada pels ingressos de les edicions anteriors. Encara i així, hem tret la “prevenda” per a tindre ingressos primerament, que funciona pagant el joc abans que el traguen a la venda, cosa que ens ajuda a fer estimacions i no jugar-nos-la. Hem fet per a esta nova expansió 5.000 exemplars, ja que ens hem adonat que encara que el target eren els valencians, també ha anat bé a Catalunya per l’idioma i a algunes zones menudes de les Illes Balears.

Fotografía: Javier Zapata.

P: Ens fiquem en l’argument. En una història molt “de la terreta”, ja que la protagonista és una fallera zombi que mor a una mascletà per culpa de les irregularitats d’una coneguda alcaldessa… Què volies transmetre en el joc?

R: És una crítica a la forma de pensar de molts dels valencians que pareix que no es revelen enfront de coses molt fortes. Per exemple amb l’accident de Metrovalencia o la corrupció a certes classes polítiques, el poble valencià ha estat callat o ha mirat cap a un altre lloc. En este joc jo veig una sàtira de la societat valenciana encara que en molt humor i diversió.

P: Després de l’èxit en 2014 amb La Fallera Calavera, tan sols un any després vas traure la primera expansió: La Fallera Calavera 2. Què va incorporar esta expansió?

R: Incorporàrem 52 noves cartes i una moneda per a dinamitzar l’acció. D’estes destaquen les cartes dels ingredients de la gamba, la clòtxina, o el xoriç, però també n’hi ha noves com la carta Babalà o l’alcaldessa destronada -ja que Rita Barberá ja no hi era al capdavant de l’ajuntament de València-. També introduirem la fideuà de l’apocalipsi, una forma de finalitzar el joc més prompte. L’objectiu de l’expansió fou fer una actualització.

P: Quan va esclatar l’univers de La Fallera Calavera, també esclatà la bogeria pels tornejos a falles i festes locals. A què creus que es deu açò?

La Fallera Calavera 3
Fotografía: Javier Zapata.

R: Ha sigut per l’espontaneïtat de la gent. És a dir, encara que els dibuixos puguen semblar que siguen cartes per a xiquets, la veritat és que és un joc per a tothom. Aleshores, la gent es diverteix jugant entre generacions, com es fa als casals. La Fallera Calavera es feu popular de boca-orella, foren els mateixos jugadors els que recomanaren les cartes fins que es van estendre.

La gran acceptació dels tornejos ha de veure en què els premis oficials són molt sucosos. El que guanya un torneig oficial, es pot portar una carta exclusiva que dissenyem a propòsit. Estes no es poden comprar ni trobar en cap lloc, perquè estan molt cotitzades.

Crec que açò fa que els jugadors vinguen a les quedades oficials, ja que ara s’han fet quasi 100 tornejos, sent fins ara la congregació més gran la de la Junta Central Fallera que va reunir 96 participants.

P: Què és Zombi Paella i per què decidires crear-la?

R: És una empresa editorial que vaig crear per a donar vida als meus jocs de taula. En un futur, també publicarem jocs d’altres autors, puix que és una SLU que opera com empresa.

P: Fa uns anys canviares de registre i llançares ALAKAZUM. De què tracta? Per què abandonares La Fallera Calavera?

RALAKAZUM és un joc diferent que parla sobre les festes globalitzades com el Black Friday, el Halloween… Les protagonistes són cinc bruixes que lluiten contra este fenomen en les tradicions típiques dels seus llocs de procedència: País Basc, Andalusia, Catalunya, Galícia i Comunitat Valenciana. En una estètica de folklore negre típic als dibuixos i traduït a quatre llengües en l’objectiu d’ampliar públic.

P: Per fi ha arribat el moment de tornar amb la història de La Fallera Calavera amb la segona expansió. Quines novetats té?

R: La segona expansió es publica quatre anys després de la primera. La principal característica és la introducció d’un tauler, fent un pas més enllà en l’estratègia del joc i provocant que la temàtica s’òbriga.

A partir d’ara no sols podem fer una paella, sinó que hi ha altres menjars típics de cinc territoris, com per exemple els figatells a la part de Dénia o els fartons al lloc del Xúquer-Túria. El mapa configura el Regne de la Fallera Calavera. No cal fer una paella en tots els ingredients, ara es pot fer en quatre a soles però en l’ingredient d’un altre lloc on estiga la fallera.

A més, el joc té dues modalitats. Per una banda el mode normal, i per l’altra, un més complicat. Intentem sempre tindre una coherència narrativa en el joc.

Fotografía: Javier Zapata.

P: En la pujada de l’interés en els jocs en viu, veurem alguna vegada una edició de La Fallera Calavera en viu?

R: Per a un rol en viu no sé, però de segur que si donaria per a una ‘escaperoom’ temporal. Crec que és un projecte molt transmèdia que cada vegada ens el demanen en més formats -com la versió digital-. Hi ha moltes possibilitats, qui sap!.

: Valencià

Publicidad