1:30 am - Sunday, 31 May 2020

Gustavo Mallol: “Hem de centrar-nos en la sostenibilitat, la indústria 4.0 i els nous usos de la ceràmica”

- Publicidad -Reciplasa

En el 50 aniversari de L'institut de Tecnologia Ceràmica (ITC), l'actual director, parla del seu paper i el seu futur: "els interessos públics i privats han de confluir per a donar servei al sector ceràmic".

Coronavirus
Escalante GVAMobilitat Matriculació
CastelloTributs CaixaOntinyent Dival
CoronavirusOnda mascarillas
- Publicidad -
Borriana

El més llegit

L’Ajuntament publica una recopilació dels articles periodístics de Carles Salvador

Vicent Pitarch, Lluís Meseguer i Jaume Garcia arrepleguen l'obra del mestre de Benassal divulgada en quatre diaris castellonencs.

Les Juntes de Districte exerciran el control en l’execució dels pressupostos participatius

La Comissió Permanent de Participació Ciutadana i les Juntes seran informades contínuament del compliment de les obres.

Troben ceràmiques en el Torrelló del Boverot d’Almassora després de 16 anys

Trobades noves restes de ceràmica i ossos en el jaciment del Torrelló d'Almassora. Les excavacions permetran datar amb exactitud la construcció de la muralla que envolta l'assentament.

La llista dels morosos de la província de Castelló amb Hisenda

Aquesta es la llista de morosos publicada pel Ministeri d'Hisenda, hem triat només els que corresponen a la província de Castelló.
AVL

L’institut de Tecnologia Ceràmica (ITC) ha celebrat esta setmana el seu 50 aniversari amb un acte a l’UJI on s’ha posat en relleu el seu paper tant a la indústria del taulell com al món acadèmic, per això, Actualitat Valenciana aprofita este aniversari per a apropar-se a este ‘referent’ del sector a través dels ulls del seu director actual, Guatavo Mallol.

-Sr. Mallol, quines són les principals funcions actualment de l’ITC? Són les mateixes per les quals es va crear fa 50 anys?

-“Les funcions són les mateixes, encara que les àrees en les quals es desenvolupen són diferents, en funció de les necessitats del sector industrial al qual oferim el coneixement perquè el transforme en innovació i genere riquesa. Bàsicament les nostres funcions són el desenvolupament de projectes d’I+D, l’assessorament tecnològic, la formació i la realització de serveis especialitzats per a la indústria, i així ha sigut durant els últims 50 anys. El que ocorre és que, si en els inicis ens focalitzem en el coneixement del comportament de les matèries primeres i en l’optimització de les composicions dels suports i els esmalts, en l’actualitat hem de centrar-nos en la sostenibilitat, la indústria 4.0, els nous usos de la ceràmica, etc. entre altres aspectes”

-En tot este temps, com s’ha adaptat l’ITC tant a la demanda acadèmica com econòmica i a l’hora també social del sector? Li ha tocat renunciar a algun dels seus principis en moments de crisi?
“Sempre hem intentat cobrir les necessitats tecnològiques del sector industrial en el més ampli sentit de la paraula i per descomptat les seues necessitats acadèmiques. Durant aquests 50 anys s’han organitzat 491 cursos específics de posada al dia i transferència de coneixements als professionals de les indústries ceràmiques. A més, s’ha impartit docència en la titulació d’Enginyeria Química, especialització en Tecnologia Ceràmica, des de la seua implantació en l’UJI, havent format quasi 900 enginyers superiors, la majoria dels quals estan treballant en les empreses ceràmiques”.

“Mai hem renunciat als nostres principis de generar coneixement per a transferir-ho al sector industrial, encara que sí que vam haver de reduir la nostra activitat durant la crisi econòmica. Com no som un satèl·lit alié a la societat, ni un centre públic, la crisi ens va afectar profundament, com a la majoria de les empreses del sector ceràmic.

Com va dir el nostre president a l’acte commemoratiu d’este dimarts 50 “la crisi ens

Foto: Antonio Pradas

van deixar tremolant”. El sector va patir una destrucció de quasi un 40%, i la nostra plantilla és va reduir en quasi un 50% i també l´activitat, donat que les ajudes a la I+D+i de fons públics d’investigació és van desplomar. Encara així, les empreses no ens van donar l’esquena, i vam continuar desenvolupant projectes amb l´ITC.”

-Creu vosté com a màxim responsable que les tasques de formació, d’investigació, recerca i desenvolupament i a l’hora inclús un poc de termòmetre de vegades o inclús d’indicador de la salut del sector en alguns aspectes es podrien assumir amb altres fórmules que no foren este ITC?
“L’ITC porta funcionant 50 anys, està prop de les empreses, coneix la seua problemàtica, serveix d’enllaç entre el coneixement científic generat en l’UJI i al mateix Centre i les indústries. Seria una pena no continuar aprofitant-ho. El que ocorre és que existeixen altres institucions que desenvolupen activitats que complementen les de l’ITC i entre totes ajudem a construir aquest clúster que tants beneficis aporta a la indústria Valenciana”.

“No les citaré perquè segur que em deixe algunes; però existeixen institucions que desenvolupen tasques de formació a altres nivells (FP, formació de grau mitjà, etc..), o en altres aspectes (artístic, econòmic, etc.), existeixen entitats que aporten difusió als coneixements generats organitzant Congressos i/o Conferències, etc. I totes són necessàries, útils i complementàries”.
“A vegades l’ITC si que serveix d’indicador de què està ocorrent en el sector, en particular en les seues necessitats formatives i de generació d’I+D. Per exemple, en l’època de l’eclosió de la tecnologia de decoració digital, les necessitats formatives eren molt altes. A l’ ITC detectem esta necessitat i organitzem formació a mesura, havent format en 5 anys uns 900 professionals en aquest camp. Durant la crisi l’ITC també va servir de termòmetre, en detectar tant la desfeta de l’administració pública per al suport a la I+D, com la reducció d’aquesta activitat en les mateixes empreses”.
“Vull remarcar que és un error en temps de crisi reduir els fons destinats a la I+D; els països més avançats els van mantenir i fins i tot els van augmentar, eixint enfortits d’esta. I és que, sense innovació no hi ha solució.”

-Parlem de la indústria 4.0, Com es pot connectar una aposta tan important com esta en un sector que encara reivindica una factura energètica justa i moltes vegades amb un personal, a tots els nivells, que no sempre té la capacitat, o inclús la voluntat d’adaptar-se en temps i forma als grans canvis?
“És un gran repte que la indústria ceràmica te que assumir, com ho estan fent altres sectors; tan sols aquelles empreses que apunten cap a l’estratègia 4.0 i la implanten seran competitives a medi i llarg termini”
És complex i encara estem fent els primers passos, però, per posar un exemple, serà com si enlloc d´utilitzar el correu electrònic, utilitzaren el fax, que ja quasi ha desaparegut.

Des de l’ITC estem treballant, amb l’ajuda de l’Institut Valencià de la Competitivitat Empresarial de la GVA (IVACE) en la implantació de la indústria 4.0 i també en ASEBEC, l´Associació que agrupa als fabricants de maquinària per a la ceràmica i béns d’equip per tal d’elaborar una Guia per als fabricants de maquinària ceràmica, perquè puguen adoptar esta estratègia. També és molt necessari que es prenga seriosament la formació d’especialistes en estos àmbits”

-Actualment, en termes econòmics, en quines proporcions es nodreix l’ITC de fons propis, institucionals, empresarials…..?
“En els últims anys ens hem nodrit al 50% de fons institucionals i de fons empresarials, en tots dos casos sempre a canvi activitat. L’ ITC no rep finançament basal, a fons perdut, sinó que el finançament públic que rep és a canvi de la generació d’activitat. Del 50% del finançament públic, un 40% seria aportat per la Generalitat Valenciana, fonamentalment a través de l’IVACE i la resta per finançament europeu. Els fons públics que rebem de l’Administració Central són molt escassos, a penes un 1%”

“Per una altra banda, els nostres ingressos privats, provenen de projectes de recerca i assessorament tecnològic que, sota contracte, duem a terme amb les empreses, a més dels cursos de formació a mesura que organitzem. També altres serveis avançats s’han anat dissenyant i posant a l’abast de les empreses”.

– Sr. Mallol, en el temps que vosté porta al capdavant, o pel que ha vist, diga 3 assignatures pendents i millorables d’esta entitat i 3 de les que crega que tant la societat com el sector ceràmic puga sentir-se orgullós?
“En general, hi ha tres “assignatures pendents”, com diu vosté, que tenim tots: “enfrontar el repte mediambiental- descarbonitzar l´economia i ser més eficients i sostenibles, la digitalització de la indústria, i l´aplicació de la ceràmica en entorns no tradicionals. Anar a les aplicacions en urbanisme, arquitectòniques, de grans superfícies, en nous materials que tinguen propietats millorades i noves funcionalitats.

“El sector pot sentir-se orgullós de generar un producte de qualitat, que s’exporta a tots els països del món reconeguts per l’ONU, que incorpora noves funcionalitats i que és capaç de cobrir superfícies tradicionalment reservades per altres materials (bancs de cuina, mobiliari urbà, façanes, etc.). Aquest és el camí per a fer de la ceràmica el material de revestiment de superfícies del futur”.

-Per últim, fem un pronòstic de futur…a 50 anys més…, existira l’ITC?, i de què s’encarregarà?
“No tenim ni idea de quina pot passar dins de 50 anys. Però els ho puc preguntar als sistemes predictius i de modelització de la nostra Àrea de Processos Industrials, potser ells en saben de fer eixa predicció!
Al meu entendre, l’ITC tal i segons ho concebem ara, existirà mentre tinguem un sector industrial potent i punter a escala mundial, que esperem que siga molts anys.
El model de col·laboració públic-privada, del qual és exemple l’ITC, persistirà en el temps; No veig una altra manera de fer les coses: els interessos públics i privats han de confluir, bé per a donar servei al sector ceràmic o a altres sectors industrials que es generen en el futur”.

Esta publicació està disponible en : Valencià

També te pot interessar

Últimes notícies

Guillamón pregunta a Marco “com farà per a saltar-se el Pativel, contra el qual no va al·legar, i que ara limita els negocis de...

Guillamón: “Sol·licitem que busquen immediatament una solució a un problema que és un fre importantíssim a l'activitat turística de la nostra ciutat"

Benicàssim intensifica els tractaments contra els mosquits actuant de manera diària

L'Ajuntament reitera la sol·licitud a Conselleria per a la realització de tractament aeri.

L’UJI autoritza més de 30 plans de treball per al retorn gradual de l’activitat científica d’instituts i grups d’investigació

L'UJI autoritza més de 30 plans de treball per al retorn gradual de l'activitat científica d'instituts i grups d'investigació

Tres ferits de 18 en una baralla a Torrefiel (València)

Fins al lloc es van desplaçar dos unitats del SAMU. Els serveis mèdics van atendre tres ferits, tres joves de 18 anys.

L’alcalde de Nules proposa saltar-se la llei per a pagar serveis que va contractar sense diners

Intervenció adverteix que és necessari un pressupost per a sufragar un dèficit d'1,3 milions d'euros.

Esta publicació està disponible en : Valencià