Entrevistem a Ignasi García cap de llista per Compromís a l’alcaldia de Castelló, que ens parla sobre la seua candidatura, el seu programa electoral i els assumptes del municipi.
“Ser capità d’equip és un gran repte, que afronte amb il·lusió”
P.- En 2015 jugaves la partida en la bancada i esta vegada eres el capità de l’equip de Compromís, què ha canviat per a tu?
R.- En 2015 entrava com a treballador públic en qualitat d’assessor i estava en la part de gestió, i ara estic en la part de decisió com a regidor, em va canviar la vida una barbaritat i ara com a capità d’equip el que hi ha és molta responsabilitat, un gran repte, i segurament més dosis d’il·lusió i de concepció de la ciutat, del terme municipal.
P.- Véns de treballar en sanitat, què penses que pots aportar a la política després de la teua experiència professional en el sector?
R.- Una barbaritat, jo sóc personal no sanitari i he aprés molt en l’atenció al públic. Jo crec en eixa concepció de l’administració publica de servei, els coneixements que he agafat són de recursos humans, de contractació, de gestió pressupostària; és a dir, arribar a un lloc i tindre coneixement del dia a dia com a funcionari, crec que això és molt positiu.
A més, també he fet treball sindical i de recursos humans en sanitat, cosa que té un llenguatge diferent, la seua manera de fer-lo funcionar, tot això és essencial, ja que al final els recursos humans és la principal força de l’ajuntament.
Al Consistori tenim un pressupost de 180 milions d’euros, 62 són de recursos humans, els altres 120 són de serveis, en què també es paguen nòmines. Podem dir que eixa quantitat enorme va a recursos humans, per això, algú que té coneixements d’açò; a més del valor de l’atenció al públic, d’administració pública com a servei i a coneixements de la gestió amb els representants dels treballadors, això ajuda moltíssim a veure com funciona l’ajuntament per dins i, per tant, podem convertir-lo en el nostre objectiu, ser la força transformadora de la ciutat de Castelló, i no només vist com a burocràcia, que és el gran problema de l’administració.
P.- Penses que eixa experiència et dóna peu per a canviar coses en el model de gestió de l’Ajuntament?
R.- Per descomptat, quan vam entrar nosaltres, un dels principals problemes que teníem, per exemple, en ordenances d’escoles, no hi havia borsa de treball. Ara marxarem i no hi haurà borsa de treball en ordenances d’escoles, ni tècnics d’administració general, perquè no hi ha una ordenança com cal que regule la normativa de borses de treball, i això ho portem al nostre programa.
“l’educació ha de ser pública, gratuïta i en valencià”
P.- La xarxa de llibres i el Pla Edificant són dos punts molt importants en la gestió de Vicent Marzà. Quin és l’objectiu de Compromís en l’àmbit municipal per a les escoles de Castelló?
R.- El nostre objectiu és que les escoles de Castelló siguen el que estan començant a ser, espais d’oportunitats, ja que al final hi ha un concepte bàsic: l’educació és la peça fonamental dels ascensors socials. Per a ser lliures i viure en un món just ha d’haver-hi igualtat d’oportunitats, i això ho donen certs drets que s’han de garantir, per exemple l’educació i la sanitat.
Amb eixa perspectiva està clar que l’educació ha de ser pública, gratuïta i en valencià, en poques paraules, el que reivindicaven els mestres fa quatre anys, així naix el concepte de ciutat educadora, on tots estem aprenent i tots estem ensenyant. I per això que és imprescindible el model de l’institut únic, sense cap competició, perquè tot el món ha de tindre garantida una educació de qualitat al costat de sa casa, i l’educació, perquè siga així, ha de tindre diverses coses: la infraestructura i ací hem posat moltíssima energia i n’hi havia molta més per a posar, i també equips directius motivats i AMPES.
P.- Si Amparo Marco et proposara les mateixes condicions que a Nomdedéu en 2015 per a governar, les acceptaries?
R.- En primer lloc, no recorde que Amparo Marco ficara cap condició a Enric Nomdedéu.
Va eixir d’una forma molt natural i molt propositiva, ja que la gent de Compromís i la gent del PSOE van proposar les coses que podíem gestionar i les que no, i ho fan posar damunt de la taula. Nosaltres vam defensar allò que podíem fer bé, d’acord amb la formació, als criteris, a les ganes dels regidors. Ara després de quatre anys crec que la visió és diferent i primer que res, jo crec que es parteix d’una premissa errònia.
Amparo Marco, va dir que ella “vol governar en solitari” i nosaltres el que volem és liderar les forces progressistes, sumar mans, que el perfil que té el PSOE, Podem i Compromís, se sumen a l’hora de decidir les nostres polítiques. Un dels problemes que hem tingut en estos quatre anys és que faltaven mans, volem mans i volem sumar.
Per tant, crec que estan les condicions de Compromís, que són les de sumar, però per desgràcia ara mateix Amparo Marco, o no diu amb qui vol pactar, que crec que és una falta de respecte per a la ciutadania, que té dret a saber-ho, o vol governar amb set o huit regidors, que crec que ara mateix no és l’adequat per a poder gestionar un ajuntament com Castelló.
P.-Tens por d’un pacte PSOE-Ciudadanos?
R.- No és que tinga por, és que sé que és una possibilitat i per això sé que l’única garantia que això no passe és que Compromís siga la força que lidere el govern o la força que tinga l’acord progressista.
No es descarta, ara mateix el que està passant a Madrid és una sobreactuació, és a dir, s’ha arribat a un punt de sobreactuació i, a banda, perquè he sentit massa vegades “hem de negociar amb Ciudadanos, hem d’acostar-nos a Ciudadanos”.
“les festes han de ser dels festers”
P.- Festes ha viscut una etapa en la qual ha tingut tres regidors de Festes, tres Presidents de Junta i dos Presidents de Patronat. Penses que Compromís s’ha d’implicar més en la Regidoria de Festes o plantejar un altre model des de la Regidoria?
R.- Per a mi, les festes han de ser dels festers, i això és així, les Festes de la Magdalena són molt protocol·làries, el protocol importa molt i pot generar reticències, moltes vegades portades per la mesquinesa, perquè hi ha gent que no entén quin ha de ser el seu espai o no està disposada a arribar a acords o de posar-se al lloc dels altres.
Nosaltres hem sigut molt lleials, de vegades hem votat coses a favor que no acabàvem de veure, o que enteníem que no eren les més adequades o les més correctes, però que també enteníem que dins d’este pacte, d’esta negociació, era el PSOE qui estava desenvolupant eixe treball i, per tant, hi havia de ser ell qui dirigira.
Involucrar-se seria tindre la majoria absoluta de regidors i portar la regidoria de Festes.
García: “Hem d’apostar perquè el turisme siga l’aparador de tot allò que fa Castelló”
P.- Turísticament, cap on penses que ha de caminar Castelló?
R.- Portem anys i anys sentir parlant de Turisme com una de les principals indústries que té esta ciutat i després de centenars de milers d’euros invertits t’adones de com de poc que té Castelló en tema de turisme, de com de mal que l’ha gestionat el PP i de com havíem de donar-li la volta i com hem de continuar donant-li la volta.
Sempre hem parlat de desestacionalització, però encara no hi havien creat un projecte cultural, durant tot l’any, com ha fet ara la regidora de Cultura, que encara hem d’apostar més, i n’hi ha molts punts en l’acord del Grau que parlem del turisme, com el d’utilitzar l’esport per a fomentar el turisme, que encara s’està començant a fer i que amb Enric Porcar i la seua energia s’ha dut a terme amb molt d’èxit.
El turisme ha de ser això, nosaltres el portàvem en el programa i estem molt contents en el que ha fet l’acord del Grau, com amb el tema de l’aparcament d’autocaravanes, que ha fet que hi haja desenes d’un model de turista que no estava en Castelló i que ara para tots els dies de l’any.
Hem d’apostar perquè el turisme siga l’aparador de tot allò que fa Castelló. És molt important que la gent vinga a visitar-nos pel que nosaltres som, que el producte siga la nostra manera de viure, no que hi haja un producte a banda, perquè vinguen turistes.
Si la gastronomia de la qual nosaltres gaudim els caps de setmana és el que la gent ve a veure, si la cultura és el que la gent ve a veure, si l’esport base és el que ve a compatir amb nosaltres, lliurarem turisme ideal.
Castelló ha d’atendre que el seu turisme no ha de ser només la seua ciutat, sinó que han de ser les seues comarques, i Castelló exercir la capitalitat i ha d’explicar el que n’hi ha en els pobles del costat, com si foren nostres. Jo crec que això es cabdal per a aconseguir eixa desestacionalització.
P.- Com penses que ha de ser la implicació de l’Ajuntament amb els problemes del CD Castellón?
R.- No pot ser que el 30 de juny del 2019, és a dir, d’ací menys de dos mesos, farà dos anys que el CD Castellón està jugant a més de 10.000 persones cada 15 dies en un espai municipal sense un conveni signat.
Això és una indecència, no és acceptable i, per tant, ací ens hem d’involucrar, primer que les instal·lacions municipals estiguen en condicions i, segon, hem de signar un conveni amb la gent que utilitza eixos espais, és el normal.
El Castelló és un símbol de la ciutat, hi ha colors que ens aconsegueixen aglutinar, representar, ajuntar en una part que és més humana, més de passió, el futbol és futbol, i això no se’l deu apropiar ningú.
La relació amb el Castelló ha de ser cordial, reconeixent que és un símbol de la ciutat, que mou moltíssima gent, les instal·lacions han d’estar en condicions i el conveni ha de ser un conveni just per a la ciutat pel símbol i, evidentment, ha d’existir.
P.- Hi ha una data en la qual no acceptaries un retard de l’enderrocament de la Creu de Ribalta?
R.- Assenyalar terminis en política és el major error que pot fer cap polític, perquè les coses sempre s’allarguen més del que voldries.
Nosaltres tenim clar que si no s’ha retirat en aquesta legislatura és perquè hi ha un partit polític que no ha volgut, dins dels socis de l’Acord del Grau, perquè si hi haguera hagut voluntat, ja estaria fet.
Crec que la meua companya, Vero Ruiz, ha tingut molts impediments i la prova és que fins al mes de desembre no teníem les competències de memòria històrica per a fer-ho i em preocupa.
Eixe monument, no és un monument religiós, i crec que a mi, com a persona que vinc d’una família catòlica, vaig a confessar-me, jo he estat cinc anys en ‘Estudiantes de Juventudes Católicas de Acción Católica’, estic confirmat per voluntat pròpia, i la meua religiositat la visc com la visc i sé que eixe símbol no és religiós.
Com més aviat millor, millor. El problema de la Creu dels Caiguts, que és un monument feixista, és que estem tardant.
P.- Com afrontes com a candidat el tema de la judicialització dels sobres i la seua part dins de la campanya?
R.- Per ara, en la campanya ningú està parlant d’este tema, no s’ha comentat en cap dels debats, cosa que em sorprén, però jo crec que no s’ha mencionat perquè els partits polítics de l’oposició, inclús el PP, que és el que acusa, és conscient que és una exageració.
És conscient que estan intentant fent veure que “todos somos iguales”.
I és conscient que eixa estratègia no els està eixint bé, els que es pagaven les campanyes electorals amb diners corruptes, van ser ells, i qui ens van robar a tots i a totes eren ells; els que no han trencat amb la corrupció, són ells; els que no han tornat els diners que ens van robar, són ells; no els diners que diuen les sentències, com a fets provats.
El PP ha decidit judicialitzar la política, jo crec que és un error, hem de recordar que ells ja es van queixar en la Junta Electoral en 2014, que ja va respondre que no hi havia cas i la sort que tenen és que nosaltres no som iguals que ells, perquè nosaltres podíem haver anat al jutge a dir que Begoña Carrasco havia de retirar els cartells, perquè la Junta Electoral sí que ha dit que la candidata del PP estava fent trampes.
Crec que és un error per part del PP, crec que l’estratègia és fer pensar que tots som iguals i el pitjor és que no rectificaran el que van fer i no es regeneraran.
“Assenyalar terminis en política és el major error que pot fer cap polític, perquè les coses sempre s’allarguen més del que voldries”
P.- Fins a quin punt penses que ha sigut rellevant la normalització del nom de la ciutat?
R.- Jo crec que per ara no és gaire rellevant, sinó que ho serà amb el pas del temps. Al final, cal diferenciar entre toponímia, cooficialitat i bilingüisme. És gravíssim que hi haja candidats de grups polítics que aspiren a tindre l’alcaldia de Castelló, que ni sapien distingir-los, ni volen, i volen fer creure a la gent que “la seua llibertat està en la lletra n”, cosa que és totalment falsa.
Et pot fer més lliure una paraula, depenent de quina siga i en el moment que la digues.
La llibertat pot estar en una cançó, en estudiar en viatjar, és estimar, en una festa, en moltes coses i no en una lletra i això és evident. Jo crec que l’important és sentir orgull, de la teua història, de la teua llengua i de per què les coses es diuen com es diuen.
Castelló de la Plana, és un nom que representa el fet del castell, una comarca, la plana, i per això no calen males traduccions i no cal evidentment de renegar qui som.
Jo crec que a llarga serà positiu, perquè farà que s’identifique que estem on estem, representem el que representem i tenim la llegua que tenim.
Estimar el valencià, no és només dir-ho.
P.- Penses que hi ha regidories que no té ara Compromís, però que podria fer més per elles si les tinguera?
R.- Evidentment. Primer de res perquè hi ha canviat de regidors, jo estaria més a gust en Recursos Humans, ho portaria molt bé, crec que cal reorganitzar les regidories, que els serveis públics han d’estar en modernització i transparència. L’ajuntament té una quantitat de coses fora i necessita que estiga ací perquè la gent conega què passa a la seua ciutat, evidentment.
Inclús hi ha gent de determinats àmbits que ens han demanat que portarem certes regidories, perquè pensen que nosaltres ho faríem millor, per exemple, festes.
P.- Penses que hi haurà un abans i un després en els plenaris amb l’aparició de VOX?
R.- Evidentment, alguna cosa canviarà, però no certes actituds. Desgraciadament, hem tingut moltes actituds d’altivesa, falta d’educació, de falta de diàleg, inclús de discursos retrògrads i reaccionaris en aquest plenari. No sé si VOX canviarà en el plenari certs comportaments que ja s’estan donant per desgràcia.
Si ho fa és que estem sota 0, no sota 1000.
P.- Faries un pas endavant en la Diputació?
R.- Ara mateix no, el meu objectiu és ser alcalde de la meua ciutat, liderant les forces progressistes, buscant el diàleg en elles, buscant eixes polítiques d’esquerres transformadores, que busquen drets i creen oportunitats per a la gent. El meu objectiu és ser capaç de sumar tot això.
Crec que conec prou la ciutat, però no les nostres comarques i la nostra província per a ser la persona idònia.
P.- Després dels resultats de les eleccions tant en l’àmbit de País com d’Estat, penses que hi ha un risc que la gent s’acomode i hi haja una desmobilització?
R.- Sí, i serà molt just. La situació és preocupant i és tràgica. És a dir, cal la participació de les forces progressistes i els votants progressistes, o la gent que està en el que hem fet per l’Acord del Grau, i així continuarem les polítiques que hem desenvolupat. La gent que no vol que vinguen els intolerants, els que van en contra de la diversitat, els que estan calumniant i dient falsedats per a crear crispació. Si volem lluitar en contra d’això, si volem que no isca el pacte amb Ciudadanos, és important que Compromís estiga fort.
P.- Com definiries els següents polítics?
R.- Begoña Carrasco: S’equivoca.
Javier Moliner: Ha crescut molt com a persona, se’n va.
Alejandro Marín-Buck: No el conec.
Fernando Navarro: Molt que aprendre.
Amparo Marco: Amparo Marco.
Luciano Ferrer: Extrema dreta.
