viernes, 29 marzo 2024

Noticias de Castellón y provincia

José Martí: “Les coses no seran fàcils. Creiem en el municipalisme, però ara cal donar liquidat als ajuntaments”

El President de la Diputació Provincial de Castelló, complirà este mes un any al capdavant de la Diputació enmig de la gestió d'una de les crisis sanitàries, socials i econòmiques que ningú podia pensar. Actualitat Valenciana repassa els últims mesos i el full de ruta marcat abans de l'inici de l'era Covid

Enmig de la desescalada per assolir ‘la nova normalitat post COVID’, Actualitat Valenciana, s’apropa al president de la Diputació Provincial de Castelló, José Martí, quan està a punt de complir un any al capdavant de la institució, mentre segueix gestionant la realitat d’una província de 135 municipis que tracten d’eixir, com poden i com tots, d’una pandèmia històrica.

P: Quins han estat els majors problemes o entrebancs on la Diputació ha hagut d’intervenir per poder garantir els serveis en els municipis més despoblats que a la vegada coincideixen amb la població de més edat i per tant de més risc?

R: Proporcionar material de protecció per al personal dels ajuntaments que prestava serveis essencials. Vam ser ràpids i àgils. Una de les primeres Diputacions, sinó la primera a distribuir material de protecció. Amb coordinació en la Generalitat vam facilitar de manera gratuïta a tots els ajuntaments de la província: mascaretes, gel desinfectant, guants, lleixiu, etc, etc. i desinfecció als pobles més menuts. El Consorci de Bombers ha estat ací des del primer moment realitzant tasques de neteja i desinfecció en tots els pobles que ho sol·licitaven.

Després vam coordinar una gran operació de compra, sufragada pels ajuntaments, però gestionada per la Diputació que va permetre comprar 370.000 mascaretes equiparables a FPP2 a un preu molt inferior al de mercat i servides directament poble per poble. Hem estat molt actius i des d’ací vull felicitar a tot el personal de la Diputació que ho ha fet possible.

“vam coordinar una gran operació de compra, sufragada pels ajuntaments, però gestionada per la Diputació per comprar 370.000 mascaretes  a un preu molt inferior al de mercat”

P: Quina ha estat la comunicació, relació o intervenció amb el Consorci Hospitalari Provincial entre Conselleria de Sanitat i Diputació?

R: Una relació complementaria i auxiliar. Sempre hem tingut i tenim molt clar que qui estableix les directrius a seguir és el Ministeri i la Conselleria de Sanitat respectivament. Davant una crisi sanitària els principis i les normes de funcionament les porten els responsables sanitaris, nosaltres estem per ajudar.

P: Fa uns mesos parlava de la necessitat d’infraestructures digitals per fomentar el teletreball com a alternativa a la despoblació. Ara què? Hi ha alternatives?

R: Millor no haver passat mai aquesta pandèmia, però ens ha fet veure la importància de la digitalització i el teletreball a la nostra societat. Des d’un poble de l’interior, a la Serra d’Espadà, com Suera, el meu poble, estant confinat he tingut ocasió de continuar treballant sense cap problema. Ha sigut per a mi tota una experiència. El teletreball ha vingut per quedar-se i les connexions no han fallat. Hem de continuar el camí i que la digitalització arribe a l´interior no tan sols, per a la comunicació i l’entreteniment, sinó per a l’emprenedoria. Que no hi haja bretxa digital per a instal·lar empreses. Seria una oportunitat per a véncer la despoblació.

“El teletreball ha vingut per quedar-se i les connexions no han fallat. cal que la digitalització arribe a l’interior per a l’emprenedoria. Que no hi haja escletxa digital per a instal·lar empreses. És una oportunitat per a véncer la despoblació”.

P: Què ha aprés la Diputació de tot això?

R: Hem aprés que no tan sols la capacitat de resistència, sinó de resiliència és fonamental. Hem d’eixir amb més experiència, un poquet més savis i un poquet millors. Valorant molt més el que tenim i aprenem del que ens ha passat. Aprenent la peremptòria necessitat de sanitat pública, de polítiques de servei i protecció de la ciutadania que done l’estat social i democràtic de dret, la necessitat de solucions globals a problemes globals, etc. I una vegada més s’ha demostrat que les administracions locals estem ací molt pròxims als nostres veïns, sentit amb ells, sofrint amb ells, treballant amb ells…..

Fotos: Javi Zapata

P: Quines serien les principals inversions que faria la Diputació?

R: Amb moratòria o sense moratòria, amb romanents i sense romanents, amb més o menys diners farem el que van acordar en la declaració institucional aprovada per tots els partits polítics amb representació en la institució. Vam ser una de les primeres institucions polítiques en pactar una taula de diàleg. L’acord, el consens, el diàleg és absolutament necessari en estos moments i en les administracions locals això es porta a terme. Donar liquiditat als ajuntaments, fer el possible per protegir als més vulnerables i ajudar en el que puguem als sectors productius provincials, amb una especial cura pel sector turístic, xicotets comerciants i autònoms.

“no volem tutelar des de la supramunicipalitat volem ajudar des de la intermunicipalitat”

P: Com seran les coses a partir d’ara en el nou full de ruta de l’ajuntament d’ajuntaments que vosté sempre ha defensat?

R: Les coses no seran fàcils, però anem a lluitar. Ja estem lluitant per crear un fons de lluita contra la Covid-19 amb la participació de tots. El pressupost d’enguany tindrà una reestructuració total, però la nostra línia política continua tenint igual o més sentit que abans. Creiem en el municipalisme, pensem que els municipis són majors d’edat per decidir les seues polítiques, no volem tutelar des de la supramunicipalitat, volem ajudar des de la intermunicipalitat i continuarem empentant per la vertebració territorial, lluitant contra la despoblació. Ara més que mai!

PRIMER ANY DE LA ‘NOVA DIPUTACIÓ’

Fent un parentesi de l’actualitat, ara també toca parlar del President que va arribar a la Plaça de les aules, fent història en molts sentits.

P: President, “A priori”, la línia més curta. La d’alcalde de Sueras a President de la Diputació? 

R: Bé, la veritat és que ha segut un poquet llarga, però és molt interessant perquè se visualitze el repte demogràfic. I el meu partit va fer eixa aposta i ahí estem, a fer el possible.

P: I s’ha d’interpretar la Diputació com que està en un moment de transformació?

José Martí, president de la Diputació Provincial de Castelló

R: Evidentment, i saps que la idea de canvi està molt present en el pensament d’esquerres i més ací després de 24 anys. Hem d’anar en la línia del canvi com estem dient. Primer: la Diputació és administració local, que no s’espanten les comunitats autònomes però que tampoc volem veure’ns per damunt dels ajuntaments, sinó que estem en els ajuntaments. Intermunicipalitat més que supramunicipalitat.

P: Dins d’eixe canvi i d’eixa autonomia, que es pot fer per consolidar eixa independència dels alcaldes després de tants anys de tutela?

R: El primer, que tingueren recursos, que tingueren diners. L’autonomia s’exercita des dels recursos. Als ajuntaments cada vegada més els han d’arribar fons incondicionats, que després l’ajuntament des de la seua majoria d’edat i la seua prioritat, ja dirà ell. El que passe és que, això ja ho deia Kant, és molt fàcil ser menor d’edat. La majoria d’edat coste.

P: Però tenim algun Peter Pan entre els alcaldes de la província?

R: -El president riu obertament- “El que passa és que eixa nova Diputació coste. Nosaltres el que volem també és suprimir els convenis singulars encara que no es podran suprimir del tot mai. Però la majoria d’edat suposa això, saber decidir per u mateix”

P: I parlant de tot eixe temps en la Diputació que arrosseguem al darrere, queda alguna cosa d’un possible ‘genio maligno’?

R: –Riu a boca plena– “No crec, no crec, el que sí que passa és que en un moment determinat si he de dir que si hi ha un geni maligne és la llei que en el seu moment es va fer de sostenibilitat local perquè hi ha moltes coses que limiten molt eixa autonomia. I la llei de contrats limite molt. Ací en la Diputació passa una cosa que molta gent que encara no entén, que tenim diners però que encara no es poden gastar”.

“si hi ha un ‘geni maligne’ és la llei que en el seu moment es va fer de sostenibilitat local. tenim diners però que encara no es poden gastar”.

P: I a través de la seua percepció, o més bé impressió, i esta vegada també com a sereno de Sueras, té la idea que posar una empresa al Castelló buit és rendible?

R: Ahí estem! Si hi ha una bona connectivitat, per què no? Les start-up treballen desde casa. Si que és veritat que qüestions com les d’una discriminació fiscal positiva seria en eixe sentit importantíssim.

P: Creu que es podria aconseguir esta discriminació fiscal positiva?

R: Jo pense que des de l’administració local hem de lluitar molt perquè això s’aconseguisca. Pense que sí que es pot aconseguir. Inclús pense que no serie tan gravós per a l’estat

“Esta Diputació té un tema pendent d’allò que se’n diuen ‘competències impròpies’ que vénen de quan les Diputacions feien quasi de casa de la beneficència i després, de casa clientelar”.

P: Fent ara una pinzellada de Maquiavelo. Per vosté quines són les qualitats que ha de tindre un president de la Diputació per mantenir el poder?

R: A mi em pareix que en qualsevol càrrec polític la prudència és fonamental. De vegades en el tema de les xarxes socials hi ha qüestions imprudents i dius, per a què? Ja que tenim els problemes, almenys no buscar-te’n més.

“moltes vegades, el fer política és fa sinònim de ‘poliqueteria’. es fa un ús massa freqüent d’eixe mal concepte de la política. Un hauria de dir el mateix si està en l’oposició que si està en el govern.”

P: Ja que parlem de prudència, parlem de virtuts i de pecats! Quin són els pecats més grossos que s’ha trobat en els polítics d’esta Diputació.

R: Saps que passa, jo crec que dissortadament estem fent del terme polític un terme pejoratiu. De vegades el fer política és fa sinònim de ‘poliqueteria‘ i ho veus en molts estaments polítics. Que es fa un ús massa freqüent d’eixe mal concepte de la política. Un hauria de dir el mateix si està en l’oposició que si està en el govern.

P: Parlaven de la prudència però de vegades no hi ha que ensenyar un poc les dents?

R: Per un costat, ací hem tret moltes declaracions institucionals. Hi havia un teòric que parlava del Consensus, un consens que hi ha per baix. Allò negatiu en eixe sentit pot ser que la prudència pot portar-te a ser un poc ingenu. Jo de vegades em crec que sóc un poc Pàmfil. Lo de pàmfil m’agrada molt perquè etimològicament pamfilos vol dir “aquell que és amic de tots” i ser excessivament pàmfil també et poc dur algun disgust.

“JO EM CREC QUE SÓC UN POC PÀMFIL. I això DE PÀMFIL M’AGRADa MOLT PERQUÈ ETIMOLÒGICAMENT VOL DIR ‘AQUELL QUE ÉS AMIC DE TOTS’ ENCARA QUE SER EXCESSIVAMENT PÀMFIL TAMBÉ ET POC DUR ALGUN DISGUST”.

P: Quina és l’explicació més senzilla per la que José Benlloch no és president de la Diputació?

R: Podria estar ací. Benlloch és home molt preparat però pense que la Diputació és l’ajuntament d’ajuntaments i sobre tot de pobles menuts. Pepe Benlloch és un gran polític, és un gran gestor, les seues majories ho demostren, som amics però jo crec que la Diputació no és per a que estiguen de presidents acaldes de pobles grans o de grans ciutats.

‘FILOSOFÍA PRESIDENCIAL’

José Martí, ja va assegurar al seu discurs que entrava a presidir la diputació, “un alcalde de poble, un socialdemòcrata i un professor de filosofia”. Així, Actualitat Valenciana agafa al peu de la lletra està última passió del president que ha format part tota la seua vida com a docent, i li proposa un joc mentre li entreguem un full amb una de les imatges més clàssiques de la filosofia clàssica: l’Acadèmia de l’Escola d’Atenes.

P.- La Diputació té 27 Diputats, l’Acadèmia, 20 li proposem que trobe almenys cinc pareguts raonables!

R: -El president mou el cap entre sorprés i divertit mentre comença a mirar detingudament amb un somriure- “Quasi res! A veure, açò és complicat, bé, supose que jo seria este, Plató, no?…a veure a qui tenim….!, Donçs a prop meu hauria d’estar Aristòtils, assenyalant cap a baix amb els peus a terra, Patricia Puerta, com a vicepresidenta. Algú de l’oposició també haurem de posar, a Vicent Sales, no? A veure, este que està ací assenyalant-nos o inquirint!

I d’ací, com està un ací, amb els llibres, este ficarem a Santi, que és el dels pressupostos. A Ignaci també l’haurem de ficar. Algú que està ahí ajudant-nos, en companyia nostra, al costat de Plató i Aristòtil.

P: President, i per acabar, quin llibre de filosofia, lectura o cita recomanaríem als següents personatges: Ximo Puig?

R: Ximo Puig, jo coincidisc amb ell que és una persona que creu en la il·lustració i en la socialdemocràcia, segurament …‘Què és la il.lustació‘, d’Emmanuel Kant, que se l’haurà llegit ja!

P: A Ignasi Garcia?

R: A Ignasi Garcia…com són tant del terreny no saps si recomanar-los alguna cosa en línia del seu pensament o recomanar llibres que estan a l’altre costat. ‘De Impura Natione’, d’Eduard Mira.

P: A Cristina Fernández?

R: Ay…a Cristina Fernández, un llibre d’un filòsof espanyol que es titula ‘Qué es la Ciutadania‘ i a mi em pareix que ells no estan traent-li tot el suc al nom que tenen.

P: A Elena Vicente?

R: No recorde el nom, crec que era ‘Oráculo Manual y Arte de la Prudència‘ de Baltasar Gracián

P: A Patricia Puerta?

R: No sé, algun de reivindicació feminista, reivindicatiu, ella és molt valenta

P: I per a Carlos Fabra?

R: A Don Carlos,…. ‘De Senectute‘.

Últimas noticias

Contenido relacionado