Jovi Selma: “A l’hostaleria cada dia s’ha de començar de nou, com si fos sempre el primer”

Conta que ajudava a son pare a posar la llet dels tallats, pujat damunt d’una caixa de Coca-coles de fusta “de les d’abans” -apunta-, perquè no arribava a la barra. Se sent orgullós de vindre de família d’hostalers i el cap no li para perquè la creativitat i la innovació en qualsevol moment és la seua màxima de vida.

Jovi Selma, empresari castellonenc amb cognom de llinatge dins del sector, analitza per Actualitat Valenciana com es viu un moment complex per l’economia, però en el que a pesar de tot “l’hostaleria castellonenca segueix sorprenent perquè hi ha moltes i bones propostes de qualitat amb gent que d’una manera o d’altra no ha parat de treballar”.

P: Jovi, Com estem, ara, en este moment al sector de l’hostaleria a Castelló?

R: “Està complicat! La complicació de què portes un horari que sempre ha sigut ampli i ara canvia tot, ho fa més difícil. A més, l’hostaleria ho està passant malament perquè sempre viu al dia, i cal recordar que este negoci no és només servir quatre cerveses, moltes vegades el que falta és professionalitat gestora i això, es nota. Però sempre cal buscar el moment i l’oportunitat”.

P: Des de l’inici del confinament, s’han tancat locals, però curiosament també hem vist un degoteig constant de noves obertures o traspassos. Això, com s’entén?

R: “Tornem al mateix: professionalitat. La gent que ha fracassat no és perquè no hi hagen tingut mitjos, sinó perquè no han estat preparats per al moment!. Però vull recalcar que a Castelló hui hi ha gent creativa, amb moltes ganes de fer coses, diferents i ben fetes!. Cal renovar-se i reiniciar-se cada cinc minuts” -comenta mentre somriu-

P: L’àmbit de la gestió afirmes que és clau i molt important, així que parlem de xifres d’estos últims nou mesos, del que en general s’ha deixat de vendre!

R: “En general parlem d’un 25% menys, d’una quarta part menys! Però això, com a mínim perquè l’hostaleria a Castelló ha baixat del 25 al 40%. Per exemple, tots els sopars d’empreses que es van perdre al desembre… això són coses que no es poden recuperar, però treballant, amb professionalitat, amb educació, amb una atenció exquisida… Sempre es poden fer coses!”

P: Tu en més d’una ocasió has donat xarrades a gent que s’està formant i no únicament pel que fa al sector sinó per la filosofia i els requisits per portar un negoci. Enumera’ns les principals qualitats que consideres que ha de tindre un bon empresari i professional del sector

R: “Mira, en hostaleria, moltes vegades la gent comença molt jove. Quan obrin activitat tal vegada tenen 24 o 25 anys, jo pense que igual que totes les carreres, que estan un temps com de passants… o altres, quan ixen de la universitat… que haurien d’adquirir experiència, a més de la formació. I als quaranta anys o així iniciar-se al món de l’hostaleria i turisme, que està tot lligat!. Formació, més gestió, més portar una bona economia. Això és clau”.

“Jo tinc clients que esmorzen un dia ací i l’altre al del costat. Però el més important és que hi haja retorn, a mi no m’importa que qualsevol client vaja a un altre lloc! Faltaria més!”

“Tots els meus amics em diuen que estic boig, però quan et diuen això és perquè ho estàs fent bé. L’anàlisi és: cal sacrificar-se, lluitar molt i pensar molt! La clientela que tenim va a tots els llocs. Hi ha molts negocis diferents i la gent ara va a tots. Jo tinc clients que esmorzen un dia ací i l’altre al del costat. Però el més important és que hi haja retorn, a mi no m’importa que qualsevol client vaja a un altre lloc!! Faltaria més!”

P: És a dir, que estem parlant d’un canvi, pot ser en eixe concepte de client fixe, no?

R: Eixa fidelitat ha canviat per la diversitat, perquè hi ha molt d’espai gastronòmic a Castelló que abans no tenia i perquè la clau és atendre molt bé sempre. Saber estar, saber fer les coses bé. Jo mai acabe de seguir atenent extraordinàriament! Hui la diferència és que has de fer-ho molt bé perquè la gent sempre torne! Però tot això, s’ha fet sense donar-nos comptes, perquè hem evolucionat, hem canviat i hem millorat perquè això, per a mi, és una millora!

P: Però això, tot el món ho veu com una millora?

R: “Bé, també és cert que jo estic educat en gent que valora molt el treball i el sacrifici, no els diners. Per què mon pare ens ensenyava això, gràcies a mon pare, sóc el que sóc. -comenta amb la veu emocionada pel record i els ulls un poc vidriosos- “Fill, has de començar cada dia de zero”. Nosaltres som una família, que cada un tenim el nostre propi negoci, i la meua dona, no deixaré d’esmenar-la, ella és la que porta els conters i paga els treballadors… una persona supertreballadora també!”

“gràcies a mom pare, sóc el que sóc: ‘Fill has de començar cada dia de zero’. JO estic educat amb gent que valora molt el treball i el sacrifici, no els diners”

P: És a dir, que això és l’herència del que has aprés d’un altre professional del sector com ere ton pare?

R: “Mon pare treballava cada dia de la setmana! Tota la vida!, mon pare, ma mare i m’auelo! Jo me’n recorde que em posava mon pare una caixa de coca-cola, que en aquells temps eren de fusta, i em ficava al costat d’ell a la barra. Potser tindria set o hui anys, no en tindria més!!! Pepe Selma, m’auelo, i mon pare, Vicente Selma!, amb això, n’hi ha prou!” -apunta contundent amb orgull de genealogia-

P: I parlant d’unió, l’hostaleria de Castelló està unida? Com ha viscut tot este procés?

R: “Jo em parle en tots!, però al principi anàvem anar tots junts i ara cadascú ha tirat pel seu costat! Mira, l’associació d’hostalers, s’ha dividit en ASHOTUR i ASHOCAS. Ni uns fan una cosa…ni els altres. Caldria que anaren de la mà. La unió és important, però en l’hostaleria a Castelló no n’hi ha hagut mai!”

“Per a ser un bon professional, has de ser humil i ficar-te en la pell dels altres! Este món de l’hostaleria és per a tots”

“Per a ser un bon professional, has de ser humil i ficar-te en la pell dels altres! Este món de l’hostaleria és per a tots, però és que tornem una altra vegada al principi, el que sí que has de tindre és professionalitat. Tu vas fent allò teu i no et preocupes!. Jo el que vull és que treballen moltíssim tots i així que no tinguen temps a ficar-se en els altres! -conclou amb un gest amable però carregat de complicitat- Treball i actitud!“