Luís Martínez Fuentes (Almassora, 1963), és Diputat Provincial de Personal, Transparència, Contractació, Patrimoni i Esports, a més de Portaveu Adjunt de la Diputació de Castelló. En la seua ciutat natal, Almassora, és Regidor del PP i Portaveu en l’Ajuntament.
El Diputat és un gran amant de l’esport i lluita per inculcar aquesta passió a tothom, la qual cosa li va portar a estudiar Magisteri d’Educació Física i llicenciar-se en Ciències de l’Educació.
P- Quan va començar la teua vinculació amb l’esport? Què és el que tant l’apassiona?
R.- La meua vinculació amb l’esport va començar des de ben menut, fent esport en el col·legi en l’equipet de futbol en què jugava i després en l’institut on practicava diferents modalitats.
Sobretot, quan vaig cursar estudis de mestre i en concret l’especialitat d’educació física, per tant ha sigut continuada, fins a donar el salt a la política, on porte ja uns anys.
Els meus inicis en la política van ser com a regidor d’esports del meu poble, Almassora i després en 2007, com a diputat d’esports en la diputació de Castelló.
El que m’apassiona és el mateix esport, l’activitat física, a més de tots els valors que venen amb la pràctica d’aquest, la possibilitat de poder relacionar-te en les persones en algunes especialitats esportives en la naturalesa, tant en la mar com en la muntanya a l’aire lliure, perquè et dóna sensació de llibertat i relaxació. A més de la satisfacció personal i les sensacions agradables i de plaer per al teu cos, que et produeix la pràctica de l’esport.
“El que m’apassiona és el mateix esport, l’activitat física, a més de tots els valors que venen amb la pràctica d’aquest”.
P.- Quina diferència hi ha entre el professor i el diputat?
R.- N’hi ha diferencies sobretot en el tipus de treball que fas, quan eres professor la prioritat és el fet d’educar a xiquets i xiquetes a través de l’esport en tots els valors que comporten, d’ajuda i respecte tant al contrari com al company i els valors que produeix l’activitat física.
Com a diputat és una tasca diferent perquè el que estem fent és promocionar i gestionar l’esport però a un altre nivell.
Però tenen un punt en comú, el servei públic, bé siga a través de l’educació o de ficar mitjans per a la promoció esportiva als ciutadans.
P.- D’on va nàixer la idea de ‘Castelló Escenari Esportiu’?
R.- Aquesta idea va nàixer dins de l’estudi de l’estratègia, que com a govern provisional teníem. Javier Moliner tenia clar que qualsevol tipus d’activitat que férem com a equip de govern havia d’anar dirigida a la promoció i ajuda als pobles, a sentir orgull del nostre territori.
Per això, en l’àrea d’esports el que vam fer va ser valorar el nostre territori com un destí per a practicar l’esport.
‘Castelló Escenari Esportiu’, respon a valorar una terra, una província que pot ser capaç de ser destinació esportiva, bé siga per a l’esport popular o competicions que vinguen nacionals o internacionals. Aconseguir aquest objectiu ha sigut molt fàcil, per un costat perquè tenim aquest escenari, tenim instal·lacions esportives espectaculars, a més d’un escenari natural com és la nostra costa per a pràctica d’esports nàutics i també escenaris, per esports a la muntanya, a banda de les carreteres per a la pràctica del ciclisme, entre altres.
‘Castelló Escenari Esportiu’, a més de ser el que el seu nom indica, treballa per la promoció de l’esport, però també de l’economia, del territori. En definitiva a la gent que viu a l’interior, estàs donant-los més oportunitats econòmiques, perquè l’objectiu és que la gent que viu en els pobles menuts puga tindre els mateixos recursos i serveis que tenim en la zona costanera.
“‘Castelló Escenari Esportiu’, respon a valorar una terra, una província que pot ser capaç de ser destinació esportiva, bé siga per a l’esport popular o competicions que vinguen nacionals o internacionals”.
P.- El projecte està complint totes les expectatives que s’esperaven?
R.- Absolutament, sí. En aquests moments i en aquesta perspectiva d’anys, en l’àrea d’esports estem complint. Per un costat, en aquests moments tenim com a esport popular 16 circuits, com dues curses d’asfalt, curses de BBT, d’un circuit de cicloturisme, que també hem encetat enguany, però també circuits, més de cara a l’estiu com és el de tenis platja el de voleibol platja, el de natació en aigües obertes en la zona de platja. Quan jo vaig entrar, hi havia un circuit només,
Relacionat amb ‘Castelló Escenari Esportiu’, hem aconseguit que moltes federacions vegen en Castelló un aliat per a poder celebrar campionats d’Espanya, bé siga en l’àmbit infantil, juvenil, cadet, categories inferiors, que el que fan és que molta d’aquesta gent porte familiars que vénen a veure els campionats i que aporten a l’economia aquesta ajuda, aquest valor.
“A més, en els últims anys, ens hem marcat l’objectiu que la marca ‘Castelló Escenari Esportiu’, siga també un destí internacional”, i aquests anys estem complint-lo en diferents pobles. Tant en el ‘RedSand’, que és un prova del circuit motocròs, com el d’aquest cap de setmana amb el campionat del món de seleccions d’Ultra Trails i moltes altres proves .
P.- Penses que haurien d’haver-hi més iniciatives perquè els xicotets feren més esport?
R.- Aquest és un tema més complicat i que requereix una política. Cal entendre, que per un costat estan els xicotets en centres educatius, on hi ha excel·lents professionals d’educació física, a on el seu horari i en el seu currículum practiquen esport. Aquests intenten que la gent s’aficione i que puga assumir eixos valors que es transmeten a través de l’esport.
Per un altre, tot el que és l’esport bàsic, promoció esportiva, és una tasca que depèn dels ajuntaments i està dins de les seues competències, per tant deu d’haver-hi aquesta unió, que de vegades no està i després l’esport escolar, que ve de la mà de la Generalitat Valenciana i dels centres educatius. Per tant ací, hi ha iniciatives, sí, però antec que estan un poc desconnectades i que s’hauria de potenciar un poc més aquesta connexió, i intentar que fora en línies molt més compensades o en línies de promoció en una programació més unificada.
“Hi ha iniciatives, sí, però antec que estan un poc desconnectades i que s’hauria de potenciar un poc més aquesta connexió”
P.- Com a professor, opines que els centres educatius s’esforcen el suficient perquè els estudiants s’aficionen a l’esport?
R.- Jo entenc que sí, en els recursos que tenen, afortunadament cada vegada els col·legis tenen més recursos a nivells tants humans, com materials i per descomptat que es fa un gran esforç. Jo puc contar l’experiència en Almassora, en el poble on jo estava, on vam crear els professors d’educació física un seminari, on setmanalment ens reuníem per a intentar unificar programacions, competicions i activitats.
De forma que tots els xiquets del poble al final hagueren pogut fer les mateixes activitats d’educació física, tant dins dels col·legis a escala curricular, com fora en instal·lacions, que no són fàcils de poder practicar en els col·legis, com pot ser, per exemple el que els xiquets de tercer, quart i cinqué a l’acabar l’escola pogueren passar per la piscina, en un mitjà que és impossible fer-lo en el col·legi, o les excursions que podien fer en les setmanes blanques, on practicaven l’esquí o la vela.
Però com et deia abans, relacionant en la pregunta anterior, antec que hauria d’haver-hi un treball més conjunt i coordinat entre les que tenen competències en l’àmbit dels més menuts com és la Generalitat, i els ajuntaments, a través de la promoció de l’esport base, junt amb els clubs esportius de les poblacions, que moltes vegades porten les escoles esportives municipals.
“Hauria d’haver-hi un treball més conjunt i coordinat entre la Generalitat i els ajuntaments, a través de la promoció de l’esport base”
P.- Què opines sobre el veto de la Generalitat Valenciana a proves esportives en espais naturals?
R.- No em pareix bé, entenc que el que estem fent des de la Diputació, que és una de les línies, de portar activitat física a l’interior de la nostra província, perquè és una tasca esportiva perquè la gent s’aficione cada dia més a l’esport i això significa més temps d’oci i un benefici per a la mateixa salut, a més d’una qüestió econòmica, perquè li donem la possibilitat de desenvolupament econòmic als pobles més menuts.
Em pareix malament perquè jo antec que aquestes proves són absolutament respectuoses en el medi natural, perquè els organitzadors són els que més s’estimen el mateix medi natural, que moltes vegades en un percentatge elevadíssim són els clubs del mateix poble i lògicament la gent que estima el seu poble el que vol és preservar-lo i no destruir-lo.
En moltes d’aquestes proves, els clubs i els organitzadors, el que estan fent és recuperar sendes que estaven perdudes, netegen la zona on es desenvolupa la prova, que moltes vegades és en la muntanya i es té un exquisit cuidat. Per tant jo crec que hi ha un equilibri, entre el que és el desenvolupament de l’activitat i el respecte mediambiental.
“Em pareix malament perquè jo antec que aquestes proves són absolutament respectuoses en el medi natural”
És possible que en algun moment s’haja de ficar algun tipus de limitació, o de coordinar, però antec que és absolutament compatible, el fet de poder fer activitats en la natura, en el respecte mediambiental i dels espais naturals.
Tant corredors, com bikers, com organitzadors són els primers i els més interessants, i els que més estan contribuent en aquest moment en el manteniment i cuidat pel medi natural.
Són gent que el que fan és netejar, per a les proves abans, durant i després i cada dia estan implementant més mesures de conscienciació, per un costat i de prevenció per al cuidat del medi ambient, per l’altre.
P.-Aquest fet penses que perjudica la província, ja que hi ha molts afeccionats a les carreres d’atletisme realitzades en la muntanya?
R.- Absolutament sí, està perjudicant i entenc que el que cal buscar són espais de diàleg, on es puga parlar tranquil·lament sense cap tipus de fanatisme i llevar-nos dogmatismes, ací no estem treballant per partits polítics, sinó des de les administracions, i almenys ací estem fent-lo des de la Diputació per la promoció del nostre territori, i quan parle de territoris, parle dels pobles i de les persones que viuen en aquests pobles.
És dir a través de l’esport i de l’activitat física, a les persones que viuen als pobles més menuts, estem intentant donar-los possibilitats de vida, de desenvolupament econòmic i ajudant-los.
Per tant antec que ni han espais de diàleg, l’any passat, recorde quan es va produir la primera prohibició en la prova d’Alcúdia de Veo, es va produir una revolució entre tots els organitzadors i provincialment també.
Jo personalment, des de la Diputació, vaig promoure una reunió en un total de 25 clubs, amb molts organitzadors, representants d’organitzacions de carreres tant a peu com en bicicleta, en el director general, Toni Marzo i en aquesta vam optar per reivindicar els valors que jo et deia, el fet de poder treballar l’activitat física i l’esport en la muntanya, en el medi natural.
“Quan es va produir la primera prohibició en la prova d’Alcúdia de Veo, es va produir una revolució”
En aquesta reunió, vam dir que no estàvem d’acord amb aquesta restricció i vam ficar damunt de la taula possibles solucions que ajudaren a aquest equilibri. A la Generalitat li va va paréixer bé, ens va dir que en novembre de l’any passat estaria la nova normativa i que arreplegaria ixes suggeriments que li van fer arribar per escrit i en les que estaven d’acord, que ho tindrien en compte, però a hores d’ara encara no el tenim.
Per tant, insisteix, crec pot haver-hi un equilibri entre la realització de l’activitat física en l’esport i el respecte mediambiental, i en aquesta línia de diàleg, en la que crec que devem estar les institucions, treballant pels habitants de la nostra província en aquest cas, i no els partits polítics.
