Conscient que les grans urgències necessiten reflexions serenes, el Conseller d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, Rafael Climent, es troba al centre d’una complexa Conselleria que ben bé podria semblar una àgora calidoscòpica, amb mercat i bosc inclòs, compartint ecosistema.
Polític, filòleg i professor es reconeix “utòpic en política” encara que, exquisidament prudent a l’hora de reconéixer-ho, posa punts suspensius a l’adjectiu amb un somriure seré. Alacantí, de Muro d’ Alcoi, enamorat de les ‘filaes’ i coneixedor de l’incommensurable valor de la felicitat del dia a dia, sembla que encara sap gaudir d’una bona conversa “a la fresqueta d’Agres” amb la companyia dels seus.
-Sr, Climent, comencem fent pedagogia: estem prop del 9 d’Octubre, un dia en què molts escolars s’apropen a conéixer el funcionament del govern autonòmic i les seues competències a cada àrea. Si vosté haguera d’explicar-los què fa la Conselleria que presideix, com ho faria?
-Meneja al cap amb un lleu somriure- “Ui….! És complicat, els diria que és una conselleria important per a la vida, i fins i tot nosaltres hem encunyat el terme “econovida“, en el que posem de manifest és que a la vida tot és economia però bàsicament des del meu punt de vista l’economia ha d’estar centrada tenint en conter sempre dues premisses: que qualsevol projecte que desenvolupem a la nostra vida ha de tenir en conter sempre a les persones, ...és a dir, les persones com a eix fonamental i després la cura del territori.
És a dir, si nosaltres som capaços de desenvolupar el nostre projecte de societat, farem una societat més inclusiva, més cohesionada...això seria la idea però és de veres que és una conselleria molt diversa i que toquem molts aspectes com és el que ha de veure amb la indústria...la innovació, la marca, i una cosa tan importantíssima i fonamental com és el treball!...però açò serie simplificant molt! -afegeix–
– Quan parlem dels projectes d’esta Conselleria i més encara quan vosté repeteix al capdavant i ha parlat moltes vegades de mirar “amb llums llargues“, després dels primers quatre anys eixes propostes i eixos de treball establerts quan han de donar fruits?
“Jo crec que estan donant fruit i cal posar xifres damunt de la taula, el creixement de
l’índex de producció industrial, del comerç exterior amb 5 anys consecutius en números històrics, si tu mires les dades de l’atur, és de veres que encara tenim molta gent en l’atur però hi ha moltes persones menys…..però en 239.000 persones més afiliades a la SS. Això són números, encara que caldria tenir en compte altres coses, que ens indiquen que estes polítiques estan donant resultats….
I quan jo parle de llums llargues és que hem de planificar, quin model de societat volem, i el volem pel 2050 no el volem per guanyar les eleccions que és eixe curtterminisme en què la política hi ha estat immersa des de fa molt de temps i hem de canviar el paradigma. Nosaltres tenim el pla de la indústria valenciana que mirà molt més enllà del 2030, o si tu tens un pla d’impuls de la digitalització, és important per eixe futur,.… hem de posar una mirada a llarg termini per replantejar-nos moltes coses, i això, sempre fa por. Donar l’impuls per un món globalitzat, per ajudar a les persones”. Hem de treballar de manera coordinada, cooperativa i a més a més treballem des de baix, des de les associacions, des de les persones perquè ens diguen i participen en estor projectes”.
-És important també per tot això que diu, l’equip de les persones de què es rodeja. Fa unes setmanes, dia la Sra. Torró, secretària autonòmica, en una entrevista que amb ella és molt fàcil treballar, que és una persona “molt botànica” vosté què n’opina?
“Totalment d’acord, no lleve ni una de les comes que la secretaria autonòmica va dir, la veritat és que hi ha molt bona comunicació, n’hi ha molt bon ‘feeling’ i tenim molt clar perquè estem en una conselleria d’economia sostenible, per a treballar dia a dia per millorar la vida de la gent i generar el màxim benestar. Jo estic molt content que Rebeca Torró puga estar ací i puguem treballar en eixos objectius”
-Dins de la Conselleria en les diferents branques, vosté fa uns mesos anunciava ajudes a les indústries, a la digitalització el comerç, a l’àrea de treball, a Labora mitjançant plans de formació….moltes inversions...tot això, poder conjugar eixos plans a llarg termini amb la immediatesa de les necessitats de les persones, que vosté coneix perfectament a la seua etapa d’alcalde, el “jo no tinc treball”...això creu que la gent ho entén?
“No, jo ja li dic que no”, –contesta contundent- “perquè si una persona està aturada, sembla que tot estem fent-ho mal. Ho veu des del seu punt de vista i diu: ‘a mi no em toco’, i ho estic passant mal. Això és una realitat, el que passa és que ací hem d’analitzar moltes coses perquè nosaltres tenim un problema estructural i de voluntat política. El problema estructural és el nostre model. Per mi el més important en una societat és l’educació, tenint en conter el model que volem”.
“Nosaltres necessitem una economia productiva imperant, quan el primer sector i el segon funcionen, l’agricultura i la indústria funcionen, eixa economia és potentíssima. No vull parlar que no siga important el ‘sector serveis’ vull dir que hi ha massa intermediaris que no són productius des del meu punt de vista. Cal buscar un altre model!! A mi m’encantaria que tinguérem una economia més basada en la producció perquè entec que eixe tipus d’economia és el que genera una estabilitat en l’ocupació en un territori. Hem de pretendre tindre una estructura més sòlida!
No sé, si m’explica,.… valga’m Déu criticar, el que un faça o deixe de fer, un ha de treballar a voltes om poc perquè el sistema no ens dóna totes les possibilitats, però sí que hem d’anar a gent formada i tindre una estructura econòmica de talent i això també ens donaria uns guanys al nostre territori……
I l’altre tema és que hem de tindre és el de la voluntat política amb una reforma laboral que permeta unes circumstàncies de treball dignes…”
-Sr. Climent, disculpe però precisament als últims anys de gent ben formada i competitiva en tenim molta que està treballant amb un mercat laboral, per exemple al sector comercial per salaris de 850 euros, obrint els diumenges….A veure, com li explica el conseller a totes eixes persones això de ‘l’econovida’?
.“….Bé,.… doncs revertint, com estem intentant fer des de la Conselleria al final el que
nosaltres hem de fer és posar a l’abast de la nostra societat totes les eines perquè aquells que estan formats puguen treballar en això en què s’han format….la veritat és que no estem fent les coses bé….-reconeix amb semblant seriós- “…I ací també hi ha un altre ingredient que jo els dic als empresaris quan es queixen que no troben gent formada: ‘si tu vols que el talent es quede ací també hauràs de plantejar un sou digne perquè eixes persones es queden’. I una societat sense talent és una societat perduda!”
-I per aconseguir tot això, per coordinar-se també fa falta molta transversalitat entre conselleries però a més també internament a les diferents àrees de comerç, indústria, treball, innovació…..com s’organitzen i quin treball específic li va encarregar a cada membre? “La veritat és que seguir implementat les polítiques que portàvem però l’objectiu fonamental és que des de cadascuna de les direccions generals puguem ajudar a les altres i sempre fent política de baix cap a dalt! Eixa és la premissa que jo intente donar i després incidir en la màxima transversalitat i que tots puguen saber el que estan fent uns i altres“
– I ho ha aconseguit? “Estem intentant-ho…..perquè és importantíssim quan parlem d’energia, que sigua coneixedora indústria, treball, tot està interrelacionat i tots i cadascun dels directors saben que tenen la seua transversalitat, per tant ha d’estar tot interrelacionat…jo pense que estem funcionant molt bé, ...en molts aspectes jo pense que hem millorat moltíssim perquè veníem ja d’un treball molt rigorós buscant estructura de cara al futur ara simplement estem mirant com implementant això, i a més no hi ha hagut tants canvis…!”
-Vosté parlava d’ocupació estable, de qualitat…...què és un treball de qualitat? Quant s’ha de cobrar? Quantes hores s’ha de treballar per poder parlar d’una ocupació de qualitat?
“A veure, –comença conscient de la importància de deixar clara la seua opinió- no hi ha cap ocupació, des del meu punt de vista, que siga de qualitat, en la qual una persona no es senta gens a gust anant a treballar. És a dir, jo començaria a definir el treball o la qualitat en el treball bàsicament en què les persones hem de trobar-nos a gust, per tant és important que el treballador o la treballadora tinga una participació fonamental en la construcció d’eixa empresa, en el dia a dia. Per tant jo advoque per una empresa participada”.
-I remunerada en moneda social? -somriu, buscant la complicitat de la seua cap de comunicació i mirant directe a l’entrevistadora – “Doncs, és una possibilitat!, ahí ja és qüestió que anem treballant buscant eixes alternatives o models que també advoquen pel bé comú. Jo no sé al final…jo pense que si la remuneració es dóna el que he dit, podrem buscar eixa dignitat a l’hora de viure, per tant en 1400 un podrà viure amb dignitat i un altre amb 1800 no ho farà. Jo ho torne a repetir, el fet d’alçar-te content per anar a la teua tasca és la base!…i no és gaire fàcil!” -afegeix amb semblant seriós-.
-Paral·lelament a açò, un altre dels indicadors d’eixa qualitat és la jornada laboral, per temes de conciliació, el secretari autonòmic ha arribat a parlar de menys dies, creu que açò és factible a curt termini?
“Bé, és important que açò estiga en el debat com a reflexió perquè al final el més important és el model de societat que volem i a partir d’ahí hi ha moltes coses, per exemple el canvi climàtic però tot això necessita uns estudis, d’una realitat, d’uns horaris socials quant al tema de la conciliació….vull dir, és bo que aparega eixa reflexió però és de veres que hi ha una complexitat tremenda que haurem d’anar analitzant. Però al final l’objectiu hauria de ser el benestar de la gent...la felicitat de la gent…. Doncs anem a veure què fem! I si és que aparega una jornada reduïda...anem a veure-ho”.
“Està claríssim que guanyarem més des de la conscienciació de la gent que no des de la regulació! -afirma amb seguretat- I això es podria regular, ho pot regular l’estat, ací també el govern central podria regular per hores, però és de veres que nosaltres no vivíem en una societat productiva, sembla que perdem molt de temps…..és el mateix que quan a mi em preguntaven allò d’obrir els diumenges….tot va en funció del model de societat que volem….està clar que tothom no pensa igual….però jo pense que la reflexió ha d’estar!!!
“Que per primera vegada una administració tinga la capacitat de posar reflexions sobre la taula és positiu, perquè normalment les administracions es dediquen a utilitzar el Diari Oficial o a legislar per a marcar el ritme d’una societat però de vegades sense cap reflexió prèvia de cap a on hem d’anar!”
“JUGANT” AMB EL CONSELLER
-Conseller, per acabar, si li pareix bé, anem a jugar un poc – el conseller es menege divertit a la cadira i riu sorprés, mentre la seua assessora, a l’altra banda de taula, també alça el cap amb un somriure expectant – “No sé si me’n recordaré...però anem a veure” -afirma decidit-
-Jo li faré una sèrie d’afirmacions i vosté només ha de contestar, ràpidament el primer que li vinga al cap!
1.- “Contrabando”: -Riu- “Molta felicitat”, –riu obertament amb els ulls brillants- sí perquè és la filà de la meua vida, és on millor m’ho he passat i gaudeix moltíssim eixint a les festes del meu poble!”
2.- Parlem de menús, quan pagaria per un menú del dia en un xicotet restaurant, fet amb productes proximitat perquè fos rendible pel que ho fa i amb un preu just? –“El que en demanem”, –respon convençut sense dubtar-
3.- Botànic III: -Dedica uns segons a escollir la resposta- Factible!
4.- Agres: Agres….és on passe jo una part de l’any de la meua vida…. Frescoreta, tranquil·litat...família……
5.- Compromís-Más País, aventura, estratègia o embolic? -Riu divertit!!!- “jo diria que tàctica”
6.- 10 de Novembre, una prova de fortalesa? ….”Segur!”
7.- Un número de telèfon: 965530557….li sona? -Alça els ulls pensatiu tractant d’ubicar el número- “Em sona… em sona moltíssim…. 0557..!”
Va!, li dic: l’ajuntament del municipi d’on vosté ha estat alcalde!!! -Riu divertit-!!! No cridava, però em sonava,... em sonava moltíssim, l’ajuntament de Muro!!!!!
8.- Es creu un utòpic de la política? mmmm….. Sí, jo diria que sí….ho deixarem així!!!
9.- Al seu discurs quan li van donar la Conselleria vosté citava a Sartre parlant de la felicitat, i ara n’hem tornat a parlar, vosté és feliç? La veritat és que sí, i ara mateix tenir la possibilitat en esta vida de fer el que un ha decidit fer, això implica molta felicitat! i jo m’alce tots els amb moltíssima felicitat i moltes ganes!!!
