Rosa Pérez: “Si jo governara per por o per interès, me n’aniria a la meua casa”

Rosa Pérez és diputada de Teatres, Inclusió Social i Memòria Històrica de la Diputació de València

Qui és Rosa Pérez?

Doncs una noia de Catarroja. Que gaudesc amb les coses, com la majoria dels mortals: llegint, viatjant, i estant i gaudint dels meus amics i la meua família.

PublicitatTroballengua  

T’imaginaves aquí fa 4 anys?

Governant? No. No podia pensar fa quatre anys com anava a ser el canvi al govern de la diputació. Dt. semblen dues diputacions completament diferents la que jo vaig viure en la primera legislatura i la que estic vivint ara. És totalment diferent.

Passat el temps, com valores el canvi?

El canvi era imprescindible. Era una qüestió de salut democràtica. El que cal fer ara és fer un canvi substancial. Per a mi cada dia val. I per això estem fent tantes coses en tan poc temps. Conscient que una legislatura és molt ràpida. És una oportunitat i cal aprofitar-la. Entrar a valorar si tothom ho aprofita, és una qüestió d’entrar a menors. Però per descomptat és el que cal fer. No pots que passen quatre anys i que les coses en les polítiques més fonamentals segueixen igual. S’han de notar canvis

Ets una dona preparada i amb les coses clares Ha estat dur començar en la diputació des d’un grup minoritari com EU?

Jo vaig arribar amb el convenciment que les coses no es feien com s’havien de fer. I des del minut un va estar fent un treball de recerca i de molta fiscalització. Perquè és la tasca fonamental de l’oposició, que, a part de proposar, és fiscalitzar. I el problema és que al final la tasca de fiscalitzar, tal com s’estava fent, es converteix en una tasca de persecució de delinqüents. Jo no m’he presentat per perseguir delinqüents. Jo m’he presentat per governar amb un programa. El problema és que em vaig situar en l’oposició i a fiscalitzar la legislatura passada. I jo em vaig adonar que els expedients que demanava no quadraven. Vaig ser una mica recopilant tota la informació. I vam fer un treball, juntament amb el qual era el meu assessor Josema, molt gràn. Perquè arribàvem a investigar les empreses, anar lligant caps. Jo repetesc molt que quan un polític deixa de fer alguna cosa, per por o per interés, és millor que es vaja a la seua casa. Llavors no em podia callar per por ni per interés. Encara que saps molt bé a qui t’estàs enfrontant.

El PP ha estat i està molt estés al País Valencià…

Clar. La labor de fer determinades propostes vaig aixecar polseguera. I clar, per a ells la legislatura era molt tranquil·la. Però jo no venia a això. Jo era advocada. Jo tenia el meu despatx. I si vaig venir aquí, vaig venir a fer el meu treball com tocava fer-ho. I crec que ho vaig fer.

Has treballat molt per la sensibilització de la memòria històrica. Com ha estat aquest procés?

Jo estic bastant acontenta amb el treball que hem fet. Hi havia un deute històric. Que tenim en aquest país les cunetes i els cementiris plens de fosses comunes. La qual cosa constitueix una vergonya, perquè qualsevol democràcia que es denomina com a tal. I que nosaltres som l’única administració valenciana que està exhumant les fosses. Portem en aquests moments més de cent exhumats. És el que deia anteriorment de l’oportunitat Quants anys hem estat demanant que es traguen als desapareguts de les cunetes? I que els recullen les seues famílies. I això no s’havia fet. Per a nosaltres era una de les prioritats que teníem clares. I de fet en el 2015, quan arribem, no teníem pressupost, però quan arribem es va posar immediatament en marxa. I el resultat està aquí. I ara tenim les subvencions. I seguirem exhumant.

Has tingut contacte amb les famílies dels exhumats?

Ha estat una vivència impressionant. Sobretot, en els casos quan hi ha fills. I estan emocionats, et donen les gràcies, i sempre dic que no m’han de donar les gràcies perquè al final es com a excepcional alguna cosa que no és excepcional. Jo pense que he complert amb la meua obligació, i amb el meu treball. El que passa és que com durant quaranta anys no s’ha fet, sembla alguna cosa excepcional.

I per a nosaltres també és fonamental les polítiques de memòria. Dins d’això, un dels programes que més destaque, són els programes de memòria. Hem editat el video “Temps del silenci”. Que va dirigit als estudiants de secundària. Durant el que és en quaranta minuts, el temps d’una classe, es troben amb un documental on s’explica l’època de la dictadura. Són només pinzellades de tot el que hem fet en memòria històrica. Des de les exhumacions, fins a les subvencions per a la retirada de vestigis franquistes, les subvencions per a la posada en valor del valor de la memòria, fins a inaugurar una exposició anomenada “no va haver-hi pau després de la guerra”. Estem a punts de treure una sèrie amb trenta-cinc entrevistes de represaliats. És molt important gravar aquests testimoniatges vius que queden, i que tenen tant a transmetre. Hem fet altres programes com a “Memòria a la Biblioteca”, fent llibres per a les biblioteques dels municipis que s’han volgut adherir. Hem organitzat, juntament amb la Universitat de València, un congrés sobre el franquisme. Hem fet moltes coses més, però ha estat molt treball en molt poc temps.

Has trobat oposició a l’hora d’indagar en aquests temes?

A mi amb el tema de la memòria històrica em fa l’efecte que s’ha fet un treball de conscienciació, que ens ha aplanat bastant el camí. I que de molts temes que s’han dit fa molt temps, ara es comença a parlar. Diguem que al principi vam tenir alguns problemes tècnics per al tema de les exhumacions, però jo estava disposada a arribar al final. I si algun funcionari hagués intentat fer un informe per parar-ho, hauria anat als jutjats. I hauria fet el que fes mancada. El fet és que les exhumacions es van realitzar i s’estan fent. Som des de fa quaranta-dos anys l’única i primera administració que està exhumant, evidencia les polítiques que s’han estat fent de tot el contrari.

Fins a quin punt has intentat parlar amb “Lo Rat Penat” en els temes dels jocs florals?

Jo amb “Lo Rat Penat” he arribat fins a parlar-los personalment i convidant-los a parlar i explicar-los el perquè. Van tenir una actitud que vaig haver de dir-los deixassen de xisclar-me en el meu propi despatx. Una actitud que no han tingut en altres casos, però sí davant les persones que estàvem allí reunides. La qüestió de “El *Rat *Penat” és una qüestió sobre el Teatre Principal. Abans ells tenien molt espai lliure. No es programava com ara. Llavors quan nosaltres entrem, un dels punts principals era fer del Teatre Principal una de les catedrals del teatre. El fonamental per a una catedral del teatre és programar. Això va fer que, en el segon any, hi hagués moltíssimes menys dates per accedir.

Jo els vaig cridar per explicar-li-ho per deixar-los clar que no es tracta de “Lo Rat Penat”, ni que jo tinga alguna cosa en contra. Perquè això és independent. I un càrrec públic ha de distingir el que li agrada, del que deixa d’agradar. Jo l’hi vaig explicar a ells, i ells volien que jo fes una excepció. Al que jo em vaig negar per complet. I ells van dir que anaven a tractar de treure-ho en premsa, que això anava a tenir les seues conseqüències. I jo els vaig dir el que sempre dic: que si jo governés per l’interés o per por, m’aniria a la meua casa.

En què es traduirà l’augment de pressupost en inclusió social en Diputació?

Els serveis socials de base van a tenir més personal. El que ens permet augmentar la ràtio. Nosaltres calculem el nombre d’empleats pel número d’habitants que té el municipi. Per tant, hem baixat aquesta ràtio. I més diners pel que són els projectes: Ajuda alimentària, pobresa energètica, … Anem, tot el que porta serveis socials.

Quin és el seu projecte per EU?

En EU es reconeix tot el treball que el grup ha realitzat durant aquests anys. És un moment d’enfortir l’organització. És cert que EU ha perdut la seua representació en les corts des de les últimes eleccions, però cal tenir en compte que la nostra força municipal va créixer molt més. I que tenim molts regidors, i més alcaldies, desenvolupant un treball polític importantíssim des del municipalisme. Que no oblidem que la institució més propera a la ciutadania és l’ajuntament. Que moltes vegades, el millorament de les condicions de vida de la ciutadania es fa des de la municipalitat. I allí s’està fent un treball important. En pobles com Xàtiva, Gandia, La Vall d’Uixó, Torrevella… els nostres companys de la província d’Alacant també han estat fent un treball brutal.

Davant la proliferació de partits d’esquerres, Quina és la riquesa que aporta EU?

EU està fent més del que sembla. Sobretot, des de la política municipal. I EU segueix sent completament imprescindible. Per la formació que té la nostra militància i els nostres propis càrrecs públics. I per l’experiència política que té EU. I perquè hi ha polítiques d’esquerres que només les defensa EU.

Creus que s’arribarà a un punt de concòrdia entre vosté i Rafael Pérez Rodríguez?

Nosaltres hem intentat la concòrdia des del minut 1. Quan vam obtenir el 49% en l’assemblea del 15 d’octubre de 2015, malgrat que no estàvem d’acord en alguns temes, mostràvem la nostra disponibilitat a integrar-nos en aquesta executiva. I tenint clar que una organització no pot funcionar el 50% contra l’altre 50%. Nosaltres brindem el nostre suport per integrar-nos, per començar a treballar conscients de la capacitat de molta gent de la nostra candidatura que podia aportar molt al projecte. I que, a més, fa moltíssima falta. De la mateixa manera que volem integrar-nos si som minoria, voldrem integrar-nos si som majoria. La nostra preocupació ara és si tornen a guanyar, si va a passar el mateix.

Quines novetats hi ha per a aquesta temporada en teatre?

Nosaltres estem molt contents, tant amb la temporada del Principal, com amb la temporada del Escalante. Hem apostat per la producció pròpia, i per exemple “Tic *tac”, que ha estat una producció patrocinada per l’Institut Valencià de Cultura, per a la Diputació i la Delegació de teatre, ha estat un èxit. El cas és comparar una programació del 2015 amb la qual tenim ara. Per exemple, ara tenim produccions tan bones com “El laberint màgic”. O per exemple produccions amb la participació de Luis Omar. I d’ací a poc temps estrenarem una producció pròpia entre l’Institut Valencià de Cultura i la Diputació.

Més recaptació, més exhibició, més producció. Ja estem començant a treballar en les produccions de la temporada següent. I que, malgrat no tenir un edifici fix el Escalante, aquest Nadal hem penjat el cartell de ple.

PublicitatDesdejuna amb Actualitat Valenciana