Les declaracions de la Consellera de Sanitat, Ana Barceló, sobre la prohibició de celebrar-se festes multitudinàries en la Comunitat Valenciana fins que hi haja una vacuna contra el COVID19 ha sigut un pitxer d’aigua amb gel per als principals sectors festers.
I les respostes no s’han fet esperar per part del col·lectiu de Moros i Cristians. Ells porten mesos esperant un protocol de mesures sanitàries per a poder organitzar les seues festes, però no una prohibició.
Hem parlat amb Pepa Prat, Presidenta de Unió Nacional d’Entitats Festeres de Moros i Cristians, qui afirma haver-se assabentat de tal notícia per la premsa i que espera que siga més fruit de titulars exagerats que d’una realitat pròxima.
De fet, assegura que va mantenir una videoconferència amb Barceló el 30 de setembre, tan sols uns dies abans de tal bomba informativa i que en cap moment la Consellera li va traslladar la seua intenció de prohibir les festes de Moros i Cristians en la Comunitat. És més, no se celebren només en esta autonomia sinó que ciutats com Lleida, Granada, Conca o Albacete també alberguen estos esdeveniments plens de tradició, colorit i pólvora.
Prat aclareix que Barceló li va instar a anar a poc a poc i mes a mes, perquè la situació amb el coronavirus era molt canviant. “Quedem a parlar a primers de gener, però oficialment, insistisc, no em va dir que no hi hauria festes en 2021, per la qual cosa res és impossible de moment”.
Prat recorda que els sectors implicats en el món fester fa 7 mesos que no treballen, sobrevivint com poden, però mantenint la il·lusió a celebrar les festes en 2021, per la qual cosa “esta bomba els ha destrossat”.
Les primeres festes de Moros i Cristians que estan programades en l’àmbit nacional són les de Valverde del Xúquer (Conca), el 5 de gener. I, malgrat la notícia d’una possible prohibició, no han sigut cancel·lades.
“No hem cancel·lat cap programació de 2021. No ens creiem els titulars i esperem que Barceló ens cride i ens indique el protocol fixat per a la seua celebració”, aclareix Prat.
Quasi 90 poblacions nacionals estan pendents d’aqueix protocol i de saber si podran organitzar les seues benvolgudes festes i sobreviure a l’any de pèrdues econòmiques irreparables que han patit. No obstant això, la il·lusió no l’han perduda i mantenen visca l’esperança.