L’equip de Rodríguez reivindica el seu llegat per a revitalitzar la Diputació

Els tres anys de Jorge Rodríguez al capdavant de la Diputació de València han quedat aombrats, segons el seu equip més proper, per la seua detenció i recerca per suposada corrupció en Divalterra

L'expresident de la Diputació de València, Jorge Rodríguez (d), durant la compareixença en la qual va anunciar la seua renúncia a la presidència i a l'acta de diputat. EFE/Arxiu

Els tres anys de Jorge Rodríguez al capdavant de la Diputació de València han quedat aombrats, segons el seu equip més proper, per la seua detenció i investigació per suposada corrupció en Divalterra, un abrupte final polític per a qui, defensen, va intentar revitalitzar la corporació provincial en tots els seus àmbits.

Segons assenyalen a EFE des de l’entorn de Rodríguez, suspès de militància en el PSOE després de la seua implicació en l’operació Alqueria i que ha delegat també temporalment les seues funcions d’alcalde d’Ontinyent, esta recerca per malversació i prevaricació “ha enfosquit una gestió que va tenir com a fi obrir la institució als alcaldes i alcaldesses i acabar amb l’estil autoritari i unidireccional que va marcar Alfonso Rus“.

Asseguren que per al seu mandat provincial es va marcar com a objectius “dotar d’una major autonomia als municipis per a decidir les inversions (que s’han triplicat); criteris objectius per al repartiment dels recursos; col·laboració amb la resta d’administracions –especialment amb la Generalitat- i una atenció especial en la lluita contra la violència de gènere”.

També recorden els resultats de l’enquesta als 266 alcaldes de la província presentada el març passat que llançaven una valoració global de la institució d’un 8 sobre 10, mentre que la del president era d’un 8,38, i afigen: “Les dades demostraven que la nova Diputació sintonitzava amb els problemes i necessitats dels municipis“.

El Fondo de cooperació municipal, el pla d’Inversions Financerament Sostenibles (IFS) i els plans d’ocupació municipal, béns immobles, camins rurals i locals musicals sumen inversions per valor de 262 milions d’euros en el període 2016-2017, per a açò es va donar “plena autonomia” als alcaldes perquè decidiren on anaven i amb criteris objectius.

“Tot açò sense gastar més del que es té. A l’inrevés, el superàvit provocat durant la legislatura ha anat repercutint en obres per a la ciutadania i no s’ha ingressat en els bancs”, defensen des de l’equip de l’expresident.

Així mateix, valoren l’impuls donat a l’autoavaluació de l’Administració provincial i el fet que esta finançara en 2016 1.581 projectes per un import global de 69,1 milions; la major part de la inversió s’havia executat per empreses valencianes (80 %) o de la Comunitat (91%), amb un impacte total de 148, 2 milions en vendes i 60,7 en rendes i generant 1.207 ocupacions directes.

El seu equip també reivindica la decisió d’exhumar les fosses de cadàvers de persones afusellades en la Guerra Civil, la concessió de beques de retenció de talent, l’impuls al pla de creació de treball per a majors de 55 anys i un canvi en el model de gestió de carreteres que “prevalia la conservació i millora de la seguretat vial abans que les construccions faraòniques”.

Quan la violència masclista, recorden que Jorge Rodríguez va crear la Delegació d’Igualtat i va impulsar la primera xarxa d’Espanya de municipis contra la violència de gènere.

A més, enalteixen la seua decisió d’obrir a la ciutadania el patrimoni artístic de la Diputació amb l’exposició itinerant “Memòria de la Modernitat”, encara en marxa i on es poden admirar tresors de la pinacoteca de la institució provincial que van ser pintats per Sorolla, Pinazo, Valdés o Equip Crònica, entre uns altres.