Encara que les platges gaudixen de servici de socorristes per a vetlar per la seguretat dels els usuaris, estos no poden sancionar als que incomplisquen les seues instruccions, potestat que correspon a les entitats locals, amb caràcter general a la figura de l’alcalde-president de l’entitat.
Ja en la pròpia CE, en el seu art. 45 reconeix a tots el dret a disfrutar i l’obligació de conservar un medi ambient adequat per al desenrotllament de la persona, així mateix correspon als poders públics vetlar per la utilització racional i protecció dels recursos públics i finalment, s’establix que la llei pot fixar tant sancions penals o administratives a qui violen estos preceptes.
La Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de Bases de Règim Local, en el seu art. 25.2 atribuïx als municipis les competències per a garantir la seguretat dels llocs públics, entre els que es troben les platges, i la protecció del medi ambient.
La Llei 22/1988, de 28 de juliol de Costes regula la protecció, utilització i policia del domini públic terrestre, confirmant que el seu ús serà lliure, públic i gratuït, sempre que es realitzen d’acord amb la llei.
El Reglament General per al Desplegament i Execució de la Llei de Costes RD 1471/1989, d’1 de desembre assenyala les prohibicions i obligacions dels usuaris de les platges, establix un sistema sancionador de forma genèrica.
La Llei 57/2003 de mesures per a la modernització del Govern Local reconeix als municipis les potestats d’execució forçosa i sancionadora, i per a això dedica el seu Títol XI, on s’establix una tipificació d’infraccions, el procediment que s’ha de seguir i l’òrgan competent per a l’exercici de la potestat sancionadora, que pot recaure en la figura de l’acalde o de la junta de govern local, segons les característiques del municipi.
Ja en la platja, la figura del socorrista té com a funció la d’assistència i auxili dels usuaris, però a pesar de les constants reivindicacions del col·lectiu, al no estar considerats com a agents de l’autoritat, no poden sancionar a aquells que desatenguen els seus requeriments. En el cas d’ondejar la bandera roja i exigir al banyista que isca de l’aigua, i este no faça cas, el socorrista haurà de cridar al 112, a la Policia Local o la Guàrdia Civil, que si són agents de l’autoritat, i podran procedir a denunciar i incoar el procediment sancionador corresponent, que pot derivar en sancions de fins a tres mil euros.
En el cas que el banyista en qüestió vaig desoir desoïsca les instruccions de l’autoritat d’eixir de l’aigua, podria incórrer, esta vegada sí, en un delicte de desobediència, tipificat en l’art. 556.1 Codi Penal que està castigat amb pena de multa o fins a un any de presó.
En este últim cas, podria ser detingut perquè li siguen llegits els seus drets i informar-li de que se li acusa, abans de passar a disposició judicial.
