Les administracions públiques tindran més poder de decisió en el Teatre Principal que la participació privada

La Generalitat descentralitza la producció assumint els deutes d'altres espais culturals que tenien una precària situació econòmica

810

El Teatre Principal d’Alacant necessitava aquesta setmana una forçosa declaració d’intencions amb la signatura del document entre la Generalitat, Ajuntament i l’entitat privada financera del Banc Sabadell. Enfront de l’escenari d’aquest teatre es trobaven tots els actors involucrats. Però a aquest acte no podia faltar les declaracions realitzades des de València de la líder del Partit Popular Valencià, Isabel Bonig, davant el judici oral pròxim i les declaracions de tornar a presentar-se en 2019 a les eleccions municipals de l’alcalde de la ciutat. Bonig li demanava al president de la Generalitat que cessara a Gabriel Echávarri, al que l’alcalde li responia des d’Alacant que seguirà sent candidat en un 50% com ho marca els estatuts del seu partit i en al·lusió a comparar-ho amb Francesc Camps, li qüestionava si açò era bé o dolent. D’altra banda, el president de la Generalitat, Ximo Puig, exigia que “per salut democràtica i pel bé dels ciutadans s’ha de separar l’institucional amb el partidari per a no barrejar-ho tot” sentenciant que “aqueix és el problema que el PP i concretament de la senyora Bonig ha transmés permanentment”. “Les institucions no són de cap partit si no dels ciutadans i a través dels partits polítics s’arriba a tenir una representació i es tria un govern que és de tots els valencians en general”, resolia així el president de la Generalitat qualsevol comentari vinguera d’on vinguera. No obstant això, Isabel Bonig, també va demanar la dimissió del conseller d’Educació, Recerca, Cultura i Esport, Vicent Marzà, pel decret del plurilingüisme, però la valoració del conseller que va realitzar va ser que el seu objectiu és que els xiquets aprengueren tres llengües, ja que, considera que fins avui la deficiència idiomàtica en les llengües de l’anglés, valencià i castellà per part de l’alumnat és deficient. També va aclarir, pel que fa a la sentència del tribunal superior de justícia, que ells van respondre al seu interrogatori posat que no era una sentència sinó una cautelar on es deia que es paralitzava aquest decret. Per a Marzà, la seua intenció és que a la Comunitat Valenciana es dominen aquestes tres llengües, per açò, el propòsit que s’ha efectuat ha sigut el de formar a 10.000 professors en la llengua anglosaxona. Per a acabar amb aquest assumpte va parlar de l’oficina de drets lingüístics que no té caràcter restrictiu ni punitiu sinó d’intervenir entre ambdues parts, perquè no hi haja una discriminació lingüística en el territori valencià.

Teatre Principal
Josep Manel Sánchez

Però l’important de la reunió era el Teatre Principal i una signatura a tres bandes on comprometen fer-se càrrec de l’immoble i la programació. Malgrat l’esment històric que Alacant ha sigut la primera ciutat en 1607 de tenir un teatre en el territori valencià i la construcció del Teatre Principal en 1846 per part de vint-i-un comerciants i un parell de famílies, com recordar a l’alcalde José Luís Lassaletta Cano, que en 1984 va participar amb 53 milions de pessetes davant el deute de 40 milions que tenia la Caixa d’Estalvis d’Alacant i Múrcia, per primera vegada, una entitat pública era propietària amb 31 participacions enfront de les 31 participació de la CAAM i de les 2 de la societat musical. Ara com llavors, es torna a intervenir el Teatre Principal, conegut anteriorment com a Teatre Nou. Aquesta actuació a tres bandes com ja passara en 1984, però aquesta vegada, amb altres actors l’Ajuntament que ja tenia participació i dues que no van estar per aquell temps com és la Generalitat Valenciana i el Banc de Sabadell. Ambdues institucions públiques estaran a parts iguals, un 33,3%, amb la intenció de produir i rehabilitar aquest espai, descentralitzant la producció valenciana perquè avance el sector, és el que Marzà desitja d’aquest espai i dels quals té la Generalitat sota la seua tutela. El sotsdirector del Banc de Sabadell, Jaime Matas, aquest està convençut que aquesta col·laboració entre el privat i el públic aporta un escenari d’èxit per a una iniciativa com és la d’aquest teatre. L’alcalde d’Alacant va expressar que la necessitat que entrara la Generalitat en aquesta societat era primordial per a convertir el teatre en l’epicentre del districte cultural de la ciutat, i va afegir, que el teatre no té per què ser rendible econòmicament sinó socialment i culturalment. El fermall d’or ho va posar la intervenció de Ximo Puig, enumerant la intervenció que s’ha realitzat en Ciutat de la Llum, el desbloquege per 50 milions d’euros de l’Auditori de Torrevella i de la Casa de Cultura de Benidorm per 19 milions d’euros. “Hi ha molts elefants blancs en la geografia de la Comunitat Valenciana, s’ha fet una política molt de continent i poc de contingut, perquè es vol que el continent i el contingut vagen de la mà” va aclarir Puig. Encara que el document d’intencions que es va signar aquesta setmana no està reflectida la quantitat de tres milions d’euros, la prioritat és que el procés tant de rehabilitació com de programació es produïsca al llarg d’enguany.

Teatre Principal Actualitat Valenciana
Josep Manel Sánchez