martes, 16 abril 2024

Información y noticias de la provincia de Valencia

[:es]El Consell pide una reforma de la Constitución para reintegrar el Derecho Civil valenciano[:ca]El Consell demana una reforma de la Constitució per a reintegrar el Dret Civil valencià[:]

Aprueba una declaración institucional para solicitar la tramitación urgente de la reforma.

[:es]El Consell ha emitido una declaración institucional que insta a declarar de urgencia el procedimiento para tramitar la proposición de reforma de la disposición adicional segunda de la Constitución Española para la reintegración efectiva del Derecho Civil valenciano.

En este sentido, el Gobierno valenciano reivindica la modificación de esta disposición “como la solución más adecuada para alcanzar el reconocimiento del pleno ejercicio de la competencia exclusiva de la Generalitat para la conservación, el desarrollo y la modificación del Derecho Civil Foral valenciano, prevista expresamente en el artículo 49.1.2ª del Estatuto de Autonomía de la Comunitat Valenciana pero cuya efectividad se ha visto bloqueada por la restrictiva y sostenida interpretación que el Tribunal Constitucional ha venido haciendo de ella”.

A su vez, la declaración indica que “la aprobación de la citada reforma constitucional y su inmediata entrada en vigor en 2021 permitirían revitalizar una competencia exclusiva reconocida en el Estatuto de Autonomía y nunca impugnada”.

Tal y como recoge la declaración institucional del Consell, “la invocación del derecho al autogobierno solo adquiere pleno significado si tiene una plasmación real y efectiva, tanto en el ámbito institucional como en la vida cotidiana de las personas que son las principales destinatarias de su ejercicio”.

“Por ello, si desde un determinado territorio se reivindica legítimamente poder alcanzar el pleno ejercicio de una competencia, no se hace como mera expresión del deseo de un reconocimiento teórico, sino con la intención de que esa competencia sea el título habilitante para la adopción de iniciativas que redunden en beneficio de la ciudadanía”.

Antecedentes

“Tras la reforma estatutaria realizada a través de la Ley Orgánica 1/2006, de 10 de abril, fueron muchos los preceptos de la norma institucional básica valenciana que evidenciaron la voluntad de superar la tradicional asociación de conceptos entre la competencia para conservar, desarrollar y modificar el Derecho Civil Foral valenciano y la costumbre agraria”.

“De ahí que en 2007, 2011 y 2012, tres leyes autonómicas en materia de régimen económico matrimonial, relaciones familiares de los hijos e hijas cuyos progenitores no conviven y uniones de hecho formalizadas, respectivamente, trataran de dotar a la ciudadanía de nuevas herramientas jurídicas para satisfacer derechos, intereses y necesidades propios del siglo XXI”.

El Tribunal Constitucional declaró en 2016 “la inconstitucionalidad de la práctica totalidad del articulado de esas tres normas, al considerar que con su aprobación se había vulnerado la competencia exclusiva del Estado”.

“De este modo, la competencia exclusiva autonómica para conservar, desarrollar y modificar el Derecho Civil Foral valenciano quedó constreñida al ámbito de la vigente Ley 3/2013, de 26 de julio, de la Generalitat, de los Contratos y otras Relaciones Jurídicas Agrarias, modificada después mediante la Ley 2/2019, de 6 de febrero, de la Generalitat”.

“Desde que en 2016 se conocieron las referidas sentencias del Tribunal Constitucional han sido numerosas y variadas las iniciativas adoptadas por los poderes públicos y por entidades privadas para apoyar, de forma decidida e inequívoca, la reivindicación de un reconocimiento pleno y efectivo de la competencia exclusiva que el artículo 49.1.2ª del Estatuto de Autonomía atribuye a la Generalitat”.

Amplio consenso

En este sentido, la Declaración Institucional recoge que “más de quinientos municipios de la Comunitat han aprobado mociones en favor de una reforma constitucional al respecto; las Diputaciones Provinciales de Castellón y Valencia, la Federación Valenciana de Municipios y Provincias, universidades, colegios profesionales, sindicatos, organizaciones empresariales y un buen número de diversas entidades sociales y culturales se han mostrado también partidarias de buscar una solución que parece solo puede pasar por una modificación de la Constitución.

A su vez, “la Associació de Juristes Valencians (AJV) y la Cátedra de Derecho Foral Valenciano y Desarrollo Estatutario de la Universitat de València-Estudi General han jugado un papel esencial a la hora de divulgar la relevancia del problema y sensibilizar a la sociedad y al mundo académico sobre su trascendencia”.

“Fruto de toda esa labor de debate y reflexión política, social y académica fue la presentación y tramitación en Les Corts de la “Proposición de ley de modificación de la Disposición Adicional Segunda de la Constitución Española para la reintegración efectiva del Derecho Civil Valenciano”, aprobada en febrero de 2020 con un amplio consenso y el voto a favor de los Grupos Parlamentarios Socialista, Popular, Compromís y Unides Podem”.

“La iniciativa fue remitida al Congreso de los Diputados, donde fue admitida a trámite como Proposición de reforma constitucional y se acordó trasladarla al Gobierno a los efectos previstos en el artículo 126 en relación con el artículo 146 del Reglamento del Congreso, así como publicarla en el Boletín Oficial de las Cortes Generales y notificar la decisión adoptada a Les Corts Valencianes”.

“Transcurrido prácticamente un año desde que la Mesa del Congreso tomase tales decisiones, y pese a tratarse de una propuesta de modificación constitucional muy acotada (limitada únicamente a la adición de un nuevo párrafo en la Disposición Adicional Segunda de la norma fundamental), todavía no existe un pronunciamiento al respecto y por tanto persiste, en la práctica, el bloqueo de una competencia autonómica exclusiva”.[:ca]El Consell ha emés una declaració institucional que insta a declarar d’urgència el procediment per a tramitar la proposició de reforma de la disposició addicional segona de la Constitució Espanyola per a la reintegració efectiva del Dret Civil valencià.

En este sentit, el Govern valencià reivindica la modificació d’esta disposició “com la solució més adequada per a aconseguir el reconeixement del ple exercici de la competència exclusiva de la Generalitat per a la conservació, el desenvolupament i la modificació del Dret Civil Foral valencià, prevista expressament en l’article 49.1.2a de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, però l’efectivitat de la qual s’ha vist bloquejada per la restrictiva i sostinguda interpretació que el Tribunal Constitucional ha fet d’ella”.

Al seu torn, la declaració indica que “l’aprovació de la citada reforma constitucional i la seua immediata entrada en vigor en 2021 permetrien revitalitzar una competència exclusiva reconeguda en l’Estatut d’Autonomia i mai impugnada”.

Tal com recull la declaració institucional del Consell, “la invocació del dret a l’autogovern només adquireix ple significat si té una plasmació real i efectiva, tant en l’àmbit institucional com en la vida quotidiana de les persones que són les principals destinatàries del seu exercici”.

“Per això, si des d’un determinat territori es reivindica legítimament poder aconseguir el ple exercici d’una competència, no es fa com a mera expressió del desig d’un reconeixement teòric, sinó amb la intenció que aqueixa competència siga el títol habilitant per a l’adopció d’iniciatives que redunden en benefici de la ciutadania”.

Antecedents

“Després de la reforma estatutària realitzada a través de la Llei orgànica 1/2006, de 10 d’abril, van ser molts els preceptes de la norma institucional bàsica valenciana que van evidenciar la voluntat de superar la tradicional associació de conceptes entre la competència per a conservar, desenvolupar i modificar el Dret Civil Foral valencià i el costum agrari”.

“D’aquí ve que en 2007, 2011 i 2012, tres lleis autonòmiques en matèria de règim econòmic matrimonial, relacions familiars dels fills i filles els progenitors de les quals no conviuen i unions de fet formalitzades, respectivament, tractaren de dotar a la ciutadania de noves eines jurídiques per a satisfer drets, interessos i necessitats propis del segle XXI”.

El Tribunal Constitucional va declarar en 2016 “la inconstitucionalitat de la pràctica totalitat de l’articulat d’aqueixes tres normes, en considerar que amb la seua aprovació s’havia vulnerat la competència exclusiva de l’Estat”.

“D’esta manera, la competència exclusiva autonòmica per a conservar, desenvolupar i modificar el Dret Civil Foral valencià va quedar constreta a l’àmbit de la vigent Llei 3/2013, de 26 de juliol, de la Generalitat, dels Contractes i altres Relacions Jurídiques Agràries, modificada després mitjançant la Llei 2/2019, de 6 de febrer, de la Generalitat”.

“Des que en 2016 es van conéixer les referides sentències del Tribunal Constitucional han sigut nombroses i variades les iniciatives adoptades pels poders públics i per entitats privades per a secundar, de manera decidida i inequívoca, la reivindicació d’un reconeixement ple i efectiu de la competència exclusiva que l’article 49.1.2a de l’Estatut d’Autonomia atribueix a la Generalitat”.

Ampli consens

En este sentit, la Declaració Institucional recull que més de cinc-cents municipis de la Comunitat han aprovat mocions en favor d’una reforma constitucional sobre este tema; les Diputacions Provincials de Castelló i València, la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, universitats, col·legis professionals, sindicats, organitzacions empresarials i un bon nombre de diverses entitats socials i culturals s’han mostrat també partidàries de buscar una solució que sembla només pot passar per una modificació de la Constitució.

Al seu torn, “l’Associació de Juristes Valencians (AJV) i la Càtedra de Dret Foral Valencià i Desenvolupament Estatutari de la Universitat de València-Estudi General han jugat un paper essencial a l’hora de divulgar la rellevància del problema i sensibilitzar a la societat i al món acadèmic sobre la seua transcendència”.

“Fruit de tota aqueixa labor de debat i reflexió política, social i acadèmica va ser la presentació i tramitació en Les Corts de la “Proposició de llei de modificació de la Disposició Addicional Segona de la Constitució Espanyola per a la reintegració efectiva del Dret Civil Valencià”, aprovada al febrer de 2020 amb un ampli consens i el vot a favor dels Grups Parlamentaris Socialista, Popular, Compromís i Unides Podem“.

“La iniciativa va ser remesa al Congrés dels Diputats, on va ser admesa a tràmit com a Proposició de reforma constitucional i es va acordar traslladar-la al Govern als efectes previstos en l’article 126 en relació amb l’article 146 del Reglament del Congrés, així com publicar-la en el Butlletí Oficial de les Corts Generals i notificar la decisió adoptada a les Corts Valencianes”.

“Transcorregut pràcticament un any des que la Mesa del Congrés prenguera tals decisions, i malgrat tractar-se d’una proposta de modificació constitucional molt delimitada (limitada únicament a l’addició d’un nou paràgraf en la Disposició Addicional Segona de la norma fonamental), encara no existeix un pronunciament sobre este tema i per tant persisteix, en la pràctica, el bloqueig d’una competència autonòmica exclusiva”.[:]

Últimas noticias

Contenido relacionado