“El nom de Yunke ve del meu avi, que era ferrer i que treballava sobre ‘yunque’, que és el bloc de metall que s’utilitzava per a forjar el ferro i d’ací ve el meu nom”, així és com explica el mag, el nom real del qual és Salvador Vicent (La Vilavella, 1975) d’on ve el seu nom artístic.
El mag Yunke és un dels grans il·lusionistes de la nostra època. Els seus trucs de màgia estan plens de misteri i risc. A més, les seues il·lusions han aconseguit deixar bocabadat a milers d’espectadors. Però el mag Yunke cerca la innovació en els seus trucs per a crear noves il·lusions amb les quals sorprendre l’espectador. Ell ha portat la seua gran il·lusió a tots els racons del món on ha mostrat d’una forma simple el poder de la màgia.
P.- Quan va començar el teu interés per la màgia?
R.- El meu interés per la màgia, comença quan jo era molt xicotet, tenia uns huit anys i em van fer un efecte de màgia, el qual em va deixar impactat, eren uns punts sobre uns palets de fusta i aquests punts apareixien o desapareixien.
Em van explicar com es feia, i en comptes de desil·lusionar-me, em va fer que es potenciaren més les meues ganes per aprendre màgia.
P.- Què és el que tant t’apassionava?
R.- Doncs realment la màgia sempre m’ha semblat molt fascinant, per eixa capacitat de fer coses impossibles, per la sorpresa, com el que vaig percebre quan aquell truc de màgia, feia que m’apassionara aquest món i que volguera saber com funcionava però sempre des del punt de vista del respecte. Perquè quan veus un efecte de màgia, el bonic és no saber-ho per a gaudir-ho, ja que cal gaudir veient màgia.
Si aprens el secret, aquesta màgia no la gaudeixes igual, coneixes com funciona llavors no t’impacta tant, el bonic és quan no ho saps i creus que la persona que tens davant té poders.
P.- On creus que es viu amb més il·lusió la màgia, ací o en l’estranger?
R.- Depén de països, però fora d’Espanya la màgia està molt bé considerada, si vas als Estats Units, una de les arts més importants, que hi ha en l’àmbit artístic és l’il·lusionisme, els mags tenen molta importància allí.
Si vas a Alemanya, Suïssa, Bèlgica, Holanda, aquests països també tenen molta tradició per espectacles visuals, com són els números d’acrobàcia, de malabars, qualsevol cosa artística també és molt respectada.
A Espanya ha començat ara, i està molt de moda, crec que és l’època daurada en aquest moment, la gent vol consumir més màgia, cada vegada compren més entrades en els teatres i això fa que aquest art estiga en augment, en auge.
“el bonic és quan no ho saps i creus que la persona que tens davant té poders”
P.- Quin és el teu truc més especial?
R.- Hi ha un joc que és una caixa de cartó amb unes llances, que ho continue fent i és un joc molt especial perquè és el que caracteritza molt bé el meu estil, la meua manera de treballar, de com ho faig.
Després hi ha altres coses molt noves, com el número de l’Alien que vaig traure en un mundial i vaig guanyar un premi, ara tinc un altre que és ‘L’home de Vitruvi’ que em partisc en dos, llavors també és molt personal.
És molt característic tot el sistema, com es fa, com ho presentem en públic i aquestes coses fan que jo em senta a gust fent-les.
Sobretot també quan tinc l’oportunitat de fer màgia amb xiquets xicotets, com un joc que faig amb una pissarra i un quadre, aquest també m’agrada molt fer-ho, encara que és de format més xicotet, són jocs molt diferents, però que jo gaudisc molt.
P.- A l’hora de fer un espectacle, amb quin tipus de públic gaudeixes més?
R.- Amb el públic familiar, perquè els pares van amb els seus xiquets o els avis, és a dir la família al complet, és el millor públic, perquè és gent que gaudirà en família, compartiran alguna cosa i la màgia és dels pocs espectacles que es poden compartir en família. A mi m’agrada molt la idea que una família al complet unida, vaja a veure un dels meus xous, ja que pense que és fascinant, molt bonic.
P.- Hi ha algun moment en el qual ho hages passat malament en algun espectacle?
R.- Clar perquè hi ha jocs que a vegades fallen, per qualsevol cosa i has de solucionar-ho en el moment. Poden sorgir accidents, encara que estan sempre molt controlats, molt revisats, però encara així, el fet de portar la màgia a un extrem molt alt, fa que algunes vegades, algunes coses fallen, que puga haver-hi algun xicotet accident, gens greu, però que el risc està ací perquè aquesta passió et fa fer coses, que potser no hauria de ser molt racional fer, per això moltes vegades arrisquem massa i això fa que puga sorgir qualsevol accident, qualsevol cosa.
P.- Estàs il·lusionat per haver actuat per la teua terra?
R.- Ara mateix hem estat en l’auditori de la Vall d’Uixó, ens quedem sense entrades, pengem el cartell de complet, amb més de 1000 persones.
Anaven a fer una altra passada perquè no cabien tots, al final per falta de temps no es va poder fer.
Això vol dir, que quan hi ha mil persones que compren entrades, l’espectacle funciona, l’artista és volgut i és el que volen veure, llavors, jo em sent molt orgullós d’actuar a la Vall d’Uixó, ja que per a mi és un dels llocs més bonics, un per la meua vinculació familiar i una altra perquè l’auditori és meravellós, el millor de tota la Comunitat Valenciana, llavors estar en eixe fantàstic espai i damunt que s’òmpliga, més no es pot demanar.
“Poden sorgir accidents, encara que estan sempre molt controlats”
P.- On t’agrada més actuar en teatres o en la televisió?
R.- En directe, sense càmeres per a públic en viu, en un teatre molt millor que amb càmeres, ja que amb càmeres és una altra història, és més fred, hi ha menys temps, l’audiència és la que mana, hi ha una barra de càmeres davant de tu, no té res a veure.
La televisió és el ‘subidón’ del moment, però no ho pots controlar, i no gaudeixes perquè tens el temps, el ritme, la pausa, tot controlat, la il·luminació canvia, el teatre és molt millor.
P.- Alguna vegada algú t’ha demanat que li reveles algun truc?
R.- Tots els dies, però no ho he fet mai, no ho faig perquè quan m’ho demanen, assorteix l’efecte contrari, llavors més ho protegisc, perquè no vull trencar la màgia.
Als únics que els revelaria algun truc, seria als meus fills, però no per curiositat, sinó ho necessitaran per qüestions de treball.
P.- De tots els espectacles què tens actualment en gira, quin és el que més sols fer?
R.- ‘Conjuro’, però el millor espectacle és ‘Hangar 52’, que és el que vaig fer a la Vall d’Uixó. El que més se sol fer en gira és ‘Conjuro’ perquè es pot realitzar en teatres més xicotets.
En canvi, ‘Hangar 52’, és necessari fer-ho en llocs grans, per això hi ha un altre format més xicotet per a poder arribar a tots els llocs.
P.- Els trucs de màgia, l’il·lusionisme, tenen patents o qualsevol pot descobrir com ho fas i utilitzar-ho?
R.- Els efectes de màgia, a vegades les tenen, però la millor patent és quan tu ho presentes en públic i a partir d’ací l’efecte és teu, perquè els mags ho veuen així i si algú et còpia, sempre anirà a la cua.
Hi ha gent que es dedica a copiar, però són persones que no tenen molt futur, si no respectes la màgia i als creadors, no estàs respectant l’art que pràctiques i llavors a partir d’ací, només es fa per comerç i aquest món no té sentit, perquè això és cosa d’art, i de treball, d’esforç i si no cuides el que fas, en algú moment, acabes fent coses sense importància o desapareixent.
P.- Una cort de Las Vegas li va ordenar a David Copperfield a revelar uns dels seus trucs més famosos, en el qual fa desaparéixer a tretze persones del públic, després que un voluntari que va participar en ell, diguera que va resultar ferit durant la presentació. A tu això què et sembla?
R.- Als Estats Units, la justícia va molt recta i si succeeix un accident o una persona demanda a David Copperfield per algun accident està en el seu dret, si algú ha patit un dany a causa de qualsevol cosa en l’escenari, és una pena, és una llàstima, i ho hauran de solucionar de la millor manera possible.
Segur que no s’ha fet amb mala intenció, perquè totes les coses es fan amb la millor intenció possible, i si succeeix així, cal ser comprensible i s’haurà de solucionar, i si ha de revelar el truc doncs potser el jutge necessita saber què és el que ha passat per a dir això està malament, bé o pot passar en qualsevol escenari, teatre o lloc, i llavors em sembla bé per part de la justícia, de la defensa i la demanda i que al final se solucione de la millor manera possible.
Jo crec que no passa res, perquè és una cosa fortuïta i casual, no ha sigut de forma conscient sinó un accident.
P.- Els espectacles de màgia tenen algun tipus d’assegurança per si alguna cosa falla?
R.- Això sempre està assegurat, com qualsevol treball. En un truc de màgia, quan s’utilitza la serra, per a serrar a algú no es realitza de debò, sinó que és un efecte òptic, un efecte d’il·lusionisme, té molta seguretat i no passa absolutament res, llavors si succeeix un accident, igual pot ser així, que cosint et pots clavar una agulla.
P.- Eres una persona mundialment coneguda, però si algun dels nostres lectors tingueren el dubte si anar a veure un espectacle teu o no. Com li animaries?
R.- Jo li animaria dient que si vénen, veuran molt més del que esperaven i que segur que eixiran molt contents. Jo no vull convéncer a tothom, si no solament a la gent que tinga dubtes que li agradaria vindre a veure’m que segur que si venen, s’aniran més contents del que esperaven.
P.-Quins són els teus futurs projectes?
R.- Vaig a Corea en breu, després torne a Espanya, al Museu de la Màgia a Peníscola, en el qual jo estic molt implicant. A més, ‘Hangar 52’ té representacions a València.
“Jo li animaria dient que si vénen, veuran molt més del que esperaven i que segur que eixiran molt contents”
