jueves, 28 marzo 2024

Noticias de Castellón y provincia

[:es]Podem-EUPV “celebra” la reconciliación de Castelló con el entorno[:ca]Podem-EUPV “celebra” la reconciliació de Castelló amb l’entorn[:]

[:es]El grupo municipal de Podem-EUPV en el Ayuntamiento de Castelló ha realizado este viernes un balance de su acción del gobierno del último curso político, el primer ejercicio completo de la legislatura, en el que ha mostrado su satisfacción «por poner las bases para avanzar en las políticas transformadorsas». Los concejales Fernando Navarro y María Jesús Garrido y la coordinadora del Consell de Coordinació de la coalición, Silvia Peris, han subrayado el blindaje del Acord de Fadrell como garantía para hacer frente a las crisis climática y sanitaria, y han destacado el inicio de la hoja de ruta para reconociliar a la ciudad con su entorno natural y ayudar a la reactivación desde los sectores agroalimentario, energético, rehabilitación y agua. También han resaltado las acciones desarrolladas para frenar los desahucios, ampliar el parque público de vivienda y la lucha contra los fondos buitre.

«Menos buitres y más chorlitejos». Con este mensaje, la responsable del Consell de Coordinación ha definido el trabajo de la confluencia, en referencia a las políticas de conservación ambiental y promoción de hábitats saludables y a la gestión contra los fondos buitre. Ha expuesto el papel de «engranaje y responsabilidad» de Podem-EUPV en el Acord de Fadrell y la importancia del pacto de izquierdas para combatir la crisis por la pandemia. «Afrontamos una situación complicada que nos obliga a todos a centrar los esfuerzos en garantizar la cobertura social y en prepararnos para gestionar los fondos de reconstrucción de la Unión Europea, una inversión pública inédita que se presenta como una oportunidad para impulsar un Castelló más cuidador y sostenible», ha afirmado Silvia Peris, que ha mostrado su confianza en cerrar en breve el presupuesto municipal de 2021.

El concejal de Transición Ecológica ha resaltado la estrategia para «reconciliar la ciudad en el entorno natural» y ha aseverado que «se ha empezado a desarrollar una labor por la que el ayuntamiento ha dejado de dar la espalda al medio ambiente».

Ha explicado el programa de Castelló en Verd. El primer bloque contempla el plan de reactivación agroalimentario, que «puede ser estratégico en los fondos de la UE», ha señalado Navarro, que ha mencionado, entre otras políticas llevadas a cabo en 2020, la activación del Consell Agrari i de Sostenibilitat Municipal, el plan de formación agroecológica, los estudios del plan director del Parc Agrari, la puesta en marcha de un huerto comunitario en San Lorenzo, la ordenanza de venta directa para garantizar la Fira de la Taronja, la bonificación en el IBI rústico, la inclusión de la ciudad en la Red de Ciudades por la Agroecología, la campaña de Compra Proximitat para fomentar el consumo de producto local, y la obtención de una subvención de la Generalitat de 500.000 euros para reformar la Cámara Agraria.

En materia de conservación del territorio y del ciclo integral del agua, el regidor ha destacado la apuesta por impulsar una nueva cultura del agua que la valore como un ecosistema y ha citado el proyecto de restauración de la Marjaleria de Rutas del Agua, con un presupuesto de 1,2 millones de euros, las obras de mejora de evacuación en el Pinar y en la depuradora. También el proyecto de mejora de los hábitats del chorlitejo en las playas del Serradal y el Gurugú en colaboración con la sociedad de ornitología de Seo birdlife.

En calidad ambiental, el concejal se ha referido a los trabajos desarrollados junto a la Universitat Politècnica de Catalunya y el Instituto Técnico de Cerámica para promover el plan de calidad del aire, que espera que se sustancien este año, y la reivindicación al Consell para la instalación de una estación en el entorno del colegio la Marina del Grau, que se confía que esté en los próximos meses.

Por último, en transición energética, ha expuesto las gestiones en el marco del Pacto de Alcaldes por el Clima y la Energía, que tiene el objetivo de reducir las emisiones de C02, y los trámites para crear comunidades de autoconsumo energético, que permitirían a comunidades de vecinos gestionar su propia energía fuera del mercado de las grandes comercializadoras.

Por su parte, la concejala de Vivienda, María Jesús Garrido, ha sostenido el esfuerzo realizado en 2020 por la Oficina Municipal de Vivienda para ayudar y asesorar a las personas con problemas en el acceso a la vivienda en el contexto de la pandemia, frenándose temporalmente desde el Protocolo Municipal Antidesahucios el 90 % de los desahucios notificados por los juzgados el pasado año, o ayudando en la gestión de las 914 ayudas al aquiler concedidas por la Generalitat.

Garrido se ha referido al plan de compra pública y la próxima adquisición de 10 viviendas, una actuación que con 1,8 millones de coste comprende el grueso del presupuesto del área; así como a la nueva bolsa de alquiler social, que incluye incentivos para los propietarios para movilizar arrendamientos asequibles.

Un hito importante, ha continuado Garrido, ha sido el desarrollo del Plan Estratégico de Vivienda, una hoja de ruta para ampliar las viviendas públicas, intervenir en el mercado del alquiler y movilizar pisos vacíos de grandes propietarios. Asimismo, el apoyo a la denuncia presentada a la Conselleria de Vivienda por el Sindicato de Inquilinos contra el fondo buitre Témpore que opera en el Raval Universitari, que puede derivar en el primer expediente sancionador contra una sociedad de alto riesgo.

Para 2021, ha avanzado la inclusión de Castelló en la Xarxa Xaloc de la Conselleria de Vivienda, que incrementará en cuatro personas la plantilla de la Oficina de Vivienda y reforzará las políticas de atención social y rehabilitación; la aprobación de un servicio externo para potenciar la gestión de las viviendas municipales, así como la apuesta de la concejalía en incrementar el parque de viviendas municipal a través de la promoción pública.

 

 

                      [:ca]El grup municipal de Podem-EUPV a l’Ajuntament de Castelló ha realitzat este divendres un balanç de la seua acció del govern de l’últim curs polític, el primer exercici complet de la legislatura, en el qual ha mostrat la seua satisfacció «per posar les bases per a avançar en les polítiques transformadores». Els regidors Fernando Navarro i María Jesús Garrido i la coordinadora del Consell de Coordinació de la coalició, Silvia Peris, han subratllat el blindatge de l’Acord de Fadrell com a garantia per a fer front a la crisi climàtica i sanitària, i han destacat l’inici del full de ruta per a reconciliar a la ciutat amb el seu entorn natural i ajudar a la reactivació des dels sectors agroalimentari, energètic, rehabilitació i aigua. També han ressaltat les accions desenvolupades per a frenar els desnonaments, ampliar el parc públic d’habitatge i la lluita contra els fons voltor.

«Menys voltors i més corriols camanegre». Amb este missatge, la responsable del Consell de Coordinació ha definit el treball de la confluència, en referències a les polítiques de conservació ambiental i promoció d’hàbitats saludables i a la gestió contra els fons voltor. Ha exposat el paper «d’engranatge i responsabilitat» de Podem-EUPV en l’Acord de Fadrell i la importància del pacte d’esquerres per a combatre la crisi per la pandèmia. «Afrontem una situació complicada que ens obliga a tots a centrar els esforços a garantir la cobertura social i en preparar-nos per a gestionar els fons de reconstrucció de la Unió Europea, una inversió pública inèdita que es presenta com una oportunitat per a impulsar un Castelló més cuidador i sostenible», ha afirmat Silvia Peris, que ha mostrat la seua confiança a tancar en breu el pressupost municipal de 2021.

El regidor de Transició Ecològica ha ressaltat l’estratègia per a «reconciliar la ciutat en l’entorn natural» i ha asseverat que «s’ha començat a desenvolupar una labor per la qual l’Ajuntament ha deixat de girar l’esquena al medi ambient».

Ha explicat el programa de Castelló en Verd. El primer bloc contempla el pla de reactivació agroalimentari, que «pot ser estratègic en els fons de la UE», ha assenyalat Navarro, que ha esmentat, entre altres polítiques portades a terme en 2020, l’activació del Consell Agrari i de Sostenibilitat Municipal, el pla de formació agroecològica, els estudis del pla director del Parc Agrari, la posada en marxa d’un hort comunitari en Sant Lorenzo, l’ordenança de venda directa per a garantir la Fira de la Taronja, la bonificació en l’IBI rústic, la inclusió de la ciutat en la Xarxa de Ciutats per l’Agroecologia, la campanya de Compra Proximitat per a fomentar el consum de producte local, i l’obtenció d’una subvenció de la Generalitat de 500.000 euros per a reformar la Cambra Agrària.

En matèria de conservació del territori i del cicle integral de l’aigua, el regidor ha destacat l’aposta per impulsar una nova cultura de l’aigua que la valore com un ecosistema i ha citat el projecte de restauració de la Marjaleria de Rutes de l’Aigua, amb un pressupost d’1,2 milions d’euros, les obres de millora d’evacuació en la Pineda i en la depuradora. També el projecte de millora dels hàbitats del corriol camanegre a les platges del Serradal i el Gurugú en col·laboració amb la societat d’ornitologia de Seou birdlife.

En qualitat ambiental, el regidor s’ha referit als treballs desenvolupats al costat de la Universitat Politècnica de Catalunya i l’Institut Tècnic de Ceràmica per a promoure el pla de qualitat de l’aire, que espera que se substancien enguany, i la reivindicació al Consell per a la instal·lació d’una estació al voltant del col·legi la Marina del Grau, que es confia que estiga en els pròxims mesos.

Finalment, en transició energètica, ha exposat les gestions en el marc del Pacte d’Alcaldes pel Clima i l’Energia, que té l’objectiu de reduir les emissions de C02, i els tràmits per a crear comunitats d’autoconsum energètic, que permetrien a comunitats de veïns gestionar la seua pròpia energia fora del mercat de les grans comercialitzadores.

Per part seua, la regidora d’Habitatge, María Jesús Garrido, ha sostingut l’esforç realitzat en 2020 per l’Oficina Municipal d’Habitatge per a ajudar i assessorar les persones amb problemes en l’accés a l’habitatge en el context de la pandèmia, frenant-se temporalment des del Protocol Municipal antidesnonaments el 90% dels desnonaments notificats pels jutjats l’any passat, o ajudant en la gestió de les 914 ajudes al llooger concedides per la Generalitat.

Garrido s’ha referit al pla de compra pública i la pròxima adquisició de 10 habitatges, una actuació que amb 1,8 milions de cost comprén el gruix del pressupost de l’àrea; així com a la nova bossa de lloguer social, que inclou incentius per als propietaris per a mobilitzar arrendaments assequibles.

Una fita important ha continuat Garrido, ha sigut el desenvolupament del Pla Estratègic d’Habitatge, un full de ruta per a ampliar els habitatges públics, intervindre en el mercat del lloguer i mobilitzar pisos buits de grans propietaris. Així mateix, el suport a la denúncia presentada a la Conselleria d’Habitatge pel Sindicat d’Inquilins contra el fons voltor Témpore que opera en el Raval Universitari, que pot derivar en el primer expedient sancionador contra una societat d’alt risc.

Per a 2021, ha avançat la inclusió de Castelló en la Xarxa Xaloc de la Conselleria d’Habitatge, que incrementarà en quatre persones la plantilla de l’Oficina d’Habitatge i reforçarà les polítiques d’atenció social i rehabilitació; l’aprovació d’un servei extern per a potenciar la gestió dels habitatges municipals, així com l’aposta de la regidoria a incrementar el parc d’habitatges municipal a través de la promoció pública.[:]

Últimas noticias

Contenido relacionado