El Grup Municipal Popular ha exposat en roda de premsa els seus arguments de per què el nom de la ciutat ha de mantindre la seua denominació bilingüe, la que existeix des de fa 36 anys.
La portaveu Begoña Carrasco lamenta que un tema de ciutat “tan important com aquest no haja comptat amb la participació ciutadana, ja que l’alcaldessa, Amparo Marco va desatendre la petició de les federacions veïnals de tindre veu sobre aquest tema, ni tampoc amb consens”.
Carrasco: “El nom de la ciutat ja és Castelló, ho és des del 19 de juliol de 1982 que va ser aprovat per Decret el bilingüisme del topònim, per tant el debat que plantegen PSOE i Compromís és una fal·làcia, una mentida. El que de debò plantegen és eliminar el nom ‘Castellón de la Plana’, acabar amb el bilingüisme que ha prevalgut durant 36 anys”.
“La vertadera normalització és el bilingüisme que permet expressar-se a cadascun com lliurement vulga, sense que prevalga una llengua oficial (valencià) sobre l’ora llengua oficial (castellà). Nosaltres defensem la llibertat per damunt de tot”
La portaveu popular es compromet a restablir el bilingüisme en el topònim si arriba a materialitzar-se en canvi de nom en la ciutat. ”El bilingüisme és el nostre nom, no compartim els arguments dels qui estan disposats a imposar el seu pensament a tot aquell que no pensa com ells, donant mostres del seu sectarisme”.
Sis arguments que queden desmuntats
Feliu: “No és cert que el govern local s’aculla al compliment del Reglament de Normalització Lingüística de l’Ajuntament, de 1991”.
Article 6é. L’Ajuntament elevarà a proposta al Consell per tal que tots els topònims tinguen forma oficial valenciana.
Article 7é Els rètols de la via pública destinats a informar els vianants, la col·locació dels quals seguisca competència municipal, seran redactats en ambdues llengües.
“La redacció de l’article 6 no exclou la denominació oficial ‘Castellón‘, l’única cosa que obliga és al fet que existisca la forma valenciana. Aquest reglament, no obstant això, en el seu article 7 obliga la retolació bilingüe, que omet el regidor de Normalització de Compromís, Ignasi García”.
En segon lloc, “tampoc és cert que el Manual de Nacions Unides, al que al·ludeix el govern, obligue la univocitat. Deixa clar que en el cas de zones multilingües com és la nostra ciutat, l’Ajuntament l’any 1982 va optar per la tercera de les solucions possibles, això és la cooficialitat de Castelló i de ‘Castellón‘. No s’entén que ara es vulga optar per la primera opció, dient que és l’única recomanada per Nacions Unides”.
En tercer lloc, “és fals que es vulga recuperar el nom Castelló, perquè ja es va recuperar en 1982. Indistintament parlen de “reparació històrica”, la qual ja es va reparar en 1982, o el que és més greu de “dignificació”, com si el castellà parlants no la tingueren. Des de fa 36 anys ningú força a l’altre a utilitzar una denominació concreta, no obstant això, ells sí que ho pretenen. Existeixen altres capitals de província i d’estats, en zones multilingües que han optat per denominacions bilingües, per això, no s’entén l’obsessió d’eliminar la denominació ‘Castellón de la Plana’”.
En quart lloc, “és fals que el nom de Castelló apareguera a partir del Decret de Nova Planta de 1707 amb Felip V. La castellanització de la noblesa valenciana es produeix en el segle XVI en la qual apareix nombrosa documentació escrita en castellà, especialment la correspondència amb la Cort Real o en textos literaris o notarials. Documents que demostren que el terme “Castellón” té més de 450 anys i en cap moment la seua aparició és deguda al Decret de Nova Planta, que mai va afegir una “n” al final del nom original com afirma el fullet de l’Ajuntament”.
En cinqué lloc, “la denominació ‘Castellón’ no pot considerar-se un exònim, ja que el castellà és llengua oficial a ‘Castellón’ i per tant no designa un accident geogràfic situat fora de l’àrea on aquella llengua té caràcter oficial, per la qual cosa no és comparable a Londres vs. London (nom oficial). Des de fa més de 450 anys s’utilitza la denominació ‘Castellón’ i des del segle XVIII és usada per les persones castellà parlant nascudes en la nostra ciutat, igual que ocorre amb les ciutats amb denominació bilingüe”.
I el sisé dels arguments del govern és que l’eliminació del topònim bilingüe respon a un clam popular. “Segons Compromís hi ha un clam popular favorable al canvi i l’ús de la denominació Castelló, és aclaparadora en els usos comercials i quotidians, i torna a ser fals. S’ha vist per l’escassa o nul·la assistència a les conferències programades pel govern local. En l’actualitat l’ús de la denominació Castelló està molt estesa i coexisteix en total normalitat amb la denominació ‘Castellón’”.
