Tot per la plaça

L'Articule d'Opinió de Llanos de la Rosa Cifuentes ens explica com la situació econòmica, l'escassa contractació per part de l'empresa privada, o la temporalitat amb què aquesta ho fa, espenten cada vegada més al fet que les persones es preparen una oposició

667
El regidor de serveis socials, Agustí Chiva, ha explicat que "es destinaran principalment a les ajudes al lloguer, factures bàsiques d'aigua i llum i altres despeses derivades del consum de la habitatge habitual".

En la meua titulació, l’eixida natural no era opositar –llevat que es fera per a treballar en una televisió pública, que amb prou faena convoca una plaça d’aquest tipus-. Per açò, fa ja quasi una dècada, quan vaig començar els meus estudis universitaris, no m’imaginava com estic avui dia, quasi quatre anys després d’haver-me llicenciat: asseguda quasi més de 10 hores diàries enfront de les anotacions o l’ordinador, preparant activitats o metodologia docent. Perquè sí, jo m’imaginava treballant, del meu o de no el meu –perquè a saber avui dia què és el de cadascun-. Després d’uns quants tombs, vaig descobrir el molt que m’agradava l’ensenyament –sí, una mica de penediment per no haver-ho vist més clar abans, quan només em cridava l’atenció-. Així que, em vaig plantar a fer el màster de docència fa un curs i ara em trobe preparant-me para la meua primera convocatòria d’oposició.

plaça Actualitat Valenciana
Llanos de la Rosa Cifuentes

Sí, dic primera perquè vindran moltes més. En el cas de l’ensenyament –com en altres especialitats-, és molt complicat tenir plaça, fins i tot traient la màxima nota. Primer perquè necessites punts d’experiència per a aconseguir aqueixa plaça, experiència a la qual accedeixes després d’haver tret molt bona nota en les diferents proves i haver-hi assolit ser cridada per a fer substitucions. Aqueixes proves consisteixen en un examen teòric-pràctic i en una posterior defensa si passes la primera prova. Després, comences la interinitat, tornes a presentar-te al següent examen, amb l’esperança de tornar a obtenir molt bona nota i que aquesta vegada els teus punts extra servisquen d’alguna cosa. Per si no fos poc, estan també els punts de la meritòria: cursos, en la seua majoria online, d’escàs contingut i baix aprofundiment, però d’elevat preu del qual els sindicats saben aprofitar-se en oferir-los –per a després dir-te que barallen per eliminar-los, i a tu et dóna el riure en sentir-ho-.

Però no solament en ensenyament, altres sectors com els sanitaris o els relacionats amb les forces de seguretat, es nodreixen de personal a través de diverses proves: legislatives, físiques, ortogràfiques… En molts casos, el procés es repeteix convocatòria rere convocatòria, i elles no sempre són anuals. I, de nou, algú sap traure profit d’açò. Les acadèmies eleven els preus, t’ofereixen diferents temaris d’escassa variació respecte a anys anteriors, però que has de tornar a pagar, o no et donen el tema corresponent si falles un dia. Per sort, jo he donat amb una acadèmia que no és així. Però viu envoltada d’opositors als quals constantment tracten d’enganyar.

Però encara que no s’allargue el procés o encara que et trobes en l’inici d’ell, la salut mental és un dels pilars per a mantenir-se en la carrera per la meta: una plaça. Els dies de descoratjament abunden, aqueixos en els quals penses que no fas prou. Després arriben aquells en què eres conscient que faces el que faces mai és suficient, perquè mai aconseguiràs saber-ho tot, haver-ho estudiat tot a la perfecció, saber fer tots els casos pràctics, tenir bones idees… Mai res és suficient. Ni les hores que tires, els dies que canvies plans amb amics o simplement de descans per l’estudi, ni els cafés per a mantenir-te despert una mica més, ni tots els exercicis extra que demanes fer per a practicar més. És alguna cosa que cal aprendre. Encara que calga ser el millor per a aconseguir la plaça, no s’ha de perdre de vista que en aqueix camí tenim família, amics, parella que estan amb nosaltres. Que seguim tenint les nostres passions, gustos i les nostres necessitats de desconnectar.

Em quede amb el consell que em va donar una amiga i que compartisc amb tots els opositors: “Que entre tot el que has de deixar aparcat, no abandones coses en les quals després de passar la prova et penedisques d’haver aparcat, aproves o no”.

Sé tu millor tu, però no t’oblides que aqueix “millor”, ho és també gràcies a les coses bones que ja portaves amb tu. I no solament gràcies a les anotacions.

*PD: Gràcies a tots els que dia a dia ens aguanteu i recolzeu. Ser opositora també m’ha fet posar en valor moltes coses.