El Valencia CF torna a escriure una de les seues brillants pàgines en la seua centenària història continental en imposar-se a Amsterdam al AFC Ajax per 0-1 i classificar-se de nou per als huitens de final de la UEFA Champions League. Un gol de Rodrigo en la primera meitat serveix per a catapultar als de Mestalla a l’elit europea i fer un pas de gegant en una temporada que es presenta il·lusionant.
En un grup tremendament complicat, amb grans rivals, els de Mestalla van arribar a l’últim partit de la Fase de Grups a Amsterdam amb la valuosa opció de dependre exclusivament d’ell per a aconseguir el passe als huitens de final d’aquesta prestigiosa competició continental. Ho va fer, i com ho va fer, com un club de molt de nivell que va donar la cara en un escenari impressionant com el Johan Cruyff ArenA.
Amb un ambient impressionant, el Valencia CF va eixir molt motivat i amb les idees clares. Així, molt prompte, en el primer servei de cantonada Rodrigo va rematar de cap lleugerament desviat en la primera ocasió clara visitant. Per contra, Tadic va ser l’encarregat de ficar perill en l’àrea amb un zurdazo que es va estavellar en el lateral de la xarxa que protegeix Jaume.
Era un partit de poder a poder en el qual els de Mestalla van demostrar ser forts per naturalesa. Es fa gran davant els problemes, davant tantes adversitats i, com no, en les nits importants com les de Champions. Així ho va interpretar en el minut 24 amb una acció ofensiva elèctrica en la qual Ferran va alçar el cap i va veure l’increïble desmarcatge de Rodrigo. El ‘9’ es va moure sigilosament, sense que notaren la seua presència i va batre a Onana amb el peu dret de potent tret. Era el 0-1, la qual cosa buscava en terres holandeses. Tots els jugadors d’Albert Celades van marxar a la zona on estaven situats els afeccionats valencianistes per a celebrar units aqueix punt. Senzillament espectacular.
Com era d’esperar, el AFC Ajax, amb la seua afició bolcada, va ficar més intensitat al seu joc, encara que es va trobar amb un rival molt seriós, disciplinat, solidari i treballador en totes les seues línies. Es necessitava màxima concentració, els ulls ben oberts, ja que enfronte hi havia un potent rival que l’intentava a ràfegues. Jaume va haver d’aparéixer amb la seua agilitat i seguretat habitual a un centre xut de Ziyech que tenia molt males intencions. Gayà també va volar per a impedir l’empat. Tots a l’una. Mentrestant, Rodrigo va poder marcar el segon en els compassos finals, però Onana, amb els peus, va desbaratar el possible 0-2.
Després del descans i la calma dels vestuaris el partidazo es reprenia amb un extra de motivació. Els huitens de final estaven a tan sols 45 minuts i cap es volia quedar fora. La batalla era notable sobre la gespa del Johan Cruyff ArenA i els guerrers valencianistes anaven a pit descobert, amb les seues armes de valentia i lliurament total. Però Gabriel Paulista va donar l’esglai amb un colp en el genoll que es va quedar només en això, però no Gameiro, qui va demanar el canvi. Mentrestant, Rodrigo anava a la seua i a punt va estar de fer el segon amb un xut de rosca que va eixir fregant la creuera.
Tocava patir com no podia ser d’una altra forma. El Valencia CF es defensava amb un gran cor i fèrria disciplina. Així i tot el AFC Ajax estrenyia al màxim, ja que amb aquesta derrota es quedava fora dels huitens després de la victòria momentània del Chelsea. Ziyech, en el 66, va disparar croat, igual que Lang en moments de molta pressió atacant dels holandesos. El millor per als blanc-i-negres és que passaven els minuts i que el resultat es mantenia intacte.
Amb un tremend ofici, els de Mestalla es van treballar segon a segon, minut a minut, el merescut i desitjat triomf. Va alentir el xoc quan era necessari i li donava rapidesa quan era possible. Ací va aparéixer també un felí Jaume Doménech. El Valencia CF va demostrar ser el de les grans cites i quin millor escenari que la Champions League. Al final, triomf de molta qualitat a Amsterdam que suposa no sols continuar viu en la màxima competició continental, sinó que serveix també demostrar que hi ha una gran plantilla, amb jugadors compromesos, orgullosos de defensar aquest escut i ambiciosos.
A més, el València CF va trencar moltes barreres a Amsterdam. Va guanyar per primera vegada a l’Ajax en partits oficials (dos empats i una derrota) i torna a uns huitens de final que se li resistien des de 2012. Gràcies jugadors pel vostre esforç i implicació.
Fitxa tècnica:
AFC Ajax: Onana, Mazroui, Veltman, Blind, Tagliafico (De Jong, m. 90), Martínez, Van de Beek, Álvarez (Dest, m. 46), Lang (Huntelaar, m. 70), Tadic © i Ziyech.
Valencia CF: Jaume Doménech, Wass, Diakhaby, Gabriel Paulista, Gayà, Parejo ©, Coquelin, Ferran (Mangala, m. 92), Carlos Soler, Gameiro (Manu Vallejo, m. 54) i Rodrigo Moreno.
Gols: 0-1. M. 24: Rodrigo Moreno.
Àrbitre: Clement Turpin (França). Va mostrar targeta groga a Álvarez, Onana, Van de Beek i Tagliafico del AFC Ajax, i a Jaume Doménech, Parell i Manu Vallejo del València CF. Va expulsar a Gabriel Paulista en el minut 94.
Incidències: Sisé i últim partit de la UEFA Champions League disputat dimarts a les 21 hores en un abarrotat Johan Cruijff Arena i amb presència de 1.500 seguidors valencianistes que van gaudir de la victòria del seu equip i de la classificació per als huitens de final.
