ESCAL UGS ha presentat un recurs contenciós-administratiu davant el Tribunal Suprem contra la decisió del Govern, adoptada en el Consell de Ministres del 31 d’octubre, que posa fi a la hibernació de les instal·lacions de l’emmagatzematge subterrani Castor, davant de les costes de Vinaròs.
El recurs ha sigut admès a tràmit el 23 de desembre, una data a partir de la qual el Govern i qui tinga interés legítim pot personar-se en el recurs, segons informa el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).
Al gener del 2019, el Govern va anunciar la seua intenció de segellar i desmantellar de forma definitiva el magatzem, un fet que es va materialitzar el passat mes d’octubre quan a proposta del Ministeri per a la Transició Ecològica ordenara a ENAGÁS el tancament “definitiu” de Castor una vegada que va analitzar que ja “no pot servir” al sistema gasístic espanyol, de manera que es va acordar el desmantellament, segellat i abandó definitiu dels pous.
La vicepresidenta del Govern en funcions, Carmen Calvo, va defendre que amb el desmantellament s’evitarà el cost de manteniment i quedarà tancat “per a més seguretat”.
L’acord del Consell de Ministres habilitava el Ministeri per a la Transició Ecològica per a donar les instruccions necessàries per a complir amb l’acord de segellat i abandó dels pous i per a ordenar les fases successives del desmantellament, en no ser “ni viable ni necessari a la vista dels consums actuals i el futur del gas natural” a Espanya. D’eixa manera, l’Executiu considera que mantindre les instal·lacions solament serviria per a ajornar l’abandó definitiu i perllongaria els costos de vigilància i manteniment.
El Reial decret-llei 13/2014, de 3 d’octubre, va acordar la hibernació de l’emmagatzematge després d’una sèrie d’esdeveniments sísmics que havien portat a la suspensió temporal de l’operació d’emmagatzematge el 26 de setembre del 2013.
El decret va assignar l’administració de les instal·lacions a Enagás i va prescriure que, abans de prendre la decisió de posar fi a la hibernació, havien de dur-se a terme nous informes tècnics. Enagás va executar la hibernació en condicions de seguretat i va encarregar un estudi de geologia estructural, sismologia i geomecànica a professionals del Massachusetts Institute of Technology (MIT) i la Universitat de Harvard.
L’estudi va concloure que, en cas de reprendre’s les operacions d’emmagatzematge, podrien produir-se terratrèmols de magnitud significativament major que els que van motivar la decisió d’hibernar les instal·lacions, un risc que converteix en inviable aprofitar les instal·lacions en una nova concessió d’emmagatzematge.
En l’actualitat, dels 13 pous de l’emmagatzematge es troben segellats de manera temporal, des del mes d’abril del 2016, mitjançant dos taps mecànics col·locats a diferents profunditats. La vida útil d’aquests dispositius, estimada entre dos i quatre anys, està a punt de completar-se. Des de la data de la seua instal·lació, es realitzen controls periòdics per a certificar que les instal·lacions estan hibernades de forma segura.
