[:es]”Falleros, miremos al futuro con esperanza”[:ca]”Fallers, mirem al futur amb esperança”[:]

La Fallera Mayor de València 2017, Raquel Alario, habla sobre la resiliencia de los falleros y su fuerza para volver con más fuerza.

[:es]

¿Imaginarías un marzo sin Fallas? Hasta el inicio del 2020 cualquier fallero lo habría negado con rotundidad, y lo habría defendido a capa y espada. Marzo significa Fallas, significa pólvora, música, luz, arte, tradición… Difícilmente un fallero concibe un marzo sin su fiesta y, paradójicamente, ya son dos los años consecutivos en los que no veremos nuestra ciudad abarrotada de la mayor muestra de arte efímero del mundo.

Dos años consecutivos con un marzo silencioso y sin el característico ambiente alegre y festivo que inunda nuestra ciudad y a su gente. Y es que esta pandemia nos ha arrebatado demasiadas cosas y, entre otras, una fiesta que lo es todo para muchos de nosotros, es parte de lo que somos, nuestra pasión, nuestra forma de vivir o incluso nuestro trabajo.

Pero como dijo Rocío Gil (FMV 20218) la vida no entiende de Fallas y en estos momentos la vida del mundo entero está condicionada por una crisis sanitaria muy compleja. Sigue siendo difícil asimilar todo lo que está pasando, pero, sobre todo las consecuencias que todo esto tendrá durante un periodo mucho más largo al correspondiente a la propia pandemia. 

No son solo las miles y miles de personas que han fallecido, ya sea por COVID u otras afecciones que no han podido ser tratadas como requerían, que las hay. Son también los miles de negocios que se han visto obligados a bajar la persiana, que aguantaron el primer embiste, el segundo, el tercero…pero ya son 12 meses y esto todavía continua. Y el mundo fallero es, como bien sabemos, un reflejo de lo que sucede en la sociedad.

 Nuestro colectivo ha sufrido la pérdida de falleros muy queridos, personas que eran parte de nuestra familia y cuya ausencia nos dolerá cuando podamos volver a reunirnos en nuestros casales o bajo una carpa. Y son también centenares de negocios los que se han visto obligados a cerrar, sin saber si algún día podrán volver.  Son los pirotécnicos, los orfebres, sederos, indumentaristas, artistas falleros, músicos, floristas, llumeners… Gran parte de la esencia de nuestra fiesta, de nuestro patrimonio, a los que la pandemia ha dejado en jaque. Negocios que viven casi en exclusiva de la fiesta fallera y que son un auténtico motor de nuestra ciudad, y ese sí que es un hecho innegable, verídico y cuantificable. 

 No obstante, hay algo que caracteriza a los falleros y eso no hay quien nos lo quite. Y es que los falleros sabemos de resiliencia, y mucho. Las Fallas han pasado por momentos muy críticos, hasta por guerras, pero siempre somos capaces de resurgir. Y una vez más, resistiremos y resurgiremos, no me cabe la menor duda.

De nuevo llega marzo, un marzo sin fallas, y aun así hay algo que revolotea en nuestro interior. Hay una parte inevitable de tristeza y nostalgia por lo que deberíamos estar viviendo y nos ha sido arrebatado, pero también hay un atisbo de ilusión, un sentimiento creciente de esperanza, de que todo esto tiene un final y está cada vez más cerca. Sea como sea, la ilusión, la llama, nunca se apaga. 

Ahora es el momento de mantenerse fuertes, pero también de reclamar ayuda (tanto económica como no económica), una ayuda necesaria y más que justificada. Porque el fallero de a pie puede mantener vivo el espíritu fallero, puede dar lo mejor de sí para defender el patrimonio que tanto nos ha costado conseguir, pero hay algo innegable, y es que sin la semana fallera y sin esos 19 días de marzo hay sectores que  se paralizan por completo y la fiesta necesita firmemente que el ciclo se dinamice, la fiesta pide a gritos avanzar.

La salud siempre será la prioridad, para la celebración de las Fallas o para cualquier otra decisión que se tome, pero bajo esta premisa no debemos rendirnos ni darlo todo por perdido. Miremos al futuro con esperanza y, sobre todo, seamos responsables. Las Fallas volverán, más pronto o más tarde, pero no pensemos en una vuelta al uso, no pensemos en verbenas o grandes aglomeraciones. Busquemos alternativas que hagan que la celebración de las Fallas sea posible y, ante todo, segura. 

Somos miles de falleros con unas ganas tremendas de volver a vestir nuestras mejores galas, de emocionarnos al escuchar ese “Senyor pirotècnic…”, de volver a plantar nuestras fallas y ver a toda esa gente que es familia sin serlo. No perdamos jamás la ilusión ni la esperanza, todo volverá y lo hará con más fuerza que nunca.

[:ca]Imaginaries un març sense Falles? Fins a l’inici del 2020 qualsevol faller l’hauria negat amb rotunditat, i l’hauria defensat aferrissadament. Març significa Falles, significa pólvora, música, llum, art, tradició… Difícilment un faller concep un març sense la seua festa i, paradoxalment, ja són dues els anys consecutius en els quals no veurem la nostra ciutat abarrotada de la mostra més gran d’art efímer del món.

Dos anys consecutius amb un març silenciós i sense el característic ambient alegre i festiu que inunda la nostra ciutat i a la seua gent. I és que aquesta pandèmia ens ha arrabassat massa coses i, entre altres, una festa que ho és tot per a molts de nosaltres, és part del que som, la nostra passió, la nostra manera de viure o fins i tot el nostre treball.

Però com va dir Rocío Gil (FMV 20218) la vida no entén de Falles i en aquests moments la vida del món sencer està condicionada per una crisi sanitària molt complexa. Continua sent difícil assimilar tot el que està passant, però, sobretot les conseqüències que tot això tindrà durant un període molt més llarg al corresponent a la mateixa pandèmia.

No són només els milers i milers de persones que han mort, siga per la COVID o altres afeccions que no han pogut ser tractades com requerien, que n’hi ha. Són també els milers de negocis que s’han vist obligats a abaixar la persiana, que van aguantar el primer envist, el segon, el tercer… Però ja són 12 mesos i això encara contínua. I el món faller és, com bé sabem, un reflex de què succeeix en la societat.

El nostre col·lectiu ha patit la pèrdua de fallers molt volguts, persones que eren part de la nostra família i l’absència de la qual ens farà mal quan puguem tornar a reunir-nos en els nostres casals o sota una carpa. I són també centenars de negocis els que s’han vist obligats a tancar, sense saber si algun dia podran tornar. Són els pirotècnics, els orfebres, seders, indumentaristes, artistes fallers, músics, floristes, llumeners… Gran part de l’essència de la nostra festa, del nostre patrimoni, als quals la pandèmia ha deixat en escac. Negocis que viuen quasi en exclusiva de la festa fallera i que són un autèntic motor de la nostra ciutat, i aqueix sí que és un fet innegable, verídic i quantificable.

No obstant això, hi ha alguna cosa que caracteritza als fallers i això no hi ha qui ens ho lleve. I és que els fallers sabem de resiliència, i molt. Les Falles han passat per moments molt crítics, fins per guerres, però sempre som capaces de ressorgir. I una vegada més, resistirem i ressorgirem, no tinc cap mena de dubte.

De nou arriba març, un març sense falles, i així i tot hi ha alguna cosa que voleteja en el nostre interior. Hi ha una part inevitable de tristesa i nostàlgia pel que hauríem d’estar vivint i ens ha sigut arrabassat, però també hi ha un indici d’il·lusió, un sentiment creixent d’esperança, que tot això té un final i està cada vegada més a prop. Siga com siga, la il·lusió, la flama, mai s’apaga.

Ara és el moment de mantindre‘s forts, però també de reclamar ajuda (tant econòmica com no econòmica), una ajuda necessària i més que justificada. Perquè el faller del carrer pot mantindre viu l’esperit faller, pot donar el millor de si per a defensar el patrimoni que tant ens ha costat aconseguir, però hi ha una cosa innegable, i és que sense la setmana fallera i sense aqueixos 19 dies de març hi ha sectors que es paralitzen per complet i la festa necessita fermament que el cicle es dinamitze, la festa demana a crits avançar.

La salut sempre serà la prioritat, per a la celebració de les Falles o per a qualsevol altra decisió que es prenga, però sota aquesta premissa no hem de rendir-nos ni donar-ho tot per perdut. Mirem al futur amb esperança i, sobretot, siguem responsables. Les Falles tornaran, més prompte o més tard, però no pensem en una volta a l’ús, no pensem en revetles o grans aglomeracions. Busquem alternatives que facen que la celebració de les Falles siga possible i, abans de res, segura.

Som milers de fallers amb unes ganes tremendes de tornar a vestir les nostres millors gal·les, d’emocionar-nos en escoltar aqueix “Senyor pirotècnic…”, de tornar a plantar les nostres falles i veure a tota aqueixa gent que és família sense ser-ho. No perdem mai la il·lusió ni l’esperança, tot tornarà i ho farà amb més força que mai.[:]

CatalanSpanish