L’Estat d’Alarma té vigència “quan circumstàncies extraordinàries feren impossible el manteniment de la normalitat mitjançant els poders ordinaris de les autoritats competents”, segons estableix la Llei orgànica. 4/1981, d’1 de juny d’Estats d’Alarma, Excepció i Lloc, que estableix les competències i limitacions corresponents encara que també són recollits per la Constitució Espanyola en el seu article 116.
L’estat d’alarma ha de ser declarat pel Govern mitjançant decret acordat pel Consell de Ministres per un termini màxim de quinze dies, donant compte al Congrés dels Diputats.
Normativa que afecta el Coronavirus
Article 4:
El Govern, en ús de les facultats que li atorga l’art. 116, 2, de la Constitució, podrà declarar l’estat d’alarma, en tot o part del territori nacional, quan es produïsca alguna de les següents alteracions greus de la normalitat:
b) Crisis sanitàries, com ara epidèmies i situacions de contaminació greus.
Article 5
Quan els supòsits a què es refereix l’article anterior afecten exclusivament a tot o part de l’àmbit territorial d’una Comunitat Autònoma, el President de la mateixa podrà sol·licitar del Govern la declaració d’estat d’alarma.
Article 11
El decret de declaració de l’estat d’alarma, o els successius que durant la seua vigència es dicten, podran acordar les mesures següents:
a) Limitar la circulació o permanència de persones o vehicles en hores i llocs determinats, o condicionar-les al compliment de certs requisits.
b) Practicar requises temporals de tota mena de béns i imposar prestacions personals obligatòries.
c) Intervenir i ocupar transitòriament indústries, fàbriques, tallers, explotacions o locals de qualsevol naturalesa, amb excepció de domicilis privats, donant compte d’això als Ministeris interessats.
d) Limitar o racionar l’ús de serveis o el consum d’articles de primera necessitat.
e) Impartir les ordres necessàries per a assegurar el proveïment dels mercats i el funcionament dels serveis i dels centres de producció afectats
Article 12
En els supòsits previstos en els apartats a) i b) de l’art. 4t, l’Autoritat competent podrà adoptar per si, segons els casos, a més de les mesures previstes en els articles anteriors, les establides en les normes per a la lluita contra les malalties infeccioses, la protecció del medi ambient, en matèria d’aigües i sobre incendis forestals.
Estat d’Alarma en 2010
El dissabte 4 de desembre de 2010, a les 12.30 hores, el Govern d’Espanya declara per primera vegada des de l’entrada de l’ordre democràtic al país, l’estat d’alarma en tot el territori nacional amb motiu del tancament de l’espai aeri a causa de la vaga de controladors. El govern es va emparar en el fet que este era un servei públic bàsic, i que s’estaven produint uns greus perjudicis als ciutadans i a l’economia del país.
Es van veure afectades més de 600.000 persones, la qual cosa va suposar una pèrdua de negoci per a les empreses dedicades al turisme. Pel que el Govern, emparant-se en l’article 11 de la Llei orgànica 4/1981 d’1 de juny, dels estats d’alarma, excepció i lloc; va mobilitzar als controladors aeris, passant a ser considerats com a personal militar mentre durara este estat, provocant que si no hagueren retornat al treball s’hagueren enfrontat a fortes penes de presó per desobeir les ordres d’un comandament militar i per deserció.
L’estat d’alarma va ser alçat el 16 de gener de 2011, a les 0.00 hores.
