El treball s’ha publicat en la revista científica Scientific Reports i està basat en mostres obtingudes entre els anys 2004 i 2014 en l’Hospital General Universitari de Castelló, Hospital Clínic Universitari de València, Hospital General Universitari de València, l’Hospital Universitari de la Ribera i les Unitats de Prevenció de la Sida i unes altres ITS d’Alacant i València.
“La majoria dels casos estudiats corresponen a grups o cadenes de transmissió de la mateixa Comunitat, fet que demostra la importància de les transmissions locals”, ha destacat Fernando González, coordinador del treball, investigador de FISABIO i catedràtic de Genètica de la Universitat de València.
La recerca posa de manifest que el 57% de les infeccions correspon a grups de transmissió de la Comunitat Valenciana, en què predominen les infeccions d’homes d’origen espanyol i que mantenen relacions sexuals sense protecció amb homes.
A més, es demostra que els subtipus no-B descrits en l’àmbit valencià afecten principalment a persones heterosexuals i d’origen estranger. També, encara que amb menor incidència, entre les persones afectades pel subtip B es troben usuaris de drogues administrades per via intravenosa.
A més, l’estudi també descriu un increment sostingut de les infeccions tipus no-B (més del 15%), com a conseqüència dels fluxos de persones, com la immigració i el turisme, que s’han confirmat també anteriorment en altres regions d’Espanya com la Comunitat de Madrid.
Quant al tipus B del VIH, en concordança amb les dades existents a escala europea, també és el prevalent en la majoria dels països occidentals. Per aquesta raó, aquest és el tipus més estudiat i per al qual es coneixen millor les mutacions del virus que poden provocar resistències als fàrmacs antiretrovirals.
La novetat que aporta aquest estudi és que s’ha realitzat a partir de l’anàlisi de la informació genètica del virus d’1.804 mostres contingudes en sis hospitals i UPSIs (Unitats de Prevenció de la SIDA i altres ITS), a diferència d’altres treballs basats en entrevistes. Les mostres s’han generat en un període que va entre intervinguts de la dècada del 2000 a principis de l’any 2014.
Aquesta metodologia té com a objectiu dissenyar la millor teràpia antiviral per a cada persona infectada i es combina amb dades epidemiològiques i clínics dins d’un programa de vigilància epidemiològica de la infecció pel VIH, cercant una caracterització més detallada i requereix l’epidèmia de VIH a la Comunitat Valenciana.
Aquesta recerca és rellevant, segons Fernando González, “per la resolució més gran i detall que aporta a la vigilància de la infecció pel virus, descrivint i quantificant l’existència de grups de transmissió d’aquest, i permet dissenyar i implementar programes d’informació i control dirigits a grups més exposats a les infeccions”. El treball, a més, incideix que els resultats obtinguts “són útils per a establir i reforçar les mesures preventives en determinats grups de risc”.
