Tranquil·la, serena i ferma en les seues conviccions, Eva Alcón complix este 13 de juny un any al capdavant de l’UJI. Enamorada de la “seua” universitat és plenament conscient de la dedicació que implica el seu càrrec i quan parla de la comunitat universitària se li escapa una espurna d’orgull a la seua mirada quasi sempre analítica i ponderada.
– ¿Com és avui dia l’UJI, des de la seua visió com a rectora si la comparem a la resta de les universitats de l’estat Espanyol?
Mire, jo diria que, objectivament som una universitat, molt ben posicionada, perquè estem en el rànquing de Times Higher Education University Rankings... Això des d’un punt de vista objectiu de dades. Però a més a més jo diria que som una universitat….propera. On l’estudiantat que ve a la nostra case se sent part de la comunitat universitària. Igual que la resta. És un projecte UJI que anem construint entre totes i tots i això és important perquè pots fer moltes coses! –comenta amb un to entusiasta– a diferència d’universitats més grans, nosaltres som una universitat….orientada al canvi. Per la seua dimensió, pel seu dinamisme!, per la il·lusió de la gent que forme part de la comunitat universitària, és una universitat entesa com un projecte col·lectiu! El que s’ha fet abans es consideren els fonaments del que s’ha de fer en un futur.
– Què ha canviat, si és que ha canviat alguna cosa, de la UJI de fa un any? 
En l’últim any hem modificat molts aspectes de governança universitària, pel que fa a procediments, a normatives...hem apostat per la transparència….altres coses que també hem fet...el pla d’investigació. A mi m’agrade dir que la Universitat Jaume I és una universitat investigadora i amb excel·lents resultats! I hem apostat per la investigació, en especial dels joves, i amb eixa idea d’una governança molt més transparent i ara hem fet un pla de govern que té com a punt de partida el debat universitari. Jo sempre dic que les rectores i els rectors ens posem al servei de la Comunitat Universitària.
– Quines van ser les primeres mesures que recorda que va prendre quan va estrenar el càrrec?
Jo pensava que necessitàvem revisar aquelles mesures que afectaven més a les persones i per això vam prendre tres mesures: la primera cap a l’alumnat, vam fer una revisió del pla de beques i vam incloure aquelles que encara no existien i ho vam fer de la mà dels estudiants.
També mesures adreçades al PAS, perquè en la gran crisi no es van poder atendre. En l’actualitat tenim la possibilitat de destinar el 0,3% a millores d’un col·lectiu que nosaltres l’adreçarem a millores de PAS, i la tercera és el professorat que podem promocionar i nosaltres no podem perquè som una universitat jove i vam buscar una solució imaginativa que va ser pactar en la Universitat Politècnica de València que ens cedires 46 places que ells no poden utilitzar, per a nosaltres traure eixes places. Ho vam sol·licitar al Ministeri i estem esperant que això es faça realitat!
– Moltes vegades se li ha posat l’accent en ser dona, ha sentit en aquest període que en alguna ocasió se la referenciava o se la posava d’exemple pel seu gènere i no pel seu treball?
–Es pren uns segons per contestar- Li diré la veritat!, al principi tenia eixa sensació: “és que a mi m’ha costat ser molt arribar ací!” però en el pas del temps he entés la importància de la pregunta i de què s’ens visibilitze perquè hi ha una bretxa de gènere i a escala de lideratge, i també a la universitat. En les xifres, no al principi, però a partir dels post-doctorats comence eixa desigualtat, i ja no conte quan arribem a catedràtics! Ni et conte perquè només som el 21% perquè moltes coincideixen amb la decisió de la maternitat i han de triar! Ahí tenim un problema, i això únicament en la part acadèmica. Per tant sí que és important que es visualitze que podem fer-ho perquè no ens oblidem que som un espill per a la societat, si som capaces de fer-ho a la universitat, també podrem fer-ho a la societat! –afirma convençuda–
– Pel que fa a xifres: quin percentatge d’alumat estudia mitjançant beques i de quin tipus de beques estem parlant?
Parlant de xifres 1 de cada 4 estudiants gaudeix d’algun tipus de beca, en concret 3804 dels 11.605 estudiants de Grau que tenim. Però què passa?, algunes són de matrícula, unes són de transport, les altres de menjador...però les beques que permeten estudiar a la gent són “les beques salaris” i d’eixes s’han beneficiat només 236 estudiants a l’UJI. El que hauriem d’avançar és en un tipus de beques que foren suficients perquè cap persona que vulgui es quede sense poder accedir a la universitat en condicions!.
– Quin és el preu mitjà d’un crèdit de les formacions reglades que ofereix la “nostra” universitat?
Varie molt respecte a titulacions i del grau d’experimentalitat. Entre 13,86 és el crèdit de Dret i 21,16 el d’infermeria i ací cal sumar les taxes que van pujar el 33% i que després han baixat el 15%. Amb tot el que cal mirar és quin sistema podem tindre per a poder seguir oferint un sistema d’estudis de qualitat, perquè evidentment això té un cost…i que qui pugui contribuir ho fase i que els qui no puguen per circumstàncies que no es queden fora!.
– L’UJI, en estos moments, quines són les seues principals fonts d’ingressos?
Som una Universitat pública per tant el 80% ve de la Generalitat Valenciana, tenim també un 18% de taxes de matriculació i després captem també d’investigació i de patrocini però el que demanem és tindre un sistema de finançament que ens permeta planificar a llarg termini. Sense finançament no podem fer res, per exemple en captació de talent, després no el podem retenir si no tenim mitjans. Un dels temes claus és quina és la situació en el tema de finançament que hauria de ser estable
– El pla econòmic que s’ha plantejat durant el període inicial pel qual ha estat escollida, quines mesures més destacables contempla?
En estos moments estem pràcticament pagant nòmines. Perquè estem en un pla que deriva d’una situació, d’una fotografia de la realitat que ja no és així, el que fem és sobreviure. Conforme arriben els diners de la Generalitat, paguem nòmines i poc més. En el pla econòmic estem sobrevivint!
– I com afecte la política, ara el nou consell a la universitat? Com mira vosté com a rectora el nou Botànic?
Jo sempre que mire cap endavant mire amb esperança! –contesta amb un lleuder somriure de complicitat– . Sembla que es crearà una Conselleria de Ciència investigació i Universitats i en este sentit crec que serà benvingut. Jo he de dir que amb el Consell anterior sempre hem ingut un bon diàleg i jo espere que continuem mantenint eixa capacitat de diàleg. Les administracions hem d’anar sempre de la mà.
-Precisament eixa Conselleria es dibuixa un poc amb un perfil independent que podria vindre del món universitari, que opina vosté? Jo crec que seria molt important que fora una persona que coneguera les universitats, que les coneguera, que les volguera i que tinguera la voluntat de fer coses per elles. Que se les estimara i creguera en la Universitat –emfatitza la rectora–
QÜESTIONARI BREU
Sra. Alcón, si li pareix, juguem a imaginar…..i a respondre de forma espontània:
1.- Si haguérem de mesurar en crèdits un hipotètic Grau que qualificara i capacitara per a ser Rector o Rectora d’una Universitat, quins crèdits serien de matèries obligatòries?
Empatia, capacitat d’escoltar, lideratge en tant en quant tens un equip que és clau per a desenvolupar el teu projecte, capacitat i voluntat de representar a la Universitat i també fortalesa emocional – somrius i alça la mirada- per dir endavant Eva!
–2.- I quins de lliure configuració?
Conéixer molt d’un tema en concret encara que sempre hi ha un equip magnífic al teu costat
3.- Alguna vegada ha envejat altres universitats quan ha comparat resultats amb l’UJI o algun aspecte?
No, jo me quedaria en l’UJI, – respon ràpida i rotund- Si fora estudiant no ho dubtaria, si fora profe me quedaria en l’UJI i si fóra rectora me quedaria per la universitat i per la comunitat universitària!
4.- Com són els estudiants d’esta universitat?
Són uns estudiants diferents de com eren nosaltres! –mira amb complicitat– però són estudiants que si els busques, els trobes!. No passen de tot, es comprometen quan cal. A més són natius digitals i esperen altres coses del professorat!
5.- On aspira a estar Eva Alcón dins de 4 anys? M’agrade viure el moment!!! Ara és massa prompte encara però puc tornar a la docència o tornar a presentar-me com a rectora! Ja veurem!
6- Durant este primer any, hi ha parlat amb algun dels seus antecessors, més enllà del protocol, per demanar consell?
Tenim una magnífica relació , tant Celestino Suárez, Fernando Romero són professors d’esta casa, amb Fernando Romero m’he fet algun café, i en Paco Toledo que vaig compartir equip i per no mencionar al professor Francesc Michavila, que també està ací. estan ahí, sent els anteriors rectors i respectant el meu treball i oferint la seua experiència!
7.-Quan mira per eixa finestra, i veu al fons Castelló, què veu?
Bé, he de dir que tinc poc de temps per mirar x eixa finestra, –riu!- però jo crec que hem de millorar la sinergia perquè el campus i la ciutat estiguen units. Hem de pensar millor com podem fer eixa unió, però si que és cert que a mi quan em pregunten “què ha fet la Universitat per Castelló?” sempre plantege girar la pregunta, com serie Castelló sinó tinguera la Universitat? i ahí està la resposta.
8.-Quin factor convenceria a un alumne per anar ací quan tenim altres universitats?
Nosaltres som “la” universitat pública -emfatitza la resposta- i per tant, a més del que oferim al Campus, als Graus… tenim una sèrie de valors perquè apostem pels valors de la inclusió, la tolerància, la igualtat, la lluita contra violència de gènere per damunt de tot!
– Per acabar...quan fa que no corregeix un examen d’anglés?
Doncs mirà…-pensa uns instants-…. Farà un any!!!! Eixa és la part que més malament vaig portant però és millor saber prioritzat. En la vida has de prendre opcions!!! i jo vaig decidir dedicar-me a la meua responsabilitat de rectora a temps complet!
